L’Associació de Propietaris ja ha realitzat els treballs forestals de prevenció d’incendis
Els cinc municipis de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera formen part de la llista de municipis amb alt risc d’incendi forestal que el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya ha publicat per a aquest estiu 2022.
Des de fa ja uns anys, l’Associació de Propietaris del Montnegre i el Corredor promou la realització d’infraestructures de prevenció contra incendis abans de l’arribada dels mesos més càlids i secs. En aquest sentit, s’ha realitzat un tractament del sotabosc, que no s’ha eliminat al cent per cent, sinó que se n’ha fet una cura selectiva perquè “hi ha espècies forestals que viuen en aquesta malesa, i que interessen per a la conservació de la biodiversitat”, explica Xavi Solanes, gerent de l’agrupació.
En els darrers anys, el comportament dels incendis en aquesta zona ha anat evolucionant, fet que ha afectat la necessitat de dissenyar noves eines per protegir els boscos.
Els boscos del Montnegre compten amb les Àrees de gestió prioritària (AGP) que recomana la Diputació de Barcelona. Es tracta de zones estratègiques on fer actuacions de gestió forestal des d’on canviar la tendència de combustió i prevenir grans incendis forestals. Aquestes àrees han estat definides dins l’àmbit territorial de l’Associació de propietaris forestals amb l’objectiu d’actuar de manera conjunta i optimitzar les inversions.
Es tracta del que habitualment anomenem “neteges forestals”, però insisteix Solanes en que no ho és “perquè no es retiren residus, sinó que es fa una reducció de les matèries naturals que actuen com a combustible en cas d’incendi”.
Dins el sistema d’AGP, al Montnegre es dona especial rellevància als Punts Estratègics de Gestió (PEG), zones adaptades amb els seus corresponents accessos perquè els bombers puguin dur a terme maniobres d’atac i contenció per limitar l’afectació dels possibles incendis forestals de manera fàcil, ràpida i segura.
Abans d’iniciar aquestes accions, comenta el gerent de l’agrupació, “trobàvem un bosc sense gestionar, ara, en canvi, l’hàbitat té una millor resiliència”. Gràcies a aquestes accions, no només es minimitza el risc d’incendis, però també les possibilitats que el bosc sigui afectat per una plaga o una malaltia; de la mateixa manera, es redueix l’estrès hídric de la zona en alleugerir la competència per l’aigua.
Aquestes accions s’han pogut dur a terme gràcies al finançament dins d’un pla marc de la Diputació de Barcelona. De totes maneres, els propietaris costegen una part dels treballs forestals: “volem fer aquest treball amb propietaris que estiguin conscienciats i entenguin que fer-ho és necessari i té un preu”, conclou Xavi Solanes.
Gaudeix de més de 20 activitats per a tots els gustos i públics que s’han organitzat dins l’EABT!
La Setmana de la Natura se celebra a Catalunya entre el 22 de maig i el 5 de juny amb més de 300 activitats arreu del territori d’accés lliure i gratuït, organitzades per diferents associacions, fundacions, ajuntaments, escoles o empreses.
Aquestes dates coincideixen amb les dues setmanes que passen entre el Dia Internacional de la Diversitat Biològica i el Dia Mundial del Medi Ambient per celebrar que “La natura ens dona vida”, tal com indica un dels lemes de l’organització. Així doncs, l’objectiu d’aquestes activitats és recordar i reflexionar sobre el fet que protegir el medi ambient repercuteix positivament en la vida humana: per salut, pels recursos que ens proveeix i sustenten la nostra economia, per qualitat de vida, seguretat alimentària…
La Setmana de la Natura és una iniciativa de la Xarxa per a la Conservació de la Natura, una entitat sense ànim de lucre que agrupa 173 organitzacions catalanes (associacions, administracions públiques, universitats, fundacions…) amb la missió de promoure la conservació del patrimoni natural, paisatgístic y cultural, així com promocionar la gestió sostenible del territori, a través de la implicació social i la participació activa.
Dins l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, ajuntaments i entitats han organitzat una quinzena d’activitats per a tots els gustos i públics: des de tallers infantils i passejades guiades, a xerrades especialitzades. Us animem a participar!
Descobreix les activitats a les quals pots participar a prop de casa:
La presència d’abelles a l’entorn és un indicador per garantir la seguretat alimentària
Les abelles, així com altres pol·linitzadors naturals són cada cop més amenaçats per l’activitat humana (com la pol·lució de l’aire) i la presència d’espècies invasores (com la vespa asiàtica), tot i que són imprescindibles per a la nostra supervivència. Cercant el pol·len, les abelles van de flor en flor, permetent la reproducció de la majoria de plantes, inclòs, el 70% dels cultius del món; de manera que la presència i conservació d’aquest insecte és vital per a garantir la seguretat alimentària, alhora que preservar la biodiversitat de l’entorn.
Per donar a conèixer la importància de les abelles i donar valor a la tasca que fan dins els diferents ecosistemes, l’Organització de les Nacions Unides va declarar el 20 de maig com a Dia Mundial de l’Abella.
La mel és un producte d’alt valor nutricional que els humans van descobrir fa 8.000 anys.
Alhora que pol·linitzen els nostres camps de conreu, les abelles produeixen un producte d’alt valor nutricional que s’inclou a les dietes humanes a gairebé totes les latituds del planeta: la mel. Es tracta d’un producte que aporta molta energia (unes 300 kilocalories cada 100 grams) a través de sucres simples d’assimilació ràpida, però no conté greixos; i a més, proporciona una gran col·lecció de vitamines i minerals molt diversos.
Fa més de 8.000 anys que l’ésser humà va descobrir la riquesa de la mel i la va incorporar a la seva alimentació bàsica, però també li’n va trobar altres usos: des dels sumeris a Mesopotàmia fins a l’actual Organització Mundial de la Salut, s’han descrit diversos usos medicinals, com l’alleugeriment natural dels símptomes del refredat, que ha estat provat científicament en infants i adults.
En els 50 dies de vida d’una abella obrera, recorre uns 40 quilòmetres en busca pol·len. En aquest llarg camí, arriba a visitar més de 7.200 flors i només produirà cinc grams de mel, dels quals se n’alimentarà el rusc. Per a fer un quilogram de mel, doncs, calen 50.000 vols d’abella a un milió de flors diferents; un rusc d’unes 30.000 abelles pot arribar a produir 20kg de mel en un any. En el sector de l’apicultura, es netegen els ruscs de l’excedent de mel que produeixen i que sobrepassa la capacitat de consum de les abelles que l’habiten, per traslladar-la al consum humà.
La federació Selmar treballa per garantir la salut vegetal als conreus de manera natural
Una bona salut vegetal pot ajudar a reduir la fam i la pobresa al món, així com protegir la biodiversitat i el medi ambient i potenciar el desenvolupament econòmic: aquestes són les claus del Dia Internacional de la Sanitat Vegetal (12 de maig) que l’Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura promou des de 2018.
Segons aquesta organització, fins a un 40% dels cultius de vegetals per a alimentació al món es perden cada any a causa de plagues i malalties de les plantes, fet que afecta altament a la seguretat alimentària (les plantes conformen un 80% dels aliments que mengem) i l’agricultura, que és la principal font d’ingressos d’una part molt gran de la població global.
Tot i que la Federació Selmar (Santa Susanna) es va formar l’any 2002, ja des de l’any 1987, l’Agrupació de Defensa Vegetal (ADV) Alt Maresme, que actualment forma part de la Federació, feia control biològic de plagues a molts conreus de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. Es tracta d’un sistema natural de protecció de les plantes davant malalties i paràsits amb organismes vius, que permet garantir una sanitat vegetal òptima als camps alhora que és 100% respectuós amb el medi ambient.
“El control biològic es basa en les relacions que de manera natural es creen entre les diferents espècies d’insectes, de manera que una població controla l’altra i s’estableix un equilibri que evita els danys en els cultius” explica la Montse Martí, assessora i responsable d’assajos de la Federació Selmar. Per això, fan servir espècies autòctones que depreden o parasiten aquells que posen en risc o fan malbé la collita.
Les larves de sírfid s’alimenten de les colònies de pugó, per això els horticultors valoren molt la presència d’aquests insectes. Foto: Federació Selmar
El model de control de plagues realitzat en exclusiu amb productes fitosanitaris (químics) pot comportar diverses conseqüències negatives tant pel conreu com per l’entorn. Martí indica que “d’aquesta manera els insectes agafen resistència i a mitjà o llarg termini, el producte deixa de tenir efectes”. Amb la repetició d’un producte químic es dona un procés de selecció natural que farà que només els individus més resistents sobrevisquin, i així en un temps la plaga s’haurà repoblat tot i que no s’hagin deixat de fer servir els pesticides en qüestió. En canvi, “mai trobaràs resistència de les espècies amb un control biològic de plagues, és un sistema més efectiu a llarg termini”.
Per altra banda, l’ús extensiu de plaguicides químics és altament contaminant per al medi ambient, degradant el sòl, l’aigua i la flora i la fauna de l’entorn: “tota disminució dels químics en el control de plagues suposa un gran avantatge a escala mediambiental”, segueix la Montse. “Per al mateix pagès, el control biològic és també beneficiós per a la seva salut perquè es troba menys exposat a aquests productes químics i, per tant, es redueix la possibilitat d’intoxicació”, conclou. A més, s’ofereix al consumidor un producte més sostenible i respectuós amb l’entorn.
Una de les estratègies de la Federació Selmar que més crida l’atenció és la implementació de marges florals als camps de conreu com a reservoris de fauna útil. Es tracta de plantar flors a les vores dels cultius per afavorir la presència d’insectes beneficiosos per l’horta. Actualment, treballen amb els caps blancs (Lobularia maritima) i calèndules (Calendula officialis), que atrauen els sírsids i els Macrolophus pygmaeus, dos insectes depredadors que pugons i altres plagues.
D’aquests darrers insectes, els Macrolophus pygmaeus, que es descobreixen de manera natural a la comarca, i a la conca mediterrània en general, també en fan cria per poder introduir-los i mantenir-ne una població estable a les plantacions de tomaqueres en hivernacles a l’hivern, un període en què la presència d’aquest invertebrat sol baixar considerablement.
Des de Selmar, asseguren que “avui ja no es contempla cap altre sistema de control de plagues i malalties que no prioritzi el coneixement de l’entorn i la riquesa de la nostra fauna auxiliar”. Per això, fa ja més de vint anys que dediquen gran part dels seus esforços a la participació en projectes de recerca a l’àmbit estatal i europeu, posant a disposició el seu propi centre d’assajos.
Recuperar una activitat mil·lenària per lluitar contra el malbaratament alimentari i garantir el dret a l’alimentació saludable
Un terç dels aliments produïts per al consum humà es malbaraten en algun punt entre el camp i la taula, segons dades de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO). Només a la Unió Europea, es perden 88 milions de tones de productes alimentaris cada any, fet que té un cost aproximat de 143 bilions d’euros. Es calcula que en el decurs de la producció i processat es genera un 30% dels aliments que són finalment descartats i ningú no podrà menjar.
Alhora, un 10% de la població mundial pateix d’inseguretat alimentària, segons la mateixa FAO. És a dir, amb els aliments que es malbaraten arreu del món es podria erradicar la gana al món tres vegades.
A partir d’aquestes dades, va néixer l’any 2014 i sense ànim de lucre la Fundació Espigoladors a Catalunya, que lluita per l’aprofitament alimentari, fomenta el dret a una alimentació saludable per a tota la població i genera oportunitats laborals per a col·lectius en risc d’exclusió social, a través de diversos projectes i línies de treball.
“A l’edat mitjana i moderna, dones i nens entraven als camps dels agricultors a collir aquelles espigues que havien quedat després de la sega”, explica l’Anna Gras, cap de comunicació de l’entitat, “nosaltres recuperem aquesta activitat amb arrels mil·lenàries per lluitar per l’aprofitament alimentari als camps del sector primari”, segueix.
Les espigoleres (1857) de Jean-François Millet, mostra la tradició d’aquesta tasca.
El sector agrari té moltes pèrdues alimentàries, és a dir, hi ha molts productes que no tenen sortida comercial, ja sigui perquè no compleixen amb determinats calibres, formes i mides i, per tant, no se’ls permet entrar al circuit comercial, o a causa d’excedents de producció i caigudes de preus que fan que a l’agricultor no li surti a compte vendre el producte al preu que se li pagarà.
“El que fem nosaltres és que tenim una xarxa de productors a tota Catalunya que ens truquen quan no poden collir o vendre una part del camp, de manera que organitzem un grup de voluntaris i anem a espigolar per evitar que es perdin tots aquests aliments”, comenta Gras. Actualment, disposen d’una borsa de voluntaris de 2.500 persones que els acompanyen a les diverses accions que fan, en grups d’entre 15 i 25 persones per camp.
La fruita i verdura que recullen “és portada entitats socials que treballen per fomentar el dret a una alimentació saludable, amb la idea que puguin oferir als seus usuaris un producte fresc” explica l’Anna. “El que nosaltres creiem i volem promoure és la idea que garantir el dret a l’alimentació no només vol dir omplir panxes, sinó alimentar-se de manera saludable i sostenible”, segueix. De fet, la major part de fruita i verdura espigolada arriba a la taula d’alguna família en menys de 24 hores, a través dels circuits de distribució gratuïta. En concret, els productes collits a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera són sovint portats al Banc d’Aliments de la província de Girona i al centre Càritas de Blanes.
La fruita i la verdura que recullen els voluntaris es portada a entitats socials com el Banc d’Aliments o Càritas. Foto: Espigoladors, Palafolls 2022.
Com es pot formar part d’Espigoladors?
Tot aquell que vulgui formar part de la borsa de voluntaris, pot accedir al formulari en línia a la pàgina web d’Espigoladors on triar la seva zona i a partir de llavors rebre convocatòries a espigolades properes. Es tracta d’un voluntariat sense compromís d’hores a dedicar-hi, de manera que cadascú pot apuntar-se quan li vagi bé.
A la mateixa web, trobaran informació de contacte tots aquells productors que vulguin donar una segona oportunitat als seus excedents.
La pastura extensiva esdevé un model més sostenible que beneficia l’entorn i millora la qualitat del producte
En Jordi Sarabia pastura els seus gairebé 300 xais pels camps i boscos de Blanes, Malgrat de Mar i Palafolls, i ho fa des de fa setze anys. Es tracta d’un sistema de ramaderia extensiva que aporta beneficis a l’ecosistema, impulsa l’ofici de pastor i produeix una carn més gustosa i de major qualitat nutricional.
El seu ramat va començar amb 20 ovelles i ha anat creixent a poc a poc, explica que s’esforça molt “per practicar una ramaderia el més sostenible possible”. Les seves ovelles surten a pasturar cada dia i allà s’alimenten de manera natural, no mengen res de pinso, “només els xaiets que encara no poden sortir al camp, mengen una mica de palla a les hores on les mares no són a prop, però la resta del dia s’alleten”.
Els xais i les ovelles d’en Jordi pasturen gairebé sempre a uns camps on hi ha plantat margall italià, tot i que sovint també passen per zones més boscoses i de tant en tant, detalla, alguns companys i pagesos de la zona li demanen que porti el seu ramat “per netejar el camp d’herbes i per preparar-lo per la següent sembrada”.
Des de fa uns anys, la ramaderia s’ha començat a implementar també com a mitjà natural per a la minimització del risc d’incendis: aquests xais netegen el sotabosc, que en cas de calar-se foc, es converteix en un combustible que crema molt de pressa, propagant les flames i engrandint la zona afectada. En Jordi comenta que “si hi hagués més pastura als boscos i als camps, aquests estarien molt més nets”.
Sobre la pastura extensiva, Sarabia comenta que “no és el mateix tenir els xais estabulats, encara que mengin bé, que treure’ls cada dia al camp, on tenen espai per moure’s i caminar mentre els dona el sol i respiren aire fresc”. I assegura que aquest factor es trasllada directament a la gustositat de la seva carn: “els xais que han crescut en un sistema ramader més tradicional tenen un gust molt més bo i també més valorat pel consumidor”.
Sobre el seu ofici de pastor, Jordi Sarabia observa que “cada vegada n’hi ha menys, de pastors, i la majoria que conec són grans, de més de 60 i 70 anys”, i lamenta que “les noves generacions no volen seguir aquest camí ni heretar els ramats dels seus pares”. Ell diu que “és una feina que t’ha d’agradar molt perquè has de sortir al camp cada dia i has de ser molt constant i atent amb les cures”. Ell va aprendre aquest ofici de ben petit, quan sovint acompanyava un tiet de la seva mare que tenia un ramat, i tot i que després va treballar en diversos sectors abans d’emprendre el seu camí com a pastor, sempre havia estimat el camp i la ramaderia.
La guardonada pel·lícula de Carla Simón ja és als cinemes
L’avi ha deixat de parlar però, ningú no sap per què. Com cada estiu, a Alcarràs, un poble del Segrià més rural, la família Solé cultiva la seva gran extensió de presseguers. Després de vuitanta anys treballant les mateixes terres, la família es reuneix per a fer la última collita.
Aquesta és la sinopsi de l’esperada Alcarràs de Carla Simón, que, guardonada amb l’Ós d’Or de la darrera edició de la Berlinale, per fi arriba als cinemes. A l’entorn de la Baixa Tordera, ja es pot veure als cinemes de Blanes.
Es tracta d’una oda a la terra, l’agricultura, la tradició i el vincle familiar. Simón, que ubica la trama al poble natal de la seva mare, parla de la pertinença a un lloc, alhora que tracta les tensions intergeneracionals dins d’un mateix llinatge i el diàleg amb la superació i la negació de les tradicions. Alcarràs afronta les veritats de la pagesia en un temps de canvis.
Alcarràs planteja una crisi familiar entorn la tradició, el vincle i la pagesia. Foto: Festival de Cinema de Màlaga
El film reivindica la identitat d’un ofici: la pagesia tradicional, arrelada a una terra i els seus fruits. I alhora planteja el dilema moral que es viu actualment a moltes famílies del sector primari; el de com el progrés, a vegades, provoca un sentiment de desarrelament a aquell lloc que és casa, quan comença a difuminar les petjades de la història de la nissaga.
En aquesta ocasió, el setè art reflexiona al voltant del què a la Baixa Tordera tothom coneix de primera, segona o tercera mà: la lluita del pagès permantenir la dignitat de la seva feina i el seu futur. Simón porta les càmeres a la terra per narrar una història com de ben segur se’n poden trobar a les nostres comarques.
A aquest patiment, hi contrasta la joia del treball en equip, els dinars familiars al voltant d’una cassola de cargols a la brasa i el joc dels infants a l’horta. Simón ha volgut compartir amb l’espectador una història universalment natural que deslliga una colorida paleta d’emocions, empaties i reflexions.
Els secrets del conreu ecològic de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera
La maduixa del Maresme és un dels orgulls del nom de la comarca
Amb el seu vermell intens, gust dolç amb un to àcid i textura carnosa, ja ho deia Josep Carner als Fruits Saborosos que el seu tast és un trosset d’infància.
En Miquel Riera de l’Horta Pla de Munt porta molts anys fent conreu ecològic de maduixes. Sobre el secret de la qualitat de les varietats més freqüents al Maresme, l’Albión i la Pájaro, diu que “físicament són més madures: tenen molt sucre i, per tant, són més gustoses”, però que alhora, “són molt menys comercials”.
Comparant la maduixa del Maresme amb altres varietats, Riera explica que “les de Huelva, per exemple, són varietats que han d’aguantar molts dies i molts quilòmetres per arribar al seu consumidor final i s’han d’agafar un punt més verdes”, en canvi, la major part de la collita de la Baixa Tordera és per una distribució de proximitat, el que permet portar-les en molt poc temps de l’horta a la taula.
“La collita de la Baixa Tordera és per una distribució de proximitat: es porten de l’horta a la taula.”
El secret és al terra
Gràcies a una orografia de muntanya mediterrània i el seu microclima, l’horta maresmenca produeix unes maduixes de qualitat envejable. Se solen conrear en terrenys en pendent, de manera que tant el fruit com la planta reben una major incidència de llum solar. L’Horta del Pla de Munt és un conreu ecològic: “tot i que es va perdent, molts agricultors encara conreem a terra perquè, a banda del clima, la salabror del sòl també afecta el gust i la qualitat de les nostres maduixes” explica el seu propietari.
Pel que fa al gust del producte, també influeix positivament el fet que el conreu ecològic no pugui dur adobs químics. “Aquella maduixa i aquella planta es nodreixen del que tenen al camp i creixen a un ritme més lent, depenent de la combinació de sòl, aigua, temperatura i minerals naturals, el que dona com a resultat un fruit amb molta fibra que aporta gustositat”, relata en Miquel Riera. “La diferència amb una maduixera que ha crescut més ràpidament és que la fruita d’aquesta tindrà molta més aigua, però amb molta menys fibra”, conclou.
El conreu ecològic no només aporta un valor i un gust afegit al producte agrari, sinó que també esdevé un model més sostenible per al medi ambient. En Miquel Riera explica que “els químics van degradant l’espai; degraden la fauna i la terra i contaminen l’aigua” i defensa que “un cultiu ecològic, ben portat, treballa en simbiosi amb l’entorn” de manera que l’agricultor l’ha de respectar per obtenir-ne el fruit: “per què el rendiment que vols treure d’una terra sigui correcte, l’has de cuidar i mimar i quan treballes així, les coses no es fan malbé”.
“El cultiu ecològic treballa en simbiosi amb l’entorn, de manera que l’agricultor l’ha de respectar per obtenir-ne el fruit”
Riquesa nutricional
Nutricionalment, la maduixa del Maresme és una fruita molt lleugera i fàcil de digerir, rica en vitamines i propietats antioxidants. De fet, 100 grams de maduixes contenen més vitamina C que una taronja, un component nutritiu absolutament necessari per a la formació del col·lagen que trobem als nostres ossos, pell i glòbuls vermells, i que, a més, afavoreix l’absorció del ferro i reforça les defenses.
Si us ha entrat ganes de tastar-les, les maduixes de l’Horta del Pla de Munt podeu comprar-les a l’agrobotiga de la seva finca a Palafolls, que pots visitar de dilluns a dissabte, i on podràs descobrir una gran varietat de productes de collita ecològica i pròpia.
Foto: Horta Pla de Munt
Evitar el malbaratament
Les maduixes del Maresme són una fruita boníssima, però una mica delicada, de manera que s’han de consumir tan aviat com es pugui una vegada adquireixen el punt òptim de maduració i el pagès us les porta a taula. Ací us deixem un parell de consells per evitar-ne el malbaratament. Si no les consumireu el mateix dia que les heu comprat, guardeu-les al calaix de la verdura de la nevera en un recipient ampli perquè respirin bé; sense rentar-les ni treure el peduncle, això ho farem en el moment de preparar-les per evitar que agafin humitat i es malmetin abans d’hora.
Com aprofitar unes maduixes que han passat el punt de maduració? Si no heu pogut consumir-les totes en el seu millor moment, en Miquel Riera recomana fer una melmelada: “amb sucre i la fruita fas un bany maria i pots guardar-ho a la nevera tot el temps que vulguis!”. També en podeu fer vinagretes i amaniments, confitures, pastissos i batuts!
Hi ha infinites maneres de gaudir al màxim de la riquesa d’aquest fruit, perquè, recuperant el poema de l’inici, “el món, en meravelles i jocs atrafegat, és petit i vermell i fresc com les maduixes”.
Hortalisses Pi ens regala la seva recepta de sípia amb pèsols!
Per Santa Creu, faves i pèsols per tot arreu. Som en plena temporada de pèsols i faves, dos dels productes que situen l’Espai Agrari de la Baixa Tordera en el mapa gastronòmic per la seva qualitat i versatilitat.
Un dels agricultors que treballen el camp per proveir aquestes delícies és en Simó Pi, d’Hortalisses Pi. L’especialitat del seu cultiu a Santa Susanna és el pèsol llàgrima, que produeix de manera natural amb control biològic de plagues, un tema molt interessant que tractarem en els propers articles d’aquest mes.
El secret d’aquests llegums maresmencs és, diu, que “es cultiva molt a prop del mar” i, per tant, hi arriba la salabror: “això fa que endolceixi el fruit”. Comenta que “el microclima que es crea aquí al Maresme” també és un factor que ajuda a incrementar la qualitat del pèsol i la fava que s’hi conrea.
Fa més de dos mil anys, els grecs ja coneixien la riquesa nutricional de les faves i els pèsols, que tot i ser llegums, comparteixen també algunes característiques amb les verdures. Són dos productes baixos en greixos, però rics en vitamines del grup B i C, proteïnes, hidrats de carboni d’assimilació lenta, fibra i minerals com el calci, el ferro o el potassi.
Alguns dels seus efectes més positius per a la nostra salut són la capacitat de retenir el colesterol “dolent”, evitant que sigui absorbit per l’intestí i passi a la sang; i el control dels nivells de sucre, gràcies als hidrats de carboni complexos, que es van convertint a poc a poc en simples, de manera que s’eviten les pujades ràpides de glucosa en sang, mentre es manté la sensació de sacietat. A més, la fibra que contenen, sobretot a la pell, augmenta el moviment dels budells i evita l’estrenyiment.
Sobre el seu cultiu, en Simó Pi explica que “al pèsol i la fava no li agrada gaire la calor”. La collita que estem menjant ara es va plantar al novembre; i aquesta és molt més productiva que la que es treballa d’agost a novembre, gràcies a unes condicions climatològiques molt més fredes que fan créixer una planta més robusta a la que pràcticament no li cauen pas flors abans que surti el fruit.
A Hortalisses Pi, els pèsols que es cullen a la primavera són de cultius a terra i a l’aire lliure, mentre que les collites altres collites s’han produït dins l’hivernacle amb el mètode de cultiu hidropònic amb fibra de coco, per tenir un major control de les característiques climatològiques que afecten el creixement i qualitat de les faveres i pesoleres.I com menjar-los? Doncs la gran versatilitat gastronòmica que aquests dos productes permeten és enorme: crus, saltejats, bullits, estofats, amanits… Però en Simó, que els coneix millor que ningú, ens recomana aquesta recepta de pèsols amb sípia.
INGREDIENTS
1,5 kg. de sípia fresca tallada a daus i la seva melsa
4 tomàquets ratllats
2 cebes trinxades
2 grans d’all tallats a làmines
500 gr. de pèsols frescos sense tavella
Brou de peix
Oli d’oliva
Sal
2 llesques de pa torrat
Un grapat d’ametlles torrades
ELABORACIÓ
Preparem la picada: Piquem el pa i les ametlles tot junt en un morter.
En una cassola, daurem lleugerament la sípia amb un bon raig d’oli i hi incorporem la ceba i l’all.
Passats 10 minuts, afegim també el tomàquet, que haurem barrejat amb la melsa de la sípia, i ho deixem reduir uns 20 minuts perquè es cogui bé la sípia.
Afegim uns 4 cullerots de brou de peix, cobrint tota la cassola.
Tan bon punt comenci a bullir, incorporem els pèsols, ho salem i ho deixem coure 25 minuts.
Del mateix brou de la cassola, posem unes cullerades a la picada, barregem i ho introduïm al guisat. Tapem i deixem coure fins que els pèsols estiguin al punt de cocció.
Fora del foc, deixem la cassola reposar una estona i ho tenim enllestit!
Heu quedat amb gana? Hortalisses Pi ven els seus productes de manera directa a la seva finca, i els podreu tastar també a molts dels restaurants de la zona!
La cultura popular i l’economia de proximitat van ser el centre de la trobada
La Fira Mercat del Ram de Tordera va tornar el passat 9 d’abril, després de dos anys d’espera per les restriccions de la pandèmia i ho va fet impulsant amb tanta força com sempre els valors que ha mantingut durant 43 edicions: la cultura popular i l’economia de proximitat.
La Nàdia Cantero, regidora de Medi Ambient, Sanitat, promoció Econòmica, Turisme i Mercats, ha valorat l’experiència molt positivament: “ha sigut una fira molt propera perquè ha vingut molta gent del poble i ha sigut un punt de trobada i germanor”. Explica, també, que després de dos anys de pandèmia hi havia una certa preocupació sobre com funcionaria la Fira, però que el resultat “ha superat les expectatives”.
Jordi Puigneró, vicepresident del Govern de la Generalitat, va inaugurar la fira destacant que esdeveniments com aquest permeten millorar el dia a dia dels visitants i el progrés dels empresaris de la zona. A Twitter, celebrava el “retrobament amb els serveis, comerços de proximitat i emprenedors locals”, alhora que va oferir “tot el suport als sectors productius, pilars del país”.
La fira, plantejada com un espai multisectorial, va comptar amb diversos tipus d’activitats culturals per a nens i adults, zones d’alimentació, ramaderia, mostra d’associacionisme local, espais institucionals, d’automoció, artesania, cooperativisme… “Ens hem adaptat a la demanda local i hem volgut reivindicar l’essència de la Fira: la ramaderia”, explica Cantero.
A l’espai de l’Ajuntament, es va fer èmfasi en l’actuació front l’Agenda 2030 per reflectir la implicació d’institucions i ciutadania en un model econòmic sostenible. De la mateixa manera, es va voler donar significat a la presència de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera: “Volem mostrar la importància de totes aquestes activitats econòmiques tradicionals del nostre paisatge que ens subministren amb una varietat de productes d’alt valor nutricional”, comenta la regidora.
Enguany també es va afavorir la generació de sinergies entre els diferents expositors promovent les relacions comercials entre els participants de la fira, tot posant en relleu l’economia local i de proximitat. De fet, des del mateix Ajuntament confirmen que la majoria de la despesa que els ha comportat l’organització d’aquesta Fira s’ha fet en empreses torderenques, “apostant pel teixit empresarial local”.
“Li hem donat molta visibilitat a la cultura”, remarca Nàdia Cantero. Coincidint en les dates, Tordera ha estat la seu de la Fira del Món Geganter d’enguany; complementàriament, han remarcat encara més el valor de la cultura popular com a motor de l’economia local i la ciutadania.
La presència de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera remarca el valor del producte local i de proximitat. Foto: Ajuntament de Tordera
Planters Casas és una empresa familiar de Malgrat de Mar dedicada exclusivament a la producció de planter hortícola que treballa des de 1870 donant servei als productors finals. Es defineixen com coneixedors de les necessitats de l’agricultor i tenen un viver de quatre hectàrees com el seu principal aliat. Procuren estar atents a les tendències del mercat i a les exigències dels productors i consumidors.
Avui entrevistem uns enamorats de l’agricultura: en Felip i l’Albert, germans i representants de la cinquena generació de Planters Casas. Juntament amb el seu pare, en Felip Casas, són els que estan al càrrec d’aquesta empresa ubicada actualment a Palafolls. Els germans coincideixen que el producte que mai falta a casa seva són les cebes o els porros perquè són “imprescindibles per a fer un bon sofregit!”.
Quin rol juga cadascú de vosaltres a l’empresa? En Felip és el responsable general dels vivers i s’ocupa de coordinar i gestionar la sembra i els encàrrecs. També és el responsable del maneig, de la nutrició i de la sanitat vegetal dels vivers. L’Albert, en canvi, és el responsable de la logística: gestiona els enviaments i coordina els transports. A més, s’ocupa, del manteniment general dels vivers.
Foto: Marc Puig | Diputació de Barcelona
D’on neix la vostra afició a les plantes? Podem dir que no és una afició: és una vocació, ja que des de ben petits hem estat als vivers familiars. Hem tingut el plaer d’haver vist com treballaven els avis i els pares i aprendre d’ells. Ells són els que ens han ensenyat tots els seus coneixements sobre els planters i ens han impulsat a tirar endavant aquest negoci.
Quins són els orígens de l’empresa? Planters Casas es va fundar l’any 1870, quan el nostre rebesavi va iniciar l’activitat de la producció de planter. Generació rere generació ens hem anat adaptant als canvis i incorporant noves millores, siguin de naturalesa agronòmica com tecnològica especialitzada en el sector. Nosaltres, per exemple, quan ens vam unir a l’empresa a la dècada dels ‘90, es va consolidar la hidroponia, un sistema de cultiu alternatiu.
Foto: Família Casas
Quins són els serveis que oferiu a Planters Casas? Venem material vegetal hortícola. Actualment, disposem de tots els tipus d’espècies que es poden cultivar al nostre territori. Des dels inicis realitzem produccions de planter en convencional i és l’any 2010 quan iniciem la producció de planter hortícola ecològic.
Teniu un producte estrella? El nostre producte estrella és la planta empeltada. Empeltem diverses espècies, la que més la tomaquera, ja que és la que té més demanda, seguit de la pebrotera i l’alberginiera. També empeltem cogombre i xíndria.
«Ara tenim de clients els fills o néts dels qui en el seu moment també van ser clients nostres»
Hi ha moltes empreses com la vostra a Catalunya? Quin creieu que és el vostre valor afegit? A Catalunya, antigament hi havia més vivers però en l’actualitat, per diversos motius, molts han anat tancant. En el conjunt de l’estat, en canvi, sí que hi continuen havent força empreses de vivers, la majoria d’elles es concentra a la província d’Almeria. El nostre valor afegit i el que ens diferencia d’altres empreses és la proximitat i el tracte familiar. Mai oblidem que ara tenim de clients els fills o néts dels qui en el seu moment també van ser clients nostres. Per tant, per nosaltres tenir cura de la clientela, aconsellar-la i estar al seu costat durant tot el procés de compra és un valor rellevant de Planters Casas.
Quantes persones treballeu a Planters Casas i quantes hectàrees destineu a producció? Ara mateix a Planters Casas som un equip de 25 persones. Cada persona té el seu rol i és necessària per abastar tota la demanda que ens arriba i poder oferir un producte de qualitat. Sobre les dimensions de les nostres terres, actualment destinem un total de quatre hectàrees a la producció de planter, la qual cosa, es tradueix en una capacitat de viver de 50 milions de plantes.
Les llavors que feu servir, són de producció pròpia? Fins a la dècada dels anys ‘70 les obteníem de les nostres línies pures. En l’actualitat, tanmateix, les demanem a les cases multiplicadores de llavors.
Foto: Família Casas
La majoria de pagesos ha deixat de fer-se el seu propi planter. Per què creieu que passa això? Bàsicament, perquè es necessita una infraestructura i unes condicions específiques per a realitzar la germinació de les llavors i el seu creixement, fins aconseguir un planter de qualitat. Sense aquestes condicions no es pot garantir una seguretat agronòmica i, alhora, pot representar importants pèrdues econòmiques. Aquesta és la principal raó per la qual els pagesos han deixat de fer-se ells mateixos el planter.
A quines cooperatives o empreses veneu el planter? Sobretot subministrem planter al productor professional, cooperatives agràries i agrobotigues de Catalunya. També abastim la Catalunya Nord, arribant fins a Narbona (França) i, puntualment, inclús venem planter a Mallorca i Saragossa.
Quants tipus de planter i varietats diferents teniu de cada cultiu? Produïm al voltant de 30 espècies diferents d’hortalisses i freguem les 900 varietats. Observem, controlem i cuidem tot el procés de cada una de les espècies, des de la sembra fins a l’entrega al productor.
Foto: Planters Casas
Hi ha espècies més complicades de fer créixer que d’altres? La complexitat de fer créixer alguna espècie de planter depèn bàsicament del seu cicle al viver: com més llarg sigui aquest, més susceptible és de ser atacada. També depèn de l’època de l’any, ja que quan les condicions climatològiques són adverses hem de tenir cura per afrontar tots els contratemps que poden sorgir. Sí que com a espècie podem destacar la tomaquera, perquè és de les més susceptibles a virus, bacteris o fongs i, per tant, s’ha de portar un major control i precaució.
«La tomaquera és la planta més susceptible als virus, bacteris i fongs»
L’avenç tecnològic també ha arribat al món dels planters? Per produir planter fem servir línies de sembra de precisió. Cal tenir en compte que des de la dècada dels anys ‘90 hi ha hagut molts avenços, ja que, a part de les línies de sembra, hem introduït capçals de reg, carros de reg, cambres de germinació, cambres d’empelts, etc. A més, el mateix hivernacle es gestiona amb una pròpia estació meteorològica; una gran millora. Amb el temps i l’experiència també hem anat confeccionant un software de clima i de fertirrigació. Finalment, tenim una relació molt estreta amb diferents centres de recerca, amb qui assagem i provem d’introduir noves varietats.
Heu comentat que des del 2010 treballeu també planters ecològics. Amb quines dificultats us trobeu? Més que dificultats, ens agrada parlar de reptes. Amb això ens referim al fet que el maneig de la planta i l’estratègia ha de ser molt curosa. Hem d’estar al cas i avançar-nos als possibles atacs de patògens i de plagues. En definitiva, hem d’aconseguir una planta molt vigorosa i rústica.
«Amb els planters ecològics, hem d’aconseguir una planta molt vigorosa i rústica»
Quines són les tendències de futur? Què demanden els nous pagesos? Amb els anys hem pogut detectar que, en el sector professional, més que nous tipus de planter es reclama més resistències a les espècies hortícoles.
Foto: Patxi Uriz | Diputació de Barcelona
La vostra empresa centenària està ubicada a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. Creieu que és una de les millors zones de Catalunya a l’hora de cultivar aliments d’horta? La nostra és una zona tradicional de producció d’horta perquè tenim un clima que la fa única, com també la nostra orografia. Geogràficament i comercialment, estem també en una ubicació clau i ben comunicada amb el nord de Girona i el sud Barcelona.
Acabeu la frase: és important comprar aliments de proximitat perquè… Per assegurar el futur del sector. També creiem que és rellevant per la seguretat alimentaria, l’economia local del pagès i per la consciència social que tothom hauria de teni
El calçot és un dels aliments més típics de la gastronomia catalana que es cultiva cada any, entre altres llocs, a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. Aquesta ceba, tradicionalment consumida en ambients festius i de caràcter social durant les famoses calçotades, està llesta per menjar a finals de desembre, i es pot assaborir fins a finals de març o principis d’abril. Avui parlem amb Joaquim Ribas, pagès i propietari de Xaubet S.C.P. (una empresa familiar situada al Pla de Grau -Malgrat de Mar-), per descobrir els secrets d’aquest aliment tan estimat.
Característiques d’un bon calçot
Els calçots són els brots de ceba blanca que es replanten. A mesura que la tija va creixent, els pagesos la cobreixen periòdicament amb terra fins que aquesta mesura uns vint o vint-i-cinc centímetres de llargada. Aquest mètode de cultiu que consisteix a cobrir, cada cert temps, una part de la planta perquè creixi i emblanqueixi s’anomena “calçar”, verb que dona nom al protagonista d’avui: el calçot. Un cop arrancat, el calçot té forma allargada i llueix de color blanc. És dolç, tendre i de sabor intens. “Per obtenir bons calçots és important cuidar-los bé, mantenir la fulla ben sana i tenir-los ben calçats perquè puguin tenir una bona cama: blanca i de com a mínim vint centímetres”, explica Ribas. I hi afegeix: “Si produeixes un calçot que té set o vuit centímetres de blanc no te’l voldrà ningú”.
El cultiu del calçot
Per fer créixer calçots, primerament cal comprar cebes blanques que posteriorment es plantaran als camps. Després de tres o quatre setmanes de la plantació, que sol ser al mes de setembre, es fa la primera calçada i, al cap d’un temps, quan els brots de la ceba ja són una mica més grossos, es tornen a calçar. Finalment, s’arrenquen i es comercialitzen en feixos de vint-i-cinc o cinquanta unitats. “Nosaltres preparem el terreny amb uns tractors petits, sembrem manualment, calcem amb motocultors i arranquem a mà”, diu Ribas, que aquest any ha plantat 4.000 quilos de calçots de la varietat semar.
Foto: Patxi Uriz | Diputació de Barcelona
La plaga principal d’aquest cultiu, igual que la de les cebes, és el míldiu, una malaltia produïda per un fong que malmet la fulla del calçot tornant-la groga i que pot arribar a matar la planta. “Aquesta plaga apareix a causa de la humitat i les temperatures altes, però aquest any, per sort, no l’hem tingut”, confessa Ribas. “El principal problema que ens trobem amb el calçot a la zona del Pla de Grau són les pluges fortes. Si plou amb força i en grans quantitats, el calçot es podreix i es fa malbé”, explica Ribas.
Beneficis de cultivar calçots a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera
Fa anys que els calçots es cultiven a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, “no en quantitats grans, perquè els set o vuit pagesos que treballem amb aquest producte no ens dediquem exclusivament a aquest tipus de cultiu”, tanmateix sí que es produeix prou per abastir els supermercats i cooperatives de la zona, detalla Joaquim Ribas. “La terra de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera és molt solta i tova, i això li va molt bé a la planta perquè l’arrel creix molt ràpidament”, afirma Ribas. A banda de disposar d’un sòl ideal per produir aquest tipus de cultiu, la zona de l’Espai Agrari compta amb un clima que afavoreix el creixement d’aquest aliment. “El cultiu del calçot, com moltes plantes d’hivern, necessita temperatures fredes per créixer, però sense arribar a tenir glaçades fortes”, afegeix Ribas.
Foto: Patxi Uriz | Diputació de Barcelona
Els calçots de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera són especialment melosos i suaus: “molta gent ens comenta que els nostres calçots són més dolços que els de Tarragona, no sé si per la varietat que cultivem aquí o per les condicions climàtiques i de sòl de les quals disposem”. Un dels altres beneficis de menjar calçots de proximitat és la ingesta de tots els seus nutrients, ja que el mateix dia que s’arranca es pot consumir. “Un cop talles la planta, has de consumir-la en un o dos dies, aquest és el temps que l’aliment manté totes les seves propietats”, aconsella Ribas. No és el mateix menjar verdura acabada de collir que aquella que fa quinze dies que és a la botiga.
Les conseqüències de la Covid-19 al sector productor de calçots
El perill més gran que afronta actualment la pagesia que produeix calçots és la baixa demanda del mercat. “Aquí les colles d’amics sempre s’ajuntaven per fer calçotades, però fa dos anys que pràcticament no se’n fan i la venda de calçots ha baixat una barbaritat”, es lamenta Ribas. La pagesia de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera espera que els pròxims mesos els calçots tinguin més sortida comercial, ja que la quantitat de feixos que tenen per vendre és elevada. Tot i això, sembla que el calçot va guanyant popularitat fora de Catalunya i això fa que s’obri una nova oportunitat de mercat pels pagesos de la zona.
Conservació del calçot
“Quan arranques el calçot el millor és menjar-te’l el mateix dia o l’endemà”, recorda Ribas, així i tot, si no tens l’oportunitat de fer-ho, sempre el pots conservar fora de la nevera durant una setmana ben bona. L’ideal és que estigui a temperatura ambient, ja que durant aquesta època de l’any la temperatura és fresca. També és imprescindible que no li toqui el sol.
Foto: Patxi Uriz | Diputació de Barcelona
Com cuinar el calçot
Nutricionalment, el calçot és molt semblant a la ceba blanca i ajuda a depurar l’aparell digestiu, eliminar les pedres renals, combatre l’arterioesclerosi i prevenir certs tipus de càncer. Per preparar els calçots cal tallar les barbes i les cues i posar-los en una graella damunt del foc, fins que es quedin negres. S’acaben de coure embolicats amb paper i es mengen tot sucant-los en una salsa semblant al romesco. “Nosaltres aquí fem calçotades i ens mengem els calçots amb botifarra i carn a la brasa, com s’ha fet tota la vida”, comenta Ribas, però reconeix que és un aliment amb el qual cada vegada s’innova més a la cuina, cosa que afavoreix la seva sortida comercial. Hi ha restaurants que elaboren des de tempura fins a croquetes i melmelada de calçots, però el rei de la festa continua sent el calçot a la brasa.
Ramon Font, nascut a Malgrat de Mar i fill de família pagesa, és un gran enamorat de les maquetes. Ja de ben jove, durant les tardes d’hivern, quan la feina al camp s’acabava abans per falta de llum, estudiava figures que li cridaven l’atenció per poder reconstruir-les. La seva afició per crear objectes d’alumini i fusta es va anar coneixent entre els ciutadans de Malgrat i fins i tot ha aconseguit que una de les seves maquetes, la gran Galera Reial, estigui exposada a Madrid. Avui en Ramon, el pagès de les maquetes, ens obre les portes del seu taller per parlar-nos sobre aquesta afició tan peculiar. Aprofitem l’ocasió per parlar sobre el seu passat com a pagès al Pla de Grau, una de les zones agrícoles més productives de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera.
D’on sorgeix l’afició de construir figures de maquinària agrícola en miniatura? Des de petit que m’agrada construir coses petites i amb fusta. Quan exercia de pagès als horts que tenia la meva família aprofitava les tardes d’hivern, quan ja no hi havia llum per poder treballar al camp. Però des que estic jubilat, ara farà vuit anys, que m’hi dedico a temps complet. Tinc temps per continuar construint figures en miniatura: maquinària de camp, però també catedrals, vaixells, peces de Lego reproduïdes amb fusta…
Fotos: Ramon Font
És una activitat que practica individualment o en grup? En Josep Maria Marquès és el company que m’ajuda a buscar plànols i fotos de les figures que vull fabricar. Ell es mou molt millor que jo per internet i m’ajuda a trobar tot el que em fa falta amb l’ordinador. En Josep no construeix les figures, tanmateix m’ajuda a buscar coses.
Quin és el procés que segueix per construir les maquetes i quin material utilitza? Primer aconseguim els plànols o les fotos de les figures que volem reproduir. Normalment, ho fem a través d’internet, però altres vegades, com quan vam reconstruir la Sagrada Família, hem anat nosaltres a fer les fotografies. D’aquesta manera, aconseguim veure els detalls. Després calculem les mides que ha de tenir cada peça amb l’ordinador, tenint en compte si ho volem a escala 1/3, a 1/5 o a 1/20. I a partir d’aquí ja anem tallant les peces a mà i construint les figures. Tot el material que uso és fusta. En faig servir de diferents tipus: melis, flandes, noguera. I mai les pinto. Sempre escullo la fusta segons el color que vull que tingui: blanc, vermell, groguenc… No m’agrada pintar, m’agrada jugar amb els colors de la mateixa fusta.
Foto: Ramon Font
Quant de temps triga a elaborar una peça d’aquestes? Depèn de la maqueta. Per exemple, si són castells grans com la Sagrada Família o Notre Dame, trigo uns sis o set mesos treballant-hi cada dia. Pensa que tenen una mida d’un metre vint, no són tan petits. També tinc una flota de vaixells que mesuren, aproximadament, un o dos metres. Ara tinc la Galera Reial exposada a Madrid. És un vaixell que va existir durant la Guerra de Lepant, la batalla més gran que coneixem de la història de les galeres, i va tenir lloc al mar Mediterrani. Vaig començar amb petits vaixells de pesca i de mica en mica vaig anar fent embarcacions més complexes i plenes de detalls.
Ha fet moltes figures vinculades a l’ofici de pagès també, oi? Sí, al principi vaig començar a fer maquetes senzilles que no requerien molta precisió. Reproduïa les eines que feia servir al camp com tractors, màquines de sembrar i remenar la terra, remolcs, arades, freses, estripadores, subsoladors… Eren figures en miniatura i estaven fetes amb alumini. Això és el primer que vaig fer quan em vaig jubilar fa vuit anys.
Què l’inspira a l’hora d’escollir la peça que reproduirà? Jo he dedicat tota la meva vida al cultiu de la terra. Durant anys, preparava el terreny, sembrava, cuidava i collia els aliments dels horts que la meva família tenia en propietat. Em passava els dies al camp i per això les primeres figures que vaig fer van ser les eines agrícoles que veia dia sí i dia també durant la jornada laboral.
Quins aliments cultivava al terreny de la seva família? Els horts els tenim a Malgrat de Mar i treballem amb la cooperativa Progrés Garbí, una de les principals cooperatives de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. Cultivem tota mena de verdura, depèn de la temporada, conreem unes o altres. Ara que jo estic jubilat, és el meu fill qui ho porta tot. Per sort, gaudeix de la feina com jo ho feia, però amb algunes comoditats més gràcies a la tecnologia, que ha avançat molt.
Fotos: Ramon Font
Quin creu que és el millor invent tecnològic agrari que s’ha realitzat fins ara? Un dels grossos és el tractor, perquè pots enganxar-hi la maquinària que vols fer servir. El tractor ha substituït els cavalls i els burros. La resta d’invencions també han sigut bones i benvingudes; han facilitat molt el treball al camp. El que fa el meu fill al camp no és el mateix que feia jo. Fa molta feina, però d’una altra manera, per sort. Jo ho havia de fer molt manual i ara hi ha el traspalat, el tractor que tragina… Ha canviat tot molt.
Creu que l’estima a la terra i l’ofici d’agricultor s’està perdent? No s’està perdent, jo diria que està pràcticament perduda. Això no hi ha qui ho ressusciti ja. Quan jo vaig començar a treballar aquí a Malgrat amb el meu pare érem unes 280 famílies que vivien del camp de Pla de Grau. I ara puc comptar les famílies que s’hi dediquen amb els dits de la mà. I un dels dits és el meu fill. Els dos o tres pagesos més que hi ha quan es jubilin… això se n’anirà en orris. Aquí no quedarà ni l’apuntador.
Foto: Ramon Font
Per què que s’ha abandonat el camp i l’ofici de pagès? Perquè ara hi ha empreses que es dediquen a cultivar aliments de manera industrial i nosaltres, els petits pagesos, no podem lluitar contra els seus preus. Ells tenen propietats enormes i porten al mercat els seus aliments a preus molt baixos. A ells els hi resulta, però a mi no. Com que no podem fer-los front, nosaltres ens anem fonent.
Comprar productes de proximitat pot salvar la petita pagesia? Els locals que venen els aliments com ara els supermercats volen que els serveixis els productes durant tot l’any. I, per exemple, aquí a la zona on estem nosaltres, de tomàquets només en tenim a l’estiu. A l’hivern, no es poden cultivar per raons climàtiques. Al sud sí que n’hi ha tot l’any, però aquí no. Nosaltres no tenim res a fer amb això. No podem combatre-hi.
Tornant a la teva afició de construcció de maquetes… Quina és la figura de la qual se sent més orgullós? Orgullós m’hi sento de totes. Tinc una maqueta d’un vaixell que és molt maco, el Mississipí. És un vaixell de vapor que anava pel riu Mississipí, per Amèrica. M’agrada molt. I el que tinc exposat a Madrid, la Galera Reial, també. Fa dos metres i té tres-cents rems.
El restaurant Brutal de Blanes és un dels locals gastronòmics que cuinen amb aliments frescos de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. Avui, en Ferran Roca, propietari del restaurant, comparteix amb nosaltres aquesta deliciosa recepta elaborada a base d’un dels productes estrella d’aquesta temporada: els calçots.
Ingredients:
4 calçots
3 ous
250 gr de farina de blat
300 gr de farina de cigrons
400 ml d’aigua
250 ml d’aigua de Vichy o aigua amb gas
Un polsim de sal al gust
Oli
Salsa romesco
Elaboració:
1- Netegem bé els calçots perquè no tinguin terra i traiem la primera i segona capa.
2- En un bol barregem els ous, les farines i l’aigua sense deixar ni un grumoll.
3- Aclarim la massa amb l’aigua de Vichy fins que quedi més aviat espessa.
4- Afegim els calçots ja tallats dins la massa i barregem.
5- Coem els calçots al forn, dins d’una bossa al buit amb oli i sal, a 18 min a 100ºC amb vapor.
6- Traiem els calçots del forn i emplatem. Només faltarà afegir una mica de salsa de romesco al plat per acompanyar els calçots. Bon profit!
A l’Espai Agrari de la Baixa Tordera trobaràs aliments de proximitat i de temporada com ara aquests calçots que el xef del restaurant Brutal ha utilitzat per elaborar la tempura. Aquesta i moltes altres fruites i verdures de tardor les pots adquirir a través de les cooperatives agràries que treballen a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, les agrobotigues i altres comerços locals de la zona que venen productes de proximitat.
Unió de Pagesos, conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona, ha posat en marxa el projecte Terra Pagesa, una iniciativa que té per objectiu la comercialització i distribució d’aliments de proximitat, provinents de l’agricultura familiar de Catalunya, a la capital catalana.
La prova pilot, que es va iniciar a finals de novembre i durarà tres mesos, consisteix a distribuir els productes agrícoles de setze productors i productores d’horta a set comerciants de sis mercats municipals diferents. Entre les empreses productores, hi destaca l’Horta Ecològica Pla de Munt i Mas Roca, dos negocis familiars situats a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, concretament, a Palafolls.
Foto: Patxi Uriz | Diputació de Barcelona
Sindicat i administració preveuen desenvolupar el projecte durant el 2022. Avui dia, Terra Pagesa compta amb noranta productors i productores interessats a participar en la següent fase del projecte, que resideix en l’ampliació de l’oferta de productes. A part de fruita i verdura, també es vol proporcionar oli, fruita seca, vi, mel, ous i productes làctics, entre d’altres.
Unió de Pagesos també ha creat un lloc web tipus marketplace perquè les persones compradores puguin fer les comandes directament a les persones productores. La traçabilitat i la garantia sobre l’origen del producte són elements clau del projecte. Per aquest motiu, els consumidors i consumidores podran escanejar un codi QR situat a les estaques del punt de venda que els indicarà quin pagès o pagesa ha cultivat el producte que està comprant.
Foto: Terra Pagesa
Unió de Pagesos adreça aquest instrument a la petita i mitjana pagesia, tant de producció ecològica com convencional. El sindicat no actuarà d’intermediari sinó de facilitador d’una relació comercial directa entre producció i comerç amb l’objectiu de garantir un preu just, tant per al productor, com per al consumidor final. Amb aquest circuit curt de comercialització, l’únic intermediari serà el comerciant de la botiga de barri o del mercat municipal on es compren els aliments.
Terra Pagesa
Terra Pagesa és una iniciativa que neix de la necessitat d’apostar per un canvi de model alimentari que tingui per pilars el reforçament de la pagesia catalana, el suport al comerç local, la qualitat alimentària, la garantia de l’origen dels productes i la sostenibilitat ambiental i territorial. Terra Pagesa compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona i, des del sindicat, s’està treballant perquè altres administracions col·laborin amb el projecte.
Els alumnes del Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Producció Agroecològica de l’Institut Ramon Turró i Darder (Malgrat de Mar) han implementat franges florals de calèndula a diverses zones agràries de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera amb l’objectiu de controlar i regular de manera biològica les plagues dels cultius. Aquests marges florals, d’uns 50 centímetres d’alçada, són un recurs agrari natural que consisteix a fomentar la biodiversitat útil de la zona per tal d’eliminar les plagues o paràsits que malmeten els cultius de la pagesia. Gràcies a l’aplicació d’aquestes tècniques s’aconsegueix que el nombre de tractaments químics es redueixi i que aquells que s’implementen siguin totalment respectuosos amb el medi ambient. Tot això es tradueix en beneficis, tant per la qualitat del producte que es comercialitza com pel respecte ambiental que suposa.
En aquest cas, els alumnes del cicle han plantat Calèndula officinalis, una herba que propicia l’aparició de Macrolophus i Lobulària marítima, uns insectes que atrauen unes petites mosques anomenades sírfids. Aquests organismes són els responsables de controlar les plagues de pugó, ja que les larves dels sírfids són les depredadores d’aquest insecte tan comú.
Foto: Institut Ramon Turrró i Darder
Ja fa dos anys que la finca on es desenvolupen els estudis d’aquest grau mitjà compta amb marges florals de boixac. Actualment, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) fa monitoratge d’aquests insectes a les instal·lacions de l’Institut Ramon Turró i imparteix classes teoricopràctiques sobre el control biològic de plagues i l’ús de fongs beneficiosos per a les plantes. Aquestes tècniques són molt complexes i necessiten un coneixement tècnic elevat per tal de saber mantenir l’equilibri entre depredador-presa. La finca, que compta amb un altre sistema de reserva de biodiversitat en forma de tanca vegetal, també rep les visites d’especialistes de la Federació Selmar (Santa Susanna), experts en la gestió i recerca de tècniques alternatives al control químic de plagues.
Cicle Formatiu de Grau Mitjà en Producció Agroecològica
El CFGM Producció Agroecològica forma part de l’oferta acadèmica de L’Institut Ramon Turró i Darder de Malgrat de Mar. Aquests estudis que es distribueixen en dos cursos acadèmics tenen per objectiu capacitar l’alumnat a obtenir productes agropecuaris ecològics de qualitat amb tècniques agrícoles i ramaderes que millorin la biodiversitat, l’estabilitat del medi ambient i la fertilitat del sòl.
Per ampliar informació sobre les franges florals pel control biològic de plagues que du a terme l’Institut Ramon Turró i Darder, podeu contactar amb Xavi Fontanet, responsable del Departament de Formació Agrària a xavi.fontanet@iesmalgrat.cat.
Els voluntaris de la Fundació Espigoladors han espigolat durant els mesos d’octubre, novembre i desembre de 2021 un total de 8.179 quilos d’aliments sense sortida comercial a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. Aquesta xifra suposa un estalvi de 3.966 quilos de CO₂ emesos a l’atmosfera i 5.250 m² d’aigua. Les jornades d’espigoladors han estat possibles gràcies a totes les persones voluntàries que han assistit a la recollida d’aliments. L’activitat d’espigolar consisteix a recollir els excedents dels camps agrícoles per tal de reduir les pèrdues i el malbaratament alimentari, facilitar l’accés a una alimentació adequada per a tota la població i impulsar la transformació social.
Després de la primera Marató #JoEspigolo que va tenir lloc a Palafolls el passat 3 d’octubre amb una participació extraordinària, s’han organitzat diverses espigolades als camps agraris de Malgrat de Mar, Blanes i Palafolls, on s’han recollit albergínies una mica endurides, però igualment bones; tomàquets exclosos del mercat per unes taquetes a la pell; carbassons “massa” grans o petits i pebrots verds no aptes per al mercat a conseqüència del punt de maduració extra que fa que es tornin vermells. També s’han espigolat, en diverses ocasions, bledes (1.214 quilos), patates (985 quilos), cols (968 quilos), mongetes (390 quilos) i enciams (315 quilos). Tots aquests cultius eren perfectament comestibles, nutritius i de proximitat, però els estàndards estètics del mercat els havien deixat sense sortida comercial.
Foto: Espigoladors
Una de les espigolades amb més assistència voluntària i més quilos recollits va ser la del 15 d’octubre, que va tenir lloc a Malgrat de Mar i durant la qual es van espigolar 1.021 quilos de tomàquets. Aquest és l’aliment que més s’ha espigolat amb diferència a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, amb una xifra total de 4.897 quilos.
Tots aquests aliments recollits han estat distribuïts a diferents entitats socials locals que treballen per donar accés a una alimentació saludable a col·lectius en situació de vulnerabilitat i risc d’exclusió social com Càritas Blanes, l’Espiga Solidària de Riudarenes i el CDA de Maçanet de la Selva.
Foto: Espigoladors
Fundació Espigoladors
Aquestes accions voluntàries organitzades per la Fundació Espigoladors tenen com a objectius lluitar contra el malbaratament alimentari, una problemàtica mundial originada, generalment, a causa de les dinàmiques poc assertives de l’actual model agroalimentari i de la societat de consum, i sensibilitzar sobre el valor dels aliments.
Totes aquelles persones interessades a assistir a aquestes jornades ho poden fer omplint el formulari d’inscripció de la borsa de voluntariat de la Fundació Espigoladors. Un cop apuntats/des, rebran les convocatòries de les espigolades que es facin a les seves zones de preferència.
Espai Agrari de la Baixa Tordera
L’Espai Agrari de la Baixa Tordera (EABT) és una de les zones agràries més fèrtils i singulars de Catalunya. Tal com el seu nom indica, l’EABT se situa a la vall baixa de la Tordera i comprèn una superfície de 140 km² a cavall entre el nord del Maresme i el sud de la Selva. És un territori d’alt valor productiu, cultural, ecològic i paisatgístic vol fer valdre la capacitat que té d’abastir amb aliments de proximitat les generacions presents i futures. Els cinc municipis que l’impulsen són Tordera, Santa Susanna, Palafolls, Malgrat de Mar i Blanes, juntament amb la Diputació de Barcelona.Per ampliar informació sobre les espigolades que s’han dut a terme a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, podeu contactar amb Sònia Callau, cap de la Direcció Territorial Agrària de la Diputació de Barcelona a callaubs@diba.cat.
El xef David Andrés, cuiner del restaurant Via Veneto (Barcelona) i copropietari del Somiatruites (Igualada), ha elaborat dotze receptes amb productes amb Denominació d’Origen Protegida i Indicació Geogràfica Protegida, una per cada mes de l’any. La recepta del mes de desembre és la següent: mongetes del ganxet amb capipota i morro de bacallà. És un plat elaborat amb aliments de temporada i amb un dels productes estrella de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera: les mongetes del ganxet. Esperem que us agradi!
Ingredients
200 gr de mongetes del Ganxet seques
un cap de vedella cuit
una pota de vedella cuita
100 gr de xoriç ibèric curat
1 l de caldo d’ossos de vedella
200 gr de morro de bacallà
un gra d’all
una fulla de llorer
oli d’oliva
aigua per posar les mongetes en remull
sal
Elaboració
1- Posem les mongetes del ganxet en remull la nit anterior amb aigua freda (cal preveure força aigua, ja que doblaran el seu volum i es podrien quedar sense líquid).
2- L’endemà les posem en una olla amb aigua nova, freda, i un grapat de sal.
3- Les fem coure a foc baix i quan comencin a bullir les espantem: hi afegim un bon raig d’aigua freda perquè deixin de bullir.
4- Esperem que tornin a arrencar el bull, sempre a foc baix, i les fem bullir durant una hora i mitja, fins que estiguin toves.
5- Anem retirant la bromera blanca que es vagi creant durant la cocció.
6- Tallem el cap i la pota de vedella i el xoriç a daus d’un centímetre aproximadament.
7- En una cassola hi posem el caldo de vedella i els daus de carn i ho fem coure tot a foc molt lent.
8- Quan el guisat estigui ben lligat i brillant hi afegim les mongetes ja cuites perquè s’integrin dins del capipota.
9- Submergim el bacallà a l’oli d’oliva amb l’all i el llorer i ho fem coure durant 10 minuts a 70 ºC aproximadament.
10- Retirem de l’oli per servir-lo.
11- Per muntar el plat disposem el capipota i les mongetes en el plat i al damunt hi posem el bacallà. Bon profit!
A l’Espai Agrari de la Baixa Tordera trobaràs aliments de proximitat i de temporada com ara les famoses mongetes del ganxet que s’han utilitzat per elaborar aquest plat. Aquest i molts altres fesols, fruites i verdures d’hivern les pots adquirir a través de les cooperatives agràries que treballen a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, les agrobotigues i altres comerços locals de la zona que venen productes de proximitat.
La recepta que us proposem cuinar aquest hivern forma part de l’estratègia “Del camp a taula”, una proposta de la Comissió Europea que té l’objectiu de transformar la manera de produir, distribuir i consumir els aliments per aconseguir un sistema alimentari més just, saludable i sostenible. Amb la finalitat de protegir els agricultors, sector clau per a la sobirania alimentària i l’adquisició de productes de qualitat, la Unió Europea promou productes estretament vinculats als territoris on es produeixen a través de diversos segells de qualitat.
La mongeta del ganxet és una varietat autòctona del Maresme i la Selva que es caracteritza per la seva forma arronyonada amb forma de ganxo. El cultiu d’aquest aliment amb Denominació d’Origen Protegida (DOP) el trobem a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera (EABT), sobretot a la zona de Palafolls i Malgrat de Mar, on el clima és ideal pel bon creixement d’aquest llegum. Enguany s’han destinat 55 hectàrees al cultiu d’aquesta varietat i s’ha recollit un total de 108.000 quilos. Avui descobrim més curiositats i beneficis de la mongeta del ganxet de la mà de Roser Torrent, pagesa de Palafolls.
Característiques d’una bona mongeta del ganxet
Les mongetes del ganxet són blanques, de mida mitjana, brillants i amb forma de ganxo. Contenen una elevada proporció de proteïnes i pocs midons, i la seva textura és fina i melosa. Segons Roser Torrent, pagesa de Palafolls i una de les principals productores d’aquest tipus de mongeta, “l’únic problema que podem tenir amb la mongeta del ganxet és el canvi de color, que a vegades es produeix a conseqüència de les pluges seguides en el moment de la recol·lecció”. Quan plou tant, la mongeta perd el seu color i en comptes de ser blanca queda d’un color torrat, però això no influeix a l’hora de menjar-la.
El cultiu de la mongeta del ganxet
Les llavors de la mongeta del ganxet se sembren al juliol, quan les temperatures són altes, i es cullen a mitjan novembre o principis de desembre, durant els dies menys humits. Un cop comença a créixer, es claven canyes perquè la planta s’hi pugui anar enfilant i més tard, quan s’assequen, es baten a mà o a màquina i s’envasen per a la seva posterior venda. “És un procés laboriós que requereix molta dedicació” ens comenta Roser Torrent.
Aquest any la flor ha quallat bé i les temperatures no han afectat la naixença, com ha passat en altres ocasions. “Nosaltres tenim un rec per aspersió i el que fem és regar amb cinta. D’aquesta manera, l’aigua va directament a la grana, la qual cosa afavoreix al naixement de la planta. Amb la calor, regar per terra va millor que regar per dalt”, explica Torrent.
Foto: Patxi Uriz | Diputació de Barcelona
La plaga principal d’aquest tipus de plantacions és l’eruga, un insecte que pot arribar a malmetre tant les fulles i els seus nervis com la flor, els fruits i els brots joves. Aquest any, però, no ha estat un problema rellevant, segons afirma Roser Torrent: “si fa molta calor, la tendència és que l’eruga aparegui amb més freqüència. En canvi, quan les temperatures són més baixes, no n’hi ha tanta. Per sort, aquest any l’eruga no ha estat el tema més conflictiu”. Les pluges i les ventades també són un dels aspectes més polèmics, ja que afecten el moment de recol·lecció. “Enguany no hem tingut dificultats a l’hora de batre. Sí que vam haver de parar dos dies després de començar perquè va començar a ploure i a fer molta ventada, i quan el fesol està sec el vent el tira a terra. Tanmateix, hem pogut batre bé”, es congratula Torrent.
Cost de producció de la mongeta del ganxet
Molta gent titlla de car aquest aliment, però el seu preu més elevat en comparació a la resta de llegums és causat per tota la feina que hi ha darrere. Segons ens explica Roser Torrent, “aquest cultiu requereix la dedicació de moltes hores: hi ha el moment de sembrar-la; la clavada de canyes quan comença a néixer; el moment de batre, que has de tenir una màquina per fer-ho i dues persones com a mínim… És un procés molt laboriós i això repercuteix en el preu final de la mongeta del ganxet”.
Foto: Patxi Uriz | Diputació de BarcelonaFoto: Patxi Uriz | Diputació de BarcelonaFoto: Patxi Uriz | Diputació de Barcelona
Beneficis de cultivar mongeta del ganxet a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera
Aquest aliment és autòcton de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera i s’hi cultiva des de fa molts anys. “Els meus pares i avis ja en conreaven, així i tot amb menys quantitat, és clar, perquè abans es feia amb forques i ara tenim la gran sort de poder-ho fer amb màquines”, declara Torrent, i afegeix que el clima de la zona de la Baixa Tordera afavoreix el creixement d’aquest cultiu: “aquí tenim un clima molt bo, és ideal per conrear la mongeta del ganxet”.
Foto: Patxi Uriz | Diputació de Barcelona
El futur de la mongeta del ganxet a la zona de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera
La tècnica de batre és el mètode que s’ha emprat tradicionalment per fer sortir el gra de la tavella dels llegums. Gràcies a la tecnificació, l’obtenció de les mongetes ja no és tan manual com fa uns anys, tanmateix tenir una bona màquina no garanteix una bona collita, es necessita que no hi hagi vent, que el temps no sigui humit… Actualment, el relleu agrari és un dels problemes principals que afronta el sector de l’agricultura. Garantir-lo és precisament un dels reptes de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera.
Vídeo: Patxi Uriz | Diputació de Barcelona
Conservació de la mongeta del ganxet
Si es compra mongeta del ganxet, es recomana conservar-la a la nevera. “Tot el que és llegum, si pots tenir-ho en un lloc fresc, sempre aguanta més”, comenta Torrent. Avui dia amb l’escalfor de les calefaccions la mongeta es fa malbé. Si es conserva en un lloc on fa calor, al cap de mig any la mongeta comença a foradar i poden sortir uns cuquets petits.
Foto: Patxi Uriz | Diputació de Barcelona
Com cuinar la mongeta del ganxet
Amb aquest tipus de fesol s’elabora bona part dels plats de cuina catalana tradicionals, com ara el famós empedrat, les mongetes amb botifarra, la costella de porc amb mongetes o guisats tradicionals, com l’olla barrejada i l’olla verda. Antigament, els pagesos, després d’una jornada de treball forta, menjaven un bon plat de mongetes del ganxet per recuperar les forces. Les bullien i hi afegien un rajolí d’oli.
Altres fesols de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera
Aquest no és l’únic llegum que es cultiva als camps de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. Aquí també s’hi pot trobar fesol sastre (2 hectàrees cultivades), fesols menuts (10 hectàrees) i genoll de crist (2,5 hectàrees), dels quals s’han recollit 4.000, 11.500 i 6.000 quilos respectivament durant el 2021. En tot cas, com diu Torrent, “la mongeta del ganxet és la reina dels fesols”.
El passat mes de novembre, l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Palafolls va obrir un qüestionari en línia perquè els palafollencs i palafollenques indiquessin les seves inquietuds en matèria ambiental. Aquest formulari, que va estar en actiu més de quinze dies, tenia l’objectiu de recollir dades per a la posterior elaboració del nou Pla d’Educació Ambiental del poble. Un pla que compta amb el suport de la Diputació de Barcelona i la cooperativa Econimbus, i que s’emmarca dins els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) recollits a l’Agenda 2030.
Les conclusions obtingudes han estat diverses. Per una banda, les àrees ambientals que més preocupen als participants són la gestió de residus, la conservació de l’entorn natural i els aspectes relacionats amb la contaminació de l’aigua, tant del riu com del mar. Les segueixen de prop el malbaratament energètic i la contaminació de l’aire. Per altra banda, l’opció més votada pel que fa al públic al qual s’han de dirigir les accions d’educació i sensibilització ambiental són la ciutadania en general (famílies, infants, joves…), però també el personal polític i tècnic de l’ajuntament. Tot i que molts dels partícips han sabut indicar alguna iniciativa d’educació ambiental que du a terme l’Ajuntament de Palafolls, el 89% creu que la institució hauria d’invertir més temps i recursos en el medi ambient i la sostenibilitat i impulsar més activitats de caràcter sensibilitzador a les escoles. Altres eixos que la ciutadania ha proposat treballar han estat la mobilitat sostenible, l’estalvi i transició energètica, la gestió de residus i la conservació dels espais naturals (neteges, recuperació, catalogació d’arbredes o arbres emblemàtics…). També cal recalcar que hi ha diverses entitats interessades o obertes a participar més activament en els aspectes de l’educació ambiental del municipi ja sigui fent neteja de boscos, espectacles de sensibilització o recollides de brossa i reciclatge.
El gran nombre de propostes suggerides per part de la ciutadania quant a polítiques i campanyes mediambientals en aquest formulari demostren la voluntat dels palafollencs i palafollenques de treballar conjuntament per preservar el medi ambient. Les respostes es recolliran en el Pla d’Educació Ambiental de Palafolls, que es preveu que estigui redactat a finals del mes de març de 2022 i que s’implementi durant el 2022 i els anys posteriors fins que se n’acabi la vigència.
L’alcalde de Palafolls és un dels impulsors de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, un projecte promogut conjuntament amb els ajuntaments de Malgrat de Mar, Santa Susanna, Tordera i Blanes i que compta amb el suport de la Diputació de Barcelona.
L’Espai Agrari de la Baixa Tordera és un dels vuit espais agraris singulars que situen Catalunya com a referent clau en l’impuls d’un model de governança absolutament cabdal per preservar l’activitat de la pagesia al territori i garantir el dret de la ciutadania a gaudir d’aliments saludables, sostenibles i de proximitat. Cabdal, ambiciós i, sobretot, valent, ja que cal tenir molt de coratge per atrevir-se a abordar reptes com aquests.
Potser és per això que no ens sorprèn arribar a Palafolls i trobar-nos amb un alcalde de tarannà decidit que sembla viure en present continu. D’empenta irresistible, a Francesc Alemany costa seguir-li el ritme, però, un cop ho aconsegueixes, et trobes amb un polític d’idees progressistes i arrelat de cap a peus al territori. Nascut a Palafolls el 1973, el seu primer record agrari el transporta a les tardes d’estiu de quan tenia tres o quatre anys i acompanyava la seva mare a la vinya dels oncles i collien plegats tomàquets i mongeta tendra. Per Alemany, l’Espai Agrari de la Baixa Tordera constitueix una part essencial d’ell mateix i de la seva família, i és aquest coneixement íntim i personal el que l’anima a lluitar per revertir l’abandonament de les terres agrícoles.
A la cuina de casa seva mai falten fesols, enciams i maduixes («sempre que en sigui temporada, és clar!») i afegeix, amb humor, que els tomàquets de pebrot del seu petit hort són «material de contraban d’alt nivell”.
Què defineix l’Espai Agrari de la Baixa Tordera com a projecte? Com l’entens tu? L’Espai Agrari de la Baixa Tordera és un projecte estratègic de país, ja que hi ha pocs espais d’horta com aquest a Catalunya. Tenim una pagesia molt envellida que no té relleu al darrere i un sector dedicat a l’horta amb molt potencial. Les dues coses són una realitat a la vegada. Per tant, aquest projecte el que fa és reivindicar una activitat que fa segles que es desenvolupa i, alhora, garantir la supervivència de la pagesia i el territori. La pagesia d’horta, que és la que tenim aquí, necessita unes condicions que només en aquests àmbits deltaics o al costat de riberes es pot desenvolupar. Si deixem perdre aquesta pagesia, perdrem un territori que és òptim per fer aquest tipus d’activitat, una cultura secular, una autonomia i sobirania alimentària i la capacitat de poder decidir a escala alimentària què volem ser com a país. Tot això ho perdrem si aquest projecte no es desenvolupa perquè no som capaços d’ajudar a garantir aquest relleu de la pagesia.
Quins són els objectius fundacionals d’aquest espai agrari tan singular? L’Espai Agrari de la Baixa Tordera té l’objectiu d’intentar garantir que l’agricultura d’horta tingui futur, que el relleu agrari estigui garantit. També busca garantir una producció agrària i contribuir a la sobirania alimentària del país.
D’on va sorgir la idea de protegir els espais agraris de proximitat? L’Espai Agrari de la Baixa Tordera té un recorregut molt llarg. El neguit sobre la vigència i el futur de la pagesia és un tema llargament discutit. Diria que fa més d’una dècada, o potser dues, que se’n parla de la manca de relleu als camps. El projecte en si, però, neix quan les cooperatives comencen a plantejar-se quin és el futur del sector. És en aquest moment quan els ajuntaments de Blanes, Malgrat de Mar, Palafolls, Santa Susanna i Tordera, juntament amb la coordinació de la Diputació de Barcelona, engeguen aquest projecte.
«Quan deixes de conrear un territori deixes de cuidar-lo, i quan deixes de cuidar-lo, certs paisatges, maneres de viure i cultura desapareixen»
Quins són els riscos de no consolidar l’Espai Agrari de la Baixa Tordera? Ens juguem que la dinàmica actual, de progressiu abandonament de l’activitat agrícola, acabi imposant-se a la plana deltaica i desaparegui el sector agrícola. Això faria que altres sectors ocupessin aquests espais, com el sector turístic i industrial, i els camps d’horta acabarien sent substituïts per altres activitats que es poden dur a terme en altres àmbits. En canvi, l’activitat agrícola d’horta només es pot dur a terme en qualitat, capacitat i eficiència en aquest espai. També perdria el país d’una manera claríssima. Sovint ens omplim la boca d’slow food, kilòmetre zero, alimentació de qualitat, però a pocs llocs de Catalunya es produeixen aliments d’horta; només a la plana deltaica del Llobregat, a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera i alguns punts de Girona i del Delta de l’Ebre. La pandèmia ha estat una lliçó molt important que ha posat en dubte la sobirania alimentària i també ha fet evident les dificultats en el transport, cosa que ens està fent replantejar el just in time, produir en el moment… Aquesta dependència absoluta a l’exterior en l’àmbit alimentari també ens fa molt més dèbils i menys sans. Quan deixes de conrear un territori deixes de cuidar-lo, i quan deixes de cuidar-lo, certs paisatges, maneres de viure i cultura desapareixen.
Foto: Patxi Uriz | Diputació de Barcelona
Quantes hectàrees abasta actualment l’Espai Agrari de la Baixa Tordera? Es podria ampliar en un futur? El projecte és gradual. Actualment s’intenta no perdre més hectàrees de conreu efectiu. Les cooperatives han intentat aturar aquest procés, però moltes vegades els productors s’han trobat sense cap mena de defensa davant dels gestors del mercat. El que estem fent ara, doncs, és intentar aturar la pèrdua d’hectàrees de conreu. En una segona fase voldríem recuperar hectàrees que s’han anat abandonant, sobretot al nord de la plana del Tordera, i aconseguir que el delta sigui una zona de conreu d’horta de qualitat que pugui donar de cobertura a totes les necessitats que tinguem a escala de país.
«Aquest paisatge heterogeni està en perill si canvia el model agrícola»
Disposa l’Espai Agrari de la Baixa Tordera de prou superfície agrícola per alimentar els seus ciutadans amb aliments de proximitat? Sí. De fet, al marge del Maresme i la Selva, la producció de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera va molt més enllà de l’àmbit comarcal: va a Mercabarna, a Mercagirona i alguns productes també s’exporten a Europa, sobretot els aliments de les cooperatives més potents. Les hortalisses de la Baixa Tordera també abasteixen a cadenes comercials d’àmbit estatal. En tot cas, aquest paisatge heterogeni de la Baixa Tordera, producte de multitud d’explotacions i de diversitat d’aliments, està en perill si canvia el model agrícola i s’instal·len multinacionals.
Parla’ns de les funcions i poders que té l’Espai Agrari de la Baixa Tordera actualment. Ara mateix l’Espai Agrari de la Baixa Tordera és germinal, acaba d’instituir-se, i encara estem tancant els processos administratius per poder ser operatius al 100%, tot i que ja funcionen alguns projectes sota la cobertura de la Diputació de Barcelona. Estem intentant estabilitzar el projecte i és tot un repte, perquè som cinc municipis, dues comarques, dues províncies… i un sector que està molt poc acostumat al fet que se l’ajudi i té una confiança relativa. Com estem arrancant, tota la gestió que podem fer és a partir de la cessió de les capacitats que tenen els ajuntaments. D’altra banda, l’Espai Agrari de la Baixa Tordera també coordina el sector agrari d’horta per corregir i generar circumstàncies òptimes. Fa dos anys que ja està en marxa el mòdul a l’Institut de Malgrat de Mar per crear una pedrera de potencials pagesos de futur i, per tant, atacar un dels problemes més importants que tenim. A la vegada, també s’estan fent projectes per millorar la producció i condicions del sector. Aspirem que en el futur l’Espai Agrari de la Baixa Tordera generi coneixement del territori a tot el país i que faci valdre les moltes qualitats dels productes que es conreen aquí; això farà que hi hagi més mercat, que sigui més fàcil sobreviure amb aquesta activitat econòmica, i també generar les condicions i garantir la supervivència del sector. El sector d’horta ha tingut sempre sensació d’abandonament, i l’Espai Agrari de la Baixa Tordera també ha nascut per intentar revertir aquest sentiment.
El paper que juguen els cinc municipis que l’impulsen l’espai agrari (Blanes, Malgrat de Mar, Palafolls, Santa Susanna i Tordera) és el mateix? L’aportació econòmica que fa cadascun dels cinc municipis és el mateix, però no les seves realitats. Hi ha diferències quant a extensió, tipus de producció… Blanes, per exemple, té un nivell d’abandonament important de l’àmbit agrari i molta pressió del sector turístic. Cada municipi té diferents visions i necessitats, però sí que coincideixen en la necessitat de protegir i millorar les condicions del sector agrari per garantir la supervivència de la producció d’horta.
Foto: Marc Puig | Diputació de Barcelona
La pagesia de la Baixa Tordera sempre ha tingut un rol rellevant al territori. El manté en l’actualitat? En qualsevol societat postindustrial el sector primari, en general, ha disminuït. El fet de tenir un àmbit territorial com l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, però, fa que el nostre sector primari tingui un pes específic més important que a la mitjana de Catalunya. Però la seva importància no és tant pel seu pes econòmic, que el té, sinó pel fet que són gestors del territori (i la seva desaparició implicaria un canvi brutal del territori) i són productors d’una part importantíssima dels aliments que consumim.
Com és el perfil de la pagesia a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera? Veus viable treballar alhora pels interessos dels petits pagesos i de les grans cooperatives? Certament, els productors agrícoles tenen necessitats diferents, però les circumstàncies són molt semblants. Tenen un perfil bastant similar: home de cinquanta-cinc anys sense relleu de producció i amb un procés constant de redefinició i adaptació. La tecnificació requereix inversions potents per obtenir un major rendiment i la màxima qualitat possible. Ara ja no és tan important les tones d’aliments que es produeixen sinó el producte i la qualitat d’aquest.
«La producció ecològica no ha de ser imposada, sinó consensuada»
Un altre repte de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera és l’agricultura ecològica, que està força lluny del percentatge que exigeix la Unió Europea. Què esteu fent per avançar en aquest sentit? La producció ecològica és una evolució natural, però és una decisió de cada productor, que escull quin percentatge de la seva producció ho és. Que la qualitat tingui més importància que la quantitat és una evolució a la qual tendeix el sector. Ara mateix, el que intentem garantir és la continuïtat de l’activitat de la pagesia, sigui ecològica o no. Quan s’incorpori el reglament de marca de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera es discutirà qui, com i per què pot acollir-se. La producció ecològica no ha de ser imposada per part de l’Espai Agrari: ha de ser consensuada i ha de respondre a unes necessitats de mercat. Si s’imposa, no té èxit! És el mercat qui demana aquest tipus de producció. L’única manera de sobreviure i garantir el projecte és que el teu producte sigui valorat i que el consumidor l’esculli, encara que sigui més car, perquè sap com i on s’ha produït.
«No podem parlar d’alimentació de qualitat i proximitat o model alimentari sense espais com el de la Baixa Tordera»
Està clar que l’Espai Agrari de la Baixa Tordera afronta diferents perills. Ens podries explicar quins són els més importants? El primer de tots és no arribar a temps i que l’envelliment del sector guanyi. El segon perill és no aconseguir que els consumidors es creguin el projecte, ja que tendim a valorar molt poc el que es fa casa i enlluernar-nos amb el que ve de fora. Això ho hem de canviar i ser capaços de generar la percepció de qualitat, per tal d’incentivar aquest valor afegit. Un altre perill és que no està prou valorat l’impacte del canvi climàtic en l’àmbit en el qual estem treballant: canvi del règim de precipitacions, sequeres més intenses, pluges més torrencials, augment de l’increment del mar… El sector agrari de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera està a primera línia d’impacte d’aquests canvis. I per últim, també és un perill que s’acabi abandonant el territori amb totes les conseqüències que això implicaria.
«Calen més espais com l’Espai Agrari de la Baixa Tordera a Catalunya»
Quina importància tenen els espais agraris en un context futur d’emergència climàtica, sanitària i alimentària? La importància és total. No podem parlar d’alimentació de qualitat i proximitat, model alimentari o model de gestió del territori sense espais com aquest. No té sentit plantejar-nos maneres de viure, allò que ens defineix com a territori, paisatge, dieta mediterrània… sense espais agraris com el de la Baixa Tordera. Aquí tenim un aliat molt important que és la gastronomia catalana i espanyola, que són referents mundials. Aquesta gastronomia es basa en productes de proximitat i qualitat. És molt més fàcil cuinar si tens productes de qualitat i de proximitat. En canvi, aquest producte de proximitat i qualitat no s’ha aprofitat d’aquest auge del sector. Si no ho fem, culturalment perdrem l’essència d’aquest país. Hi ha un munt de subespècies i varietats que tenen uns gustos propis que permeten diversificar i variar i que corren risc de perdre’s. Si no anem tard, anem molt justos. Calen més espais com aquest a tot el territori.
Com t’imagines l’Espai Agrari de la Baixa Tordera d’aquí a vint anys? Estem treballant perquè l’Espai Agrari de la Baixa Tordera d’aquí a vint anys hagi aconseguit tres fites. La primera és revertir el procés gradual d’abandonament de l’activitat agrícola i, per tant, aconseguir recuperar la majoria dels espais agrícoles que ara mateix estan abandonats. La segona, que el relleu generacional hagi estat un èxit i garantir la supervivència del sector. I la tercera, aconseguir que la convivència entre tots els interessos legítims que hi ha en aquest territori sigui òptim i possible.
Et sents aquest projecte com un repte personal? Me’l sento molt proper, ja que tinc dos cunyats i un sogre que són pagesos. El paisatge amb el qual m’identifico i sento meu inclou aquest territori agrícola. Per a mi és absolutament natural identificar les plantes dels aliments, per exemple, un coneixement que penso l’hauria de tenir tothom. I és natural perquè ho he viscut tota la vida i no vull que es perdi. El territori afecta la manera pensar i de viure.
LaBalma de Blanes és un dels restaurants que cuina amb els productes frescos de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. Bibiana, copropietària d’aquest local gastronòmic, ens ha preparat, juntament amb en Toni, cuiner i copropietari de laBalma, una recepta a base d’un dels productes estrella de la tardor: la carabassa.
Ingredients
500 gr de polpa de carbassa (neta de pell i pipes)
200 gr de pastanaga
1 ceba
1 porro
3-4 patates bullides
2 cullerades de sofregit de tomàquet
Vi blanc
Brou de verdures o pollastre
100 gr de crema de formatge (per exemple, Philadelphia)
Elaboració
1- Posem en una olla alta la polpa de carabassa i hi afegim el brou que ens ha de cobrir la polpa i una mica més. Encenem el foc.
2- En una altra cassola baixa o paella farem sofregir la ceba picada, els porros i la pastanaga a trossets. Afegirem una mica de sal i quan ja tingui una mica de color hi posarem les dues cullerades de sofregit de tomàquet i un rajolí de vi blanc. Ho deixem reduir una mica tot plegat.
3- Un cop comenci a bullir la carabassa amb el brou, hi afegirem el sofregit i ho deixarem bullir fins que la carabassa i la pastanaga en punxar-les siguin ben toves.
4- Pararem el foc i hi posarem la crema de formatge.
5- Per acabar, afegirem les patates bullides i ho passarem tot per la trituradora o el túrmix fins a obtenir una crema ben fina.
6- Al servir-la hi podem afegir unes pipes de carabassa torrades i unes rostes de pa fregit. Bon profit!
A l’Espai Agrari de la Baixa Tordera trobaràs aliments de proximitat i de temporada com ara aquesta carabassa que laBalama ha utilitzat per elaborar la crema. Aquesta i moltes altres fruites i verdures de tardor les pots adquirir a través de les cooperatives agràries que treballen a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, les agrobotigues i altres comerços locals de la zona que venen productes de proximitat.
Xavier Castells (Argentona, 1967) és el gerent de la cooperativa agrícola El Progrés-Garbí, entitat on hi treballa des de 1996. L’origen de la cooperativa, però, ve de més lluny. El 5 d’agost de 1992 dues cooperatives agràries de Malgrat (El Progrés, fundada el 1915, i la Garbí, creada el 1987) es van fusionar. El motiu principal d’aquesta unió era poder tenir més força comercialitzadora. El pas dels anys ha demostrat que aquella decisió va ser encertada, i avui Progrés-Garbí és una de les cooperatives més importants del Maresme.
La cooperativa agrícola el Progrés-Garbí ha fet vàlida el tòpic que ‘la unió fa la força’? Doncs la veritat és que sí. Des que es van unir les dues cooperatives, el 1992, hem crescut com entitat i som més forts en comercialització, que és el que buscàvem. Ens vam traslladar a la nau on estem ara, que era on tenia la seu la cooperativa Garbí, i des d’aleshores no hem parat de créixer.
Qui hi ha darrere del Progrés-Garbí? Som una seixantena de pagesos i pageses que produïm hortalisses de tota mena i fesols a la zona del delta del Tordera, als municipis de Malgrat de Mar, Palafolls, Santa Susanna i Blanes, al nord de Barcelona i sud de Girona.
Per què vau escollir la modalitat de cooperativa? Perquè és molt més fàcil gestionar totes les parts de l’ofici (venda, logística, demandes fitosanitàries assessorament agronòmic…) sota el paraigua d’una cooperativa que no pas cada pagès de manera individual. A més, ser una cooperativa també ens permet atendre clients més grans, com supermercats, exportar, i ser més eficients en tots els processos. Altres avantatges de ser cooperativa són els incentius fiscals que té aquest règim jurídic, és clar, i que l’entitat pertany als pagesos i pageses. Finalment, un altre factor important de ser cooperativa és que oferim assessorament agrari i tècnic als pagesos que formen part de Progrés-Garbí.
Creus que el model cooperatiu com el vostre podria ser la clau d’èxit per a la distribució de producte fresc a les grans ciutats? L’arribada ràpida, segur. Nosaltres, per exemple, cada dia tenim tres camions que donen servei als clients de Mercabarna. No fem tanta distribució directa a botigues, ja que la logística és molt cara, per això ens centrem en mercats majoristes de grans ciutats com Barcelona, Sabadell o Girona. I si un dia hi ha més demanda, podem enviar més producte.
Progrés-Garbí no és l’única cooperativa de la Baixa Tordera. Per què creus que en aquesta zona tan reduïda hi ha tres grans cooperatives agràries, molt competitives dins del sector? Doncs per diferents motius. D’una banda, perquè és un espai gran, extens. De l’altra, perquè gaudim de l’aigua del Tordera, que va molt bé sobretot per a l’horta. Finalment, perquè és un territori pla i operable. Aquests condicionants han facilitat la creació de cooperatives agrícoles com la nostra.
“L’Espai Agrari de la Baixa Tordera té un paper aglutinador, on ens trobem administracions locals i pagesia”
És l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, doncs, un lloc especial? En certa manera, sí. La proximitat del riu, que ens dóna una aigua amb poca calç i les terres sorrenques de la zona ens ajuda molt. A més, la serra del Maresme en aquest punt està oberta i ens proporciona una temperatura fresca que ajuda al creixement de l’horta. Des d´alguns camps del Grau veiem els Pirineus!
I quin paper juga l’Espai Agrari de la Baixa Tordera en el desenvolupament primari de la zona? L’Espai Agrari de la Baixa Tordera té un paper aglutinador, on ens trobem administracions locals i pagesia, ja siguin cooperatives com pagesos independents. Ens ajuda a gestionar els recursos d’infraestructures sostenibles, que no perdem competitivitat i que ens puguem adaptar tots plegats al canvi climàtic. També capitalitza actuacions conjuntes, com la promoció de la marca, l’etiquetatge de productes… i posa en coneixement de la societat aquest espai agrari tan potent que s’ha conservat. En definitiva, l’Espai Agrari de la Baixa Tordera és una finestra única a través de la qual les administracions públiques puguin donar suport a la pagesia de la Baixa Tordera.
Parlem ara dels vostres productes i de l’època en què ens trobem, la tardor. Quins productes de tardor treballeu a Progrés-Garbí? A la tardor treballem sobretot les escaroles, que en produïm moltes. També tots els productes de fulla, com bledes, espinacs, apis, cols, coliflors… Hem afegit un producte que es fa a l’estiu, però es consumeix a l’hivern, que és la carabassa.
“El nostre producte estrella és l’escarola, però ara també cultivem noves espècies com la col kale o en recuperem d’antigues com els moniatos”
Teniu productes ‘estrella’ de tardor? El producte número u és l’escarola. Després, l’api i els enciams. En tot cas, l’escarola segueix sent el nostre producte estrella.
Innoveu introduint nous cultius? Doncs sí. Hem introduït noves espècies com la col kale o recuperat d’antigues com els moniatos.
Ens agradaria acabar abordant un element clau: la sostenibilitat. Apliqueu polítiques de sostenibilitat a Progrés-Garbí? Realitzem diferents accions per intentar ser cada dia més sostenibles. Per exemple, el nostre personal tècnic aplica mètodes respectuosos amb el medi ambient en la seva gestió diària, com ara pel maneig de plagues, la promoció i disseny de regs eficients, reducció de fertilitzants… Paral·lelament, com a cooperativa donem els residus orgànics de la transformació de les amanides a granges o a particulars que tenen bestiar; d’aquesta manera evitem la pèrdua alimentària. També tenim conveni amb una empresa de reciclatge que li dóna una segona vida als cartons i plàstics que ja no fem servir. I gran part de la nostra venda és a supermercats de proximitat, amb el segell acreditatiu pertinent.
La Federació Frisona de Catalunya (FEFRIC) ha atorgat en la 16a edició el premi Vaca d’Or a la Ramaderia Can Thos de Tordera, un reconeixement que la situa com a millor explotació de Catalunya en control lleter.
Aquesta explotació ha obtingut un total de 1.764 punts, la puntuació més alta de les 20 empreses guardonades. La segueix l’explotació Anibal S.L (Lleida) amb una puntuació de 1.745. Aquests valors engloben els índexs dels indicadors de producció, genètica i morfologia. El primer té en compte la quantitat i qualitat de la llet produïda per vaca de cada explotació; el segon és una combinació dels índexs genètics: producció (51%), morfologia (23%) i funcionalitat (26%); i el tercer es basa en 16 caràcters de quatre regions de la vaca: estructura, capacitat, estructura lletera, braguer i pots i peus.
Pere Serra, propietari i gerent de Ramaderia Can Thos, s’ha mostrat satisfet amb aquest premi: “És un reconeixement a la feina que fem en el nostre dia a dia per aconseguir animals que produeixin llet de la millor qualitat”. Aquesta explotació familiar que combina la producció de llet amb la venda d’embrions i animals de recria disposa de 250 vaques de producció a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera.
En els darrers anys, Can Thos ha guanyat 8 vegades aquest premi, una fita que l’ha col·locat en una de les millors explotacions vacunes de tot l’estat espanyol.
Espai Agrari de la Baixa Tordera
L’Espai Agrari de la Baixa Tordera (EABT) és una de les zones agràries més fèrtils i singulars de Catalunya. Tal com el seu nom indica, l’EABT se situa a la vall baixa de la Tordera i comprèn una superfície de 140 km² a cavall entre el nord del Maresme i el sud de la Selva. És un territori d’alt valor productiu, cultural, ecològic i paisatgístic vol fer valdre la capacitat que té d’abastir amb aliments de proximitat les generacions presents i futures. Els cinc municipis que l’impulsen són Tordera, Santa Susanna, Palafolls, Malgrat de Mar i Blanes, juntament amb la Diputació de Barcelona.
Per ampliar informació sobre l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, podeu contactar amb Sònia Callau, cap de la Direcció Territorial Agrària de la Diputació de Barcelona a callaubs@diba.cat.
Cada 16 d’octubre des de 1979 se celebra el Dia Mundial de l’Alimentació, una data promoguda per l’Organització de les Nacions Unides per l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) amb l’objectiu de disminuir la fam al món, un propòsit que també cerca l’Agenda 2030. Amb motiu d’aquesta jornada, hem volgut entrevistar a la nutricionista Maribel Camps per preguntar-li quins aliments de tardor són més aconsellables i per què.
Maribel Camps és filla de Pineda de Mar, malgrat que fa més de vint anys que viu a Santa Susanna. Va decidir ser assessora en nutrició quan va veure que l’alimentació podia millorar la seva salut, i de la seva il·lusió ha fet la seva professió. A casa seva mai falten hortalisses i verdures de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, les mateixes que recomana als seus pacients.
Quins són els aliments clàssics de tardor a Catalunya? No hi ha massa diferències entre els productes de tardor de les diferents regions o països de la Mediterrània. Un de típic català seria el calçot. En tot cas, les diferències hi són més en els tipus de coccions i els costums culinaris. Pel que fa a les fruites, apareixen diversos varietats de pomes i de pera, raïm, magranes, caquis, codony, xirimoia, castanyes i dàtils. Els plàtans i els kiwis, tot i que es troben durant tot l’any, ara estan en el millor moment. A partir de novembre ja tindrem cítrics com les mandarines, les taronges i les aranges. Quant a les verdures, a la tardor trobem cebes tendres, carabasses, moniatos, bledes, espinacs, naps, porro, api, escarola i totes les crucíferes. I els bolets. Aviat vindran carxofes, endívies, alls tendres…
N’hi ha de nous o sempre hem consumit els mateixos aliments, a la tardor? Actualment també podem trobar algunes fruites noves com ara el mango, l’alvocat i el kiwi, que ja estan molt incorporades a la nostra dieta. I també algun bolet, com el xitake.
Què aporten aquests productes de tardor al cos? La Natura és sàvia i a cada estació ens dóna els aliments que ens preparen i ens van millor per l’organisme en cada etapa. A la tardor ens toca preparar-nos per l’hivern, pel fred, pels refredats; tenim més possibilitats de posar-nos malalts. Els productes de tardor estan farcits d’antioxidants. Els colors característics de molts aliments com la llombarda, la magrana, el caqui, els fruits del bosc… ens diuen que porten molts betacarotens, que tenen una gran activitat antioxidant i antiinflamatòria i ens preparen i enforteixen el sistema immune. Els bolets milloren el sistema antiviral, ajudant a augmentar les naturals killers, unes cèl·lules que ajuden al sistema immune a matar virus. De la mateixa manera que ho fa la vitamina C dels cítrics.
“Quan una dieta no és variada ens arrisquem a patir mancances nutricionals i desequilibris que ens emmalalteixen”
I què passa si no els consumim? És molt important consumir una gran varietat de nutrients i com més variada sigui la nostra dieta, més possibilitats de satisfer les necessitats del nostre organisme. Els productes de tardor, principalment les fruites, estan collits en el seu punt de maduració i per tant conserven les vitamines, minerals i antioxidants al màxim, és a dir, són molt més nutritius. Aquest punt de maduració ens assegura més propietats anticancerígenes, antiartrítiques i antiinflamatòries. Quan una dieta no és variada ens arrisquem a patir mancances nutricionals i desequilibris que ens emmalalteixen.
Quins consells ens donaries sobre el consum dels productes de tardor? Sobretot que consumim varietat. Varietat de colors i de textures. Val més poca quantitat i molta varietat. Millor si és producte de proximitat collit al punt de maduració i, a poder, ser ecològic.
“Crec que estem en un dels pitjors moments en termes d’alimentació. Mai havíem menjat, en general, tan malament com ara”
Creus que ens alimentem de manera correcta o hem perdut la bonaalimentació dels nostres avantpassats? Crec que estem en un dels pitjors moments en termes d’alimentació. Mai havíem menjat, en general, tan malament com ara. Sigui per la manca de temps, pel factor econòmic, pels estímuls que ens arriben de la publicitat… mengem molts processats i ultraprocessats. Prenem molt pocs aliments primers. La nostra alimentació es basa principalment en carbohidrats, la majoria d’ells d’absorció ràpida. La resistència a la insulina, les malalties modernes o el colesterol han crescut exponencialment les darreres dècades. Els nostres avantpassats no coneixien l’alimentació ultraprocessada i els anava molt millor. Hi ha una dita en nutrició que diu “no compris res que la teva àvia no fos capaç de reconèixer”. Penso que aquest seria un primer pas molt important per a posar remei al problema.
Això és perquè no ens preocupem per la nutrició? Per sort cada cop hi ha més interès a aprendre a alimentar- nos i nodrir-nos correctament. L’esport i els hàbits de vida saludables a poc a poc van guanyant terreny. Les xarxes socials ajuden molt a difondre el missatge. La psiconeuroimmunologia ha posat seny al món de la nutrició i ha ajudat a tirar per terra molts tòpics que donàvem per bons procediments i tècniques alimentàries i no ho eren tant. S’està posant de moda cuidar-se!
Costa molt seguir una dieta saludable? Tens algun truc o consell? No costa gens. El que passa és que portem tota la vida amb costums equivocades i sortir de la nostra zona de confort sempre és un repte. Hi ha tantes coses que fem malament que el millor consell és buscar assessorament professional i que ells s’encarreguin dels trucs!
Què opines del paper que juguen els espais agraris com el de la Baixa Tordera? Crec que juguen un paper importantíssim: ens apropen a aquesta alimentació primera, de proximitat i de qualitat.
Per què creus que hauria de servir un data com el Dia Mundial de l’Alimentació? Per conscienciar! Si aconseguim que no el monopolitzin els grans lobbies alimentaris, aconseguirem conscienciació.
La primera marató #JoEspigolo, organitzada per la Fundació Espigoladors amb el suport del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, ha recollit més de 7.200 quilos de fruita i verdura provinents del Camp de Tarragona, el Parc Agrari del Baix Llobregat i l’Espai Agrari Baixa Tordera. L’activitat ha tingut lloc aquest passat diumenge 3 d’octubre de 10h a 13h, en què hi ha participat un centenar de persones.
Foto: Espigoladors
A l’Espai Agrari Baixa Tordera, s’han espigolat 390 quilos de mongeta tendra, una xifra que segons la Fundació suposa l’estalvi de 190 quilos de CO₂ emesos a l’atmosfera i 250.000 litres d’aigua. S’estima que amb aquesta verdura recuperada sense sortida comercial es podran cobrir 1.300 racions de menjar que es distribuiran entre diverses entitats socials del territori que treballen per donar accés a una alimentació saludable a col·lectius en situació de vulnerabilitat i risc d’exclusió social.
L’acció, que tenia per objectiu conscienciar sobre les pèrdues i el malbaratament alimentari, ha estat tot un èxit, i ha aconseguit posar sobre la taula un dels temes més vius de l’agenda política i mediàtica mundial: la transició cap a sistemes alimentaris més sostenibles.
Foto: Espigoladors
Espai Agrari de la Baixa Tordera
L’Espai Agrari de la Baixa Tordera (EABT) és una de les zones agràries més fèrtils i singulars de Catalunya. Tal com el seu nom indica, l’EABT se situa a la vall baixa de la Tordera i comprèn una superfície de 140 km² a cavall entre el nord del Maresme i el sud de la Selva. És un territori d’alt valor productiu, cultural, ecològic i paisatgístic vol fer valdre la capacitat que té d’abastir amb aliments de proximitat les generacions presents i futures. Els cinc municipis que l’impulsen són Tordera, Santa Susanna, Palafolls, Malgrat de Mar i Blanes, juntament amb la Diputació de Barcelona.
Per ampliar informació sobre la primera Marató #JoEspigolo, podeu contactar amb Sònia Callau, cap de la Direcció Territorial Agrària de la Diputació de Barcelona a callaubs@diba.cat.
El diumenge 3 d’octubre tindrà lloc la primera marató #JoEspigolo, una activitat impulsada per la Fundació Espigoladors i que té com a objectiu reduir el malbaratament d’aliments de les zones agrícoles del Parc Agrari del Baix Llobregat, l’Espai Agrari de la Baixa Tordera i del Camp de Tarragona.
L’activitat, celebrada amb motiu de la setmana del Dia Internacional de Conscienciació sobre la Pèrdua i el Malbaratament Alimentari (29 de setembre), consistirà a recollir, directament del camp i amb el permís del productor o productora, aquelles fruites i verdures que han estat descartades del circuit comercial, ja sigui per excedents de producció, descens de vendes o qüestions estètiques. Un cop collits, els aliments es canalitzaran cap a entitats socials amb la finalitat de facilitar a persones en situació de vulnerabilitat i en risc d’exclusió social l’accés a una alimentació saludable.
Amb aquesta acció voluntària, la Fundació d’Espigoladors i el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya se sumen a la difusió d’una problemàtica mundial: el malbaratament de 1.300 milions de tones anuals d’aliments que s’acaben desaprofitant en el camí del camp a la taula. Aquest malbaratament normalment és conseqüència de dinàmiques poc assertives de l’actual sistema agroalimentari i de la societat de consum.
L’espigolada, doncs, pretén ser una eina per apropar la població urbana al camp, visibilitzar la tasca de la pagesia i sensibilitzar sobre el valor dels aliments. L’esdeveniment coincideix amb el fet que Barcelona és enguany la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible i que el 2021 és l’Any Internacional de les Fruites i les Verdures.
L’esdeveniment, guiat per una entitat que espigola des del 2014, tindrà lloc el diumenge 3 d’octubre de 10h a 13h i es calcula la participació d’una cinquantena de voluntaris i voluntàries que treballaran simultàniament a diferents localitzacions del territori català: al Parc Agrari del Baix Llobregat, a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera i al Camp de Tarragona. Serà una activitat gratuïta i oberta a totes les edats en la qual no es requerirà experiència ni formació prèvia relacionada amb temes agrícoles.
Es dona la circumstància que dos dels tres espais agraris que participen en la primera marató #JoEspigolo, el Parc Agrari del Baix Llobregat i l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, han estat impulsats per la Diputació de Barcelona amb l’objectiu de protegir, gestionar i dinamitzar el sòl agrari de proximitat. Amb la finalitat d’assegurar l’abastiment alimentari a les poblacions locals i de tornar a col·locar l’alimentació al centre de les polítiques públiques, la Diputació de Barcelona se centra, ara, en lluitar contra la urbanització, l’aforestació i la concentració d’instal·lacions d’energies renovables.
Uneix-te al moviment #JoEspigolo i col·labora en la sensibilització sobre el valor dels aliments.
Espai Agrari de la Baixa Tordera
L’Espai Agrari de la Baixa Tordera (EABT) és una de les zones agràries més fèrtils i singulars de Catalunya. Tal com el seu nom indica, l’EABT se situa a la vall baixa de la Tordera i comprèn una superfície de 140 km² a cavall entre el nord del Maresme i el sud de la Selva. És un territori d’alt valor productiu, cultural, ecològic i paisatgístic vol fer valdre la capacitat que té d’abastir amb aliments de proximitat les generacions presents i futures. Els cinc municipis que l’impulsen són Tordera, Santa Susanna, Palafolls, Malgrat de Mar i Blanes, juntament amb la Diputació de Barcelona.
Per ampliar informació sobre la primera Marató #JoEspigolo, podeu contactar amb Sònia Callau, cap de la Direcció Territorial Agrària de la Diputació de Barcelona a callaubs@diba.cat.
Manage Cookie Consent
Utilitzem galetes per optimitzar el nostre lloc web i el nostre servei.
Funcional
Sempre actiu
The technical storage or access is strictly necessary for the legitimate purpose of enabling the use of a specific service explicitly requested by the subscriber or user, or for the sole purpose of carrying out the transmission of a communication over an electronic communications network.
Preferències
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Estadístiques
The technical storage or access that is used exclusively for statistical purposes.The technical storage or access that is used exclusively for anonymous statistical purposes. Without a subpoena, voluntary compliance on the part of your Internet Service Provider, or additional records from a third party, information stored or retrieved for this purpose alone cannot usually be used to identify you.
Màrqueting
The technical storage or access is required to create user profiles to send advertising, or to track the user on a website or across several websites for similar marketing purposes.
Alcarràs planteja una crisi familiar entorn la tradició, el vincle i la pagesia.
