Mes: abril de 2025

Des de l’any 1911, la Cooperativa Agrària la Baixa Tordera ha estat un motor essencial per al desenvolupament de l’agricultura i la ramaderia al territori. 

Amb més d’un segle d’història, aquest projecte col·lectiu manté viu l’esperit dels seus fundadors: garantir que els socis puguin continuar donant vida al territori i al país, mantenint una producció agrícola sostenible i de qualitat.

La Cooperativa s’ha consolidat com un punt de referència per a la pagesia i per totes aquelles persones vinculades al món rural. 

La seva agrobotiga, situada a Tordera, ofereix una gran varietat de productes alimentaris que arriben directament del territori. A banda de productes propis, també col·laboren amb diferents cooperatives catalanes per posar l’abast una oferta variada i de qualitat. Hi pots trobar:

• Verdures i fruites fresques de la comarca del Maresme.
• Ous, carn, embotits i mel produïts de manera artesanal.
• Fruits secs, flors i altres productes de proximitat.

Amb l’objectiu de posar en valor la feina dels productors locals, la Cooperativa Agrària la Baixa Tordera forma part del projecte de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. Això vol dir que els seus productes també es distingeixen amb el segell de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, un distintiu que certifica que han estat cultivats dins d’aquest territori.

Aquest distintiu permet als consumidors identificar fàcilment aquells productes que respecten la proximitat, la qualitat i la sostenibilitat en la seva producció.

Com la manca d’aigua afecta pol·linitzadors, enemics naturals i la producció agrària

La biodiversitat agrícola no només garanteix aliments a les nostres taules, sinó que juga un paper clau en l’equilibri dels ecosistemes. A l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, com en molts altres territoris, la sequera persistent està posant en risc aquest equilibri. La Judit Arnó, investigadora de l’IRTA, ens explica com afecta aquest fenomen a la biodiversitat i què podem fer per mitigar-ne els efectes.

Els pol·linitzadors depenen directament de les plantes amb flor per alimentar-se de pol·len i nèctar. Però quan la disponibilitat d’aigua disminueix, la floració es redueix, afectant tant la seva alimentació com la seva capacitat de reproducció. Això té conseqüències directes sobre els cultius que necessiten la pol·linització entomòfila (realitzada per insectes): menys abelles significa menys fruites i llavors, i per tant, menys producció agrícola.

La sequera també perjudica els enemics naturals de les plagues, com depredadors i parasitoides, que no només necessiten recursos vegetals (nèctar i pol·len), sinó també recursos animals (els herbívors de què s’alimenten). Si hi ha menys vegetació, hi haurà menys plagues i, en conseqüència, menys presència d’aquests insectes beneficiosos.

La desaparició d’aquests aliats naturals implica una menor capacitat per controlar les plagues de manera biològica. Això pot portar a un increment en l’ús de plaguicides, una pràctica que xoca frontalment amb els objectius europeus de reducció de productes químics al camp i que pot tenir conseqüències negatives sobre l’equilibri ecològic.

A més, molts insectes, tan beneficiosos com plagues, tenen parts del seu cicle vital relacionades amb el sòl o amb l’aigua. Amb menys humitat i més temperatura, aquests cicles es veuen alterats, dificultant la seva supervivència i contribuint a la desestabilització del sistema agrari.

Una de les respostes més immediates davant la pèrdua de biodiversitat és crear refugis naturals. Però com apunta Judit Arnó, fer-ho amb espècies vegetals que requereixen molta aigua no és sostenible en un context de sequera. La solució implica escollir plantes adaptades al nostre clima: resistents a la calor, la baixa pluviometria i la irregularitat en el reg.

Aquesta situació no és temporal. Per això, des de l’IRTA i altres centres de recerca s’està treballant de forma transversal per entendre millor com aquestes condicions extremes afecten els cultius, els insectes i la dinàmica agrària. L’objectiu és clar: trobar estratègies per adaptar-nos a un futur més sec i incert, però també més resilient.

Amb més de 25 anys d’història, La Torreta s’ha convertit en un referent de la cuina de proximitat a Malgrat de Mar. 

Amb més de 25 anys d’història, La Torreta s’ha convertit en un referent de la cuina de proximitat a Malgrat de Mar. Aquest restaurant familiar va néixer de l’esforç i dedicació d’una nissaga de pagesos que van decidir transformar la seva passió per la terra en una proposta gastronòmica de qualitat.

Ara, amb la segona generació al capdavant, La Torreta continua oferint plats que combinen el millor dels productes locals amb receptes tradicionals i un toc innovador. L’experiència i el coneixement de la terra es reflecteixen en cada plat, sempre elaborat amb ingredients frescos i de temporada.

La Torreta és molt més que un restaurant: és un espai on la tradició pagesa i la passió per la cuina es donen la mà per oferir una experiència autèntica i propera. Tant si busques un menú complet com si prefereixes tastar alguns dels seus plats estrella, l’essència de la proximitat és present en cada plat.

L’IRTA desenvolupa noves tècniques per aprofitar els subproductes agrícoles i les restes vegetals de la zona.

L’any 2024, l’IRTA va iniciar un nou estudi a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, promogut per la Diputació de Barcelona, amb l’objectiu de posar en valor els residus que es generen tant en l’horticultura com en altres àmbits de la zona de l’Alt Maresme. La finalitat principal d’aquest projecte és transformar aquests materials en productes homogenis i estables que puguin ser reutilitzats de manera eficient i sostenible.

El compostatge convencional és un dels processos que s’han aplicat per convertir els residus en compost, un fertilitzant natural i ric en nutrients que pot ser utilitzat en els conreus de la zona. Però, a més d’aquest mètode, l’IRTA ha desenvolupat tècniques innovadores com la generació de frass per l’acció de la mosca soldat. El frass, que són els excrements d’aquest insecte, s’ha demostrat com un fertilitzant natural amb gran potencial per l’horticultura.

Les cooperatives Conca de la Tordera i Progrés-Garbí generen una quantitat important de subproductes provinents del processament d’hortalisses abans de la seva venda. Aquest processament inclou l’eliminació de parts de producte o fins i tot la retirada completa d’hortalisses en mal estat. Alguns exemples són restes de tomàquet, api, porro, enciam i carabassa.

A banda d’aquests subproductes, la zona també genera un volum considerable de restes d’esporga municipal que poden ser compostades per complementar els residus del processament agrícola.

Una de les innovacions destacades d’aquest projecte és la generació de frass mitjançant la mosca soldat. A partir de restes de porro, s’ha pogut produir frass i caracteritzar les seves mostres per determinar el seu contingut de macronutrients principals.

A més, s’han caracteritzat els lixiviats generats en el procés de producció de frass. Aquests lixiviats, que contenen elements fertilitzants, podrien ser utilitzats com a solució fertilitzant en horticultura, oferint una nova via per aprofitar els residus i donar-los un ús beneficiós.

Aquest projecte de compostatge i reutilització de residus mostra com l’Espai Agrari de la Baixa Tordera aposta per un futur més sostenible. La recuperació i transformació de materials que, d’altra manera, es considerarien residus, suposa una millora per als conreus de la zona, redueix l’impacte ambiental i afavoreix l’economia circular.

Aquest projecte no només contribueix a una agricultura més sostenible, sinó que també és un exemple de com la innovació pot transformar els residus en nous recursos per millorar la qualitat dels conreus i el medi ambient.