Mes: maig de 2025

Un restaurant de Malgrat de Mar amb essència de cuina de mercat i compromís amb la proximitat

Situat al passeig marítim de Malgrat de Mar, Bodega 2002 és una parada obligada per a qui busca una experiència gastronòmica amb sabor autèntic i ambient acollidor. Amb una carta basada en tapes, racions i plats per compartir, aquest establiment familiar combina la tradició de la cuina de mercat amb l’aposta pel producte fresc i de proximitat.

Un dels plats estrella és la carn a la pedra, servida amb guarnicions i preparada perquè cada comensal la cuini al seu gust. Però la seva oferta no s’acaba aquí: amanides, peixos, marisc i propostes clàssiques es troben també a la carta, sempre amb ingredients seleccionats per garantir el màxim sabor.

El compromís de Bodega 2002 amb el producte local és evident en cada plat, reflectint l’essència del territori i reforçant el vincle amb els productors de la Baixa Tordera. Aquesta filosofia no només garanteix qualitat al plat, sinó que contribueix a donar suport a la pagesia i a preservar el valor de la cuina de proximitat.

Una gestió responsable i eficient per adaptar els espais verds al canvi climàtic i garantir-ne la sostenibilitat.

A Malgrat de Mar, la gestió de l’aigua de reg als espais verds municipals no és només una qüestió de manteniment, sinó una aposta clara per la sostenibilitat i l’adaptació al canvi climàtic. En un context de sequera creixent i de recursos hídrics limitats, l’Ajuntament ha desplegat una estratègia global per optimitzar l’ús de l’aigua, minimitzar el consum i garantir la supervivència del verd urbà.

La clau per reduir la necessitat de reg és la selecció d’espècies vegetals adaptades al clima mediterrani. Malgrat aposta per jardins resistents, amb plantes que poden sobreviure amb l’aigua de pluja i la rosada, fins i tot en estius cada cop més secs i calorosos. Espècies classificades per la seva capacitat de resistir mesos sense aigua —com les de codi cinc— són prioritàries en el disseny de nous espais verds.

També s’apliquen tècniques com les plantacions denses per reduir l’evaporació i l’ús d’encoixinats orgànics (restes de poda, retalls triturats…) que protegeixen el sòl i milloren la retenció d’humitat.

El sistema de reg s’ha dissenyat per ser eficient i precís. Es prioritza l’aigua freàtica (35% del total utilitzat), i només s’utilitza aigua potable com a últim recurs. El reg es fa amb sistemes localitzats (degoters, inundadors), evitant la dispersió per aspersió o difusió.

A més, tots els punts de reg tenen comptadors i el 95% del sistema està controlat remotament, cosa que permet detectar i corregir ràpidament qualsevol anomalia o fuita.

Des del 2013, Malgrat de Mar treballa en una xarxa de canonades per connectar espais verds amb pous públics i, a futur, poder utilitzar també aigua regenerada de depuradora. En període de sequera, es compleixen estrictament els límits establerts pel Pla de Sequera (450 m³/hectàrea/mes), mantenint el consum màxim anual en 275 litres/m², dins de paràmetres responsables.

La gestió de l’aigua de reg a Malgrat no és improvisada: és el resultat d’una planificació tècnica i conscient, que té en compte què es rega, com, quan i amb quina quantitat. Una estratègia que reflecteix el compromís de l’Ajuntament amb la sostenibilitat i el respecte pel medi ambient.

En definitiva, Malgrat de Mar és un exemple de com els espais verds es poden conservar amb intel·ligència, minimitzant l’impacte ambiental i adaptant-se a les realitats d’un futur marcat per l’escassetat d’aigua. Una manera de regar amb coherència, coneixement i, sobretot, responsabilitat.

Descobrim com es promou la pesca sostenible i el consum de producte local des de la llotja de Blanes

Parlem amb la Confraria de Pescadors de Blanes sobre la importància del peix de proximitat, el futur del sector i com des de la costa es treballa cada dia per garantir una pesca sostenible i responsable.

Quin paper té el peix de proximitat en una alimentació saludable?

El peix de proximitat és fresc, no ha passat dies en càmeres ni ha recorregut milers de quilòmetres. No porta conservants ni additius, cosa que fa que conservi millor els nutrients i el sabor. A més, moltes espècies d’aquí, com el lluç, el moll o el sonso, tenen greixos saludables i són fàcils de cuinar. És un aliment molt bo i segur per a petits i grans.

Què podem fer els consumidors per apropar-nos a la pesca sostenible que feu des de Blanes?

El primer pas és triar peix local i de temporada, el que surt directament de la llotja de Blanes. Així donem suport als pescadors i mantenim viu l’ofici. També és important preguntar a la peixateria d’on ve el peix i valorar espècies menys conegudes però igual de bones. A més, visitar la llotja o el port quan tornen les barques permet veure de prop la feina diària i connectar amb el valor real del que mengem.

El peix que porteu del mar, el podem trobar en establiments de proximitat?

Sí, el peix que es pesca cada dia a Blanes es ven a la llotja i arriba a peixateries i restaurants del territori. Per identificar-lo, disposem d’un distintiu “Peix fresc de la llotja de Blanes”. A més, a la web cofblanes.com podeu consultar els establiments col·laboradors i saber on trobar producte local, fresc i pescat de manera sostenible.

Els pescadors i pescadores gestioneu una part del territori que ens queda amagada. Hi ha bones perspectives per al sector del peix de proximitat?

La mar és casa nostra, però també és patrimoni de tots. Volem cuidar-la perquè les futures generacions també en puguin gaudir. Tot i que el futur presenta reptes com la dificultat de trobar relleu i l’increment de regulacions, si la societat valora el producte local i dona suport als pescadors, el sector pot continuar endavant. És clau reforçar el vincle entre qui pesca i qui consumeix.

Quines mesures apliqueu per garantir una pesca sostenible? Com us podem reconèixer?

A Blanes treballem per una pesca sostenible real: regulem els dies i hores de pesca, establim vedes biològiques, utilitzem arts selectives respectuoses amb el fons marí i respectem les talles mínimes. També disposem de reserves marines i col·laborem amb científics en projectes de seguiment i conservació (com Life Ecorest o Life Bird). A més, cada dia recollim brossa del mar voluntàriament (Pescaneta) i realitzem accions educatives per sensibilitzar sobre la importància del mar.

La millor manera de reconèixer aquesta feina és gaudir del peix local, fresc i sostenible que cada dia pesquem amb respecte i dedicació.

Una història familiar al servei d’una agricultura ecològica autèntica, amb el distintiu de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera

L’Horta ecològica Pla de Munt no és només un projecte agrícola; és el resultat d’una trajectòria vital arrelada al territori i compromesa amb una forma de produir aliments que  respecta la terra, les persones i el medi ambient.

Aquesta horta ecològica situada a Palafolls defensa una agricultura que va més enllà del segell ecològic. Aposten per una manera de fer honesta, que posa al centre la sostenibilitat real del sector i la defensa de la sobirania alimentària. Un model que s’allunya de la industrialització del sector ecològic impulsada per les grans superfícies i que protegeix, els petits productors de proximitat que treballen amb cura i responsabilitat.

Amb aquesta visió clara, l’horta forma part activa de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera i, actualment, disposa del distintiu que identifica aquells productes cultivats dins d’aquest territori. Aquest segell destaca la proximitat, la qualitat i el respecte pel medi, i permet als consumidors identificar fàcilment aliments que contribueixen a una alimentació més justa i responsable.

L’Horta ecològica Pla de Munt representa l’essència de l’agricultura de proximitat i ecològica. Una aposta per la sostenibilitat real, pel respecte a la terra i per una manera de consumir que posa el focus en allò que de veritat importa: qui produeix, com ho fa i per què.

Un cap de setmana per apropar la pagesia local i els productes de proximitat al gran públic

Els dies 12 i 13 d’abril, l’Espai Agrari de la Baixa Tordera va ser present a la 48a edició de la Fira Mercat del Ram de Tordera, una cita emblemàtica dedicada al sector primari. La seva participació va servir per donar visibilitat a la pagesia local, mostrar la qualitat dels productes que es cultiven al territori i acostar la realitat del món agrari a la ciutadania.

Durant el cap de setmana, es van organitzar diferents activitats dins la programació oficial de la fira. Entre les més destacades, els tallers de Show Cooking van posar en valor els aliments de proximitat i de temporada a través de receptes cuinades en directe. També va tenir molt bona acollida la proposta familiar del Petit Xef, una activitat lúdica i educativa per a la mainada que va convertir la cuina en una festa participativa.

La participació de l’Espai Agrari es va emmarcar dins de l’Espai Terra, un espai dedicat al sector agrari que va servir per dignificar la feina de la pagesia i posar en valor el producte local. Va ser una oportunitat per explicar el projecte de l’Espai Agrari i apropar la seva tasca a un públic ampli i divers.

Amb aquesta presència, es referma el compromís de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera per seguir fomentant el consum responsable, l’agricultura de proximitat i el reconeixement de les persones que fan possible que el territori continuï viu i productiu.

Parlem amb un alumne del Cicle Formatiu d’Agroecologia de l’Institut Ramon Turró, que combina els estudis amb la feina a l’empresa familiar de pagesia

L’Alexis Cuní és estudiant de segon curs del Cicle Formatiu de Grau Mitjà d’Agroecologia de l’Institut Ramon Turró i Darder. Fill de pagesos, ha decidit formar-se per seguir vinculat al món agrícola i aportar-hi nous coneixements. En aquesta entrevista ens explica com viu el dia a dia al camp, com veu el futur del sector i què diria als joves que s’hi vulguin dedicar.

Per què vas decidir estudiar el cicle d’agroecologia?
Els meus pares són pagesos i aquest grau em cridava l’atenció. A més, es fa molt a prop de casa meva, així que em va encaixar del tot.

Va ser una decisió personal o influenciada pel negoci familiar?
Em va interessar pel meu compte, però també volia continuar amb l’empresa familiar, així que va ser una mica de tot.

Quines àrees del cicle t’han estat més útils per aplicar a la feina familiar?
Sobretot la part relacionada amb les plagues i les malalties. Saber identificar-les és clau per gestionar bé els cultius.

Com és el teu dia a dia combinant estudis i feina al camp?
Durant el dia faig el cicle, i a les tardes, quan acabo classe, vaig a fer camp. Porto el tractor, ajudo amb el que calgui… I els caps de setmana, vaig als mercats.

Com veus el futur del sector agrari?
No és fàcil, però cada cop hi ha més iniciatives que obren noves oportunitats. El model de les cistelles, per exemple, ha ajudat molt als petits productors. Si bé hi ha dificultats, també hi ha camins per reinventar-se i adaptar-se.

Creus que hi ha prou suport per als joves que s’hi volen dedicar?
Hi ha ajudes com la del “nou pagès” que van molt bé, però si comences des de zero és complicat. Hi ha molta paperassa i moltes despeses. Si vens d’una família pagesa, és més fàcil tirar endavant, però crec que caldria facilitar més l’entrada als qui comencen de nou.

T’agradaria seguir amb el negoci familiar a llarg termini?
Sí, la meva idea és continuar l’empresa del meu pare, fent-hi alguns canvis. Abans d’estudiar ja m’havia informat sobre altres maneres de fer, i aquest cicle m’està ajudant a veure noves perspectives.

Quin consell donaries als joves que volen estudiar agroecologia, però tenen dubtes sobre les sortides?
Jo els recomanaria començar treballant amb algun pagès o empresa agrària que coneguin per veure si realment els agrada. Si la feina els enganxa, després ja poden plantejar-se estudiar un cicle com aquest, que és molt útil per aprendre i obrir portes.

Cultiu de varietats locals, apicultura, infraestructures agroecològiques i molt més en un curs ple d’experiències reals i aprenentatge pràctic.

L’Institut Ramon Turró i Darder, situat a Malgrat de Mar, continua apostant per una formació pràctica, arrelada al territori i compromesa amb l’agroecologia. Parlem amb en Xavi Fontanet, coordinador del Cicle Formatiu de Grau Mitjà en Producció Agroecològica, per conèixer de prop les activitats i projectes que estan desenvolupant aquest curs.

L’alumnat de primer ha iniciat la temporada amb la posada en marxa dels hivernacles, on ja han començat a plantar els cultius d’estiu, com ara la maduixera i la tomaquera. A l’exterior, preparen parcel·les per acollir cultius que es mantindran durant l’estiu i que serviran per a la producció de llavor. Aquesta col·laboració amb l’entitat Esporus, dedicada a la conservació de varietats antigues, inclou la reproducció de carbasses tradicionals i un meló de pinyonets.

A més, dins del taller pràctic, l’alumnat ha estat treballant en la construcció d’uns vestidors i en l’adaptació de la finca amb nous sistemes de reg, com l’automatització amb electrovàlvules i programadors.

Els alumnes de segon curs tanquen el seu pas pel cicle amb una gran varietat de projectes aplicats. Un dels més destacats és la creació d’un assecador solar per a productes d’horta i un carro per al transport intern de materials a la finca. A més, estan acabant un projecte de galliner mòbil, on actualment crien pollastres que ells mateixos han incubat amb una incubadora recentment adquirida.

Pel que fa a la formació ramadera, l’alumnat està fent visites a diverses explotacions: ja han visitat una granja de vaques, i pròximament faran sortides a granges de boví i porcí. També tenen previst realitzar un taller d’apicultura a Santa Coloma de Farners.

A banda de totes aquestes activitats, l’alumnat de segon també realitza el mòdul de tractaments fitosanitaris per obtenir el carnet de qualificació professional i desenvolupa un projecte individual de síntesi. Aquest projecte pretén ser aplicable en la vida real, pensant en el moment en què acabin el curs i vulguin iniciar la seva pròpia activitat o incorporar-se a una explotació agrària.

Amb una mirada clara cap a l’agricultura del futur i posant en valor el treball pràctic, l’Institut Ramon Turró i Darder continua apostant per una bona formació agroecològica al territori.