El 6% de la producció agrícola a Catalunya es comercialitza a través de la venda directa o el circuit curt
La crisi sociosanitària causada per la Covid-19 ha fet augmentar la demanda de productes agrícoles de proximitat per part de la ciutadania catalana, alhora que ha comportat un important creixement de l’oferta, segons apunta l’article tècnic “Anàlisi de l’impacte del segell de venda de proximitat” publicat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya.
En concret, l’any 2020 el nombre de productors i elaboradors catalans que van optar pels canals de venda de proximitat va augmentar en un 23%. Les vendes també van créixer de manera molt destacada, especialment al sector d’horta, on la facturació va arribar a triplicar-se respecte de l’any anterior. Aquesta pujada tant en l’oferta com la demanda s’emmarca dins d’una tendència a l’alça en l’interès general pels productes de proximitat: “Les pautes de consum comencen a incorporar de manera significativa el compromís amb el territori, la pagesia i els mercats locals”, afirmen els autors de l’informe.
La proximitat com a valor afegit d’un aliment atrau més que el fet que sigui ecològic, de fet, el 77% dels consumidors prefereixen el producte de proximitat que l’ecològic, segons indiquen les dades recollides per a l’estudi. Cal destacar, a més, que d’entre els operadors inscrits al segell de Venda de Proximitat, el 26% també té el certificat de producció ecològica del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica, una dada molt elevada si es té present que és una marca que només representa el 5% del total dels productors catalans.
El segell de Venda de Proximitat va néixer l’any 2013 amb el Decret 24/2013, com un sistema d’inscripció voluntària per a identificar els productes comercialitzats a través de la venda directa o el circuit curt. Actualment hi ha més de 3.000 productors i elaboradors catalans adherits al segell, dels quals, gairebé 200 són cooperatives.
Prenent dades de l’any 2018, l’article de la Generalitat analitza el pes del segell “Venda de Proximitat” dins el total de productes agrícoles i ramaders del mercat català. S’observa que aquell any, els productes acreditats representaven el 6% de la producció agrícola sense transformar censada a Catalunya; sent especialment important en els sectors de les lleguminoses (17% de la producció), l’horta (15%) i la fruita dolça (10%).
El 77% dels consumidors a Catalunya valoren més els productes agraris de proximitat que els ecològics. Disseny: Generalitat de Catalunya
Pel que fa als canals de comercialització, el 59% dels productes adherits al segell són venuts a través de la venda directa per part del mateix productor o elaborador, mentre que l’altre 41% de la producció de proximitat arriba al consumidor a través de circuits de venda curts. L’any que es van recollir les dades per a aquest estudi, el 22% dels operadors adherits al segell ja usaven Internet com a canal comercial; tot i que les vendes només suposaven el 7% del total, els autors del text calculen que el creixement en l’ús d’aquest mitjà haurà tingut un creixement del voltant d’un 20% interanual.
Fet que l’augment del consum del producte de proximitat és una tendència consolidada en els darrers anys, el segell de Venda de Proximitat esdevé una eina útil per a identificar, com a consumidors, els aliments que comprem a través d’un circuit curt. Però també resulta útil per a aquells productors i elaboradors que vulguin posar en relleu aquest valor afegit que tenen els seus productes.
Txell Rubio, cuinera saludable, ens explica com tractar els ingredients més nutritius de la tardor
Quan l’estiu acaba i comencen a baixar les temperatures, preparem el cos per a l’hivern que vindrà: triem les mantes de sota el llit, baixem els abrics de l’entresolat i polim les botes per estar preparats. Però, sabem preparar el nostre cos per dins?
Durant els mesos més freds, els nostres sistemes hauran d’afrontar canvis atmosfèrics importants, davant els quals, hauran de poder mantenir la temperatura corporal, l’energia i la capacitat defensiva envers diferents agents patògens. “La natura ens proporciona el que necessitem”, afirma Txell Rubio, cuinera saludable i responsable del projecte Som Com Som; si a l’estiu vam observar hortalisses amb alts continguts d’aigua, els productes d’aquesta temporada, com la carabassa, els espinacs o el moniato, contenen nutrients com les vitamines A i C, magnesi, calci, zinc o coure que, precisament, són estimulants del sistema immunitari.
Rubio ens parla del moniato, la carabassa i la pastanaga, tres productes ataronjats gràcies a l’alt contingut en beta carotens, als quals se’ls atribueixen propietats antiinflamatòries, a més d’incloure quantitats molt rellevants de vitamines del grup B, C i E. De cara a Tots Sants, la cuinera ens proposa fer servir carabassa o moniato, junt amb ametlles, per a la base dels panellets, que en ser més dolços, necessiten menys sucre que la patata.
La verema de setembre ens ha portat la collita de raïm, sobre el qual, Txell Rubio explica que és un aliment “ric en resveratrol i fitonutrients, amb propietats antioxidants, cardioprotectores i diürètiques”. I, recorda, que no només podem menjar-lo en plats freds o dolços: “el raïm combina perfectament amb el formatge, amb paté de cigrons, amb pollastre o amb verat… així doncs, raïm cuit o cru als nostres àpats de tardor!”.
A la tardor, li hem d’aportar al nostre cos els nutrients necessaris per preparar-lo pels mesos més freds. Foto: Banc d’imatges
Per últim, els bolets, un dels productes més esperats de la tardor, tenen molts nutrients, proteïnes vegetals i vitamines. Rubio ens aconsella una bona opció per als primers mesos de tardor: les amanides tèbies amb moniato, bolets i formatge de cabra, tot combinant alguns dels productes més típics i nutritius de la tardor, als quals hi podem afegir una mica de pollastre, ous o calamars si volem incrementar-ne el valor proteic.
Pel que fa al tractament culinari que se n’ha de fer de tots aquests ingredients, la cuinera ens recorda també que les coccions curtes permeten a les verdures i hortalisses conservar millor els nutrients que acabarem consumint i assimilant nosaltres i ens recomana cuines al vapor, saltejats, planxes i papillotes al forn.
Sigui l’època de l’any que sigui, “una dieta saludable implica menjar equilibradament, productes de temporada i de proximitat”, diu Txell Rubio, i afegeix: “ser respectuós amb els aliments que mengem”.
Els mercats no sedentari són una eina per a posar en contacte productors i consumidors
El mercat setmanal d’un poble és molt més que un lloc on anar a comprar i vendre. És un espai social transgeneracional molt important per a les relacions socials de la ciutadania i la vida econòmica d’un municipi. Als pobles que conformen l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, el mercat setmanal és una eina més per a posar en contacte productors i consumidors, fet que aquest espai permet a la pagesia vendre els seus productes de manera directa, o a través del circuit curt, posant el focus en la importància del producte de proximitat i de temporada i la relació directa entre el camp i les cuines de casa nostra.
El Mercat dels Diumenges de Tordera Cada diumenge al matí. El Mercat dels Diumenges de Tordera és un dels més grans, antics i emblemàtics del país. Tal com el coneixem ara, ha funcionat des de 1853, però se’n coneixen les seves arrels medievals. Més de 300 parades omplen el centre històric de la població, oferint una gran varietat de productes de tota mena, entre els quals hi destacaran les olors de les hortalisses acabades de collir.
Mercat Setmanal de Blanes Dilluns al matí. A les més de 100 parades trobarem alimentació, moda, tallers infantils i alguns turistes curiosos. A Blanes també es celebra, de dilluns a dissabte, al matí, el Mercat del Passeig de Dintre, on la pagesia local ofereix la millor qualitat de fruita i verdura fresca dels horts del municipi.
Mercat de Productes de Proximitat de Santa Susanna Dissabte al matí. A la rambla dels Països Catalans de Santa Susanna els dissabtes al matí podem comprar una gran varietat de productes de proximitat locals, frescos i elaborats, sortits dels horts i els obradors de Santa Susanna i els municipis de l’entorn. A més, els diumenges al matí podreu visitar el Mercat Setmanal, amb un abast de mercaderies més variat, que de maig a octubre es converteix en el Mercat Setmanal d’Estiu, els dimarts al matí.
Mercat Setmanal de Palafolls Dissabte al matí. A la Plaça Vall d’Ax, Palafolls acull cada dissabte el seu mercat setmanal, que posa el focus en els productes locals del municipi i les seves proximitats, amb una presència destacada de l’horta palafollenca.
Mercat Setmanal de Malgrat de Mar Dijous al matí. El mercat no sedentari de Malgrat de Mar compta amb dues ubicacions, una per a l’alimentació i una altra per a la moda. La fruita, verdura i altres productes frescos i de proximitat els trobareu a l’espai del pàrquing davant de la plaça Catalunya.
En general, els enciams destaquen per l’alt volum de vitamines i minerals que contenen les seves fulles
L’enciam és la segona hortalissa més conreada a Catalunya: cada català en consumeix uns set quilograms a l’any.
A l’hora de triar un enciam al mercat, sol convenir fixar-se en el color viu de les seves fulles, que ens indicaran les peces més fresques. També seran més bones les varietats que estiguin en temporada. Pel que fa a la seva conservació, és aconsellable guardar els enciams sense rentar i rentar-los a l’hora de consumir-los per evitar que es facin malbé a causa de la humitat.
Com la majoria de verdures de fulla, aporta molt poques calories i una escassa quantitat d’hidrats de carboni, proteïnes i greixos, però hi destaca el volum de vitamines i minerals.
Enciam trocadero
L’enciam insígnia de l’alt Maresme és de fulla llisa, tova i d’un color verd molt viu i té un gust suau i una textura molt fàcil de digerir. Aquesta hortalissa destaca pel seu alt contingut en vitamines A, grup B i C, així com Omega3, calci i potassi.
Amb aquesta hortalissa, que també trobareu pel nom d’“enciam francès”, podeu fer una amanida boníssima amb fruita vermella (com maduixes o gerds), formatge mozzarella i fruits secs.
Enciam llarg
L’enciam llarg o romà té una textura cruixent deliciosa. Nutricionalment, comparteix els valors de la majoria de varietats d’enciam, amb propietats especialment antioxidants.
Per a fer-ne amanides, podeu barrejar aquest enciam amb productes més tous, com la tonyina o el formatge, que contrastin amb la crocància de la fulla.
Enciam fulla de roure vermella
Rep el seu nom gràcies a la similitud de les seves fulles amb les d’un roure. Les seves fulles són d’un color morat intens, tirant a verd al centre i més enfosquit a les puntes. La seva textura és suau i el seu gust tira cap al dolç.
El seu cultiu és especialment fàcil i accessible a aquells que vulguin començar el seu propi hort a casa: necessita poc espai i no es exigent pel que fa a la llum. En tan sols quatre setmanes després de la plantació ja recollireu un bon enciam de 25 o 30cm d’alçada.
A Catalunya, consumim uns set quilograms d’enciam a l’any per habitant. Foto: Patxi Uriz | Diputació de Barcelona
Enciam meravella
De l’enciam meravella en podem destacar la presència de provitamina A, betacarotè i vitamines C i E. Les seves fulles formen cabdells densos i tenen un gust intens i dolç, amb una textura molt cruixent.
Escarola
L’escarola no és un enciam, sinó una varietat de l’endívia especialment resistent als climes freds. Les seves fulles dentades amb tiges primes tenen un gust més amarg i fort que les dels enciams.
Pel que fa als seus valors nutricionals, la Fundació Espanyola de Nutrició ha identificat aquesta hortalissa com la més rica en vitamina C i algunes de les del grup B. Així mateix, també se’n pot destacar l’elevada presència de vitamina K i potassi.
Un dels plats més típics, ràpids i fàcils de la nostra gastronomia
Els espinacs a la catalana són un dels plats més típics de la nostra gastronomia de tardor; es coneix que la combinació d’aquesta verdura amb la dolçor dels fruits secs ja era molt apreciada des de l’Edat Mitjana.
Nutricionalment, els pinyons i les panses afegeixen proteïna a les vitamines i minerals dels espinacs. A més, els tres ingredients alts en greix (oli d’oliva, panses i pinyons) són cardiosaludables.
Ingredients:
1 manat d’espinacs frescos per persona
1 gra d’all per persona
10 gr. de panses remullades
10 gr. de pinyons
Oli d’oliva verge extra
Sal i pebre
Renteu bé els espinacs amb aigua freda, talleu-ne les parts inferiors de les tiges i bulliu-los durant deu minuts. Quan estiguin ben tendres escorreu-los bé per treure’n la màxima quantitat d’aigua.
Lamineu els alls i daureu-los en una paella amb un raig d’oli. Retireu-los i aprofiteu el mateix oli per daurar els pinyons durant uns segons abans d’afegir-hi els espinacs. Barregeu i afegiu-hi les panses hidratades i l’all que havíeu reservat, així com sal i pebre al gust. Ho saltem breument tot junt i tenim el dinar enllestit!
D’aquesta preparació tan simple, en podeu fer les variants que desitgeu i adaptar la recepta tradicional al vostre gust! Podeu afegir-hi una mica de ceba, cigrons, uns bocinets de cansalada o una mica de soja texturitzada. A més, també podeu fer servir aquesta recepta com a base d’altres preparacions com canelons o croquetes.
Un plat senzill per gaudir dels sabors de la tardor!
El risotto és una de les joies de la gastronomia italiana gràcies a la seva melositat. Aprofitant que n’és temporada, us proposem una versió on la carabassa de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera és la protagonista del plat. Es tracta d’una recepta senzilla, força ràpida de fer i amb la que podreu gaudir dels sabors de la tardor!
Ingredients:
300gr. d’arròs
3 o 4 cullerades de formatge de cabra curat ratllat
1 got de vi blanc
180gr. de carabassa pelada i sense pinyols
1l. de brou de verdures
1 ceba
1 cullerada de mantega
Oli d’oliva verge extra
Sal i pebre negra mòlta
Preparació:
Comencem escalfant dues cullerades d’oli d’oliva verge extra i una cullerada de mantega. Tallem la carabassa en dauets petits i piquem la ceba i ho posem a la cassola. Ho deixem que es vagi coent a foc lent.
En una altra olla posem el brou a bullir.
Quan la ceba estigui transparent, afegim l’arròs a la cassola i ho deixem daurar durant un minut més o menys, abans d’incorporar el vi blanc, que deixarem reduir a foc mitjà.
Quan el brou estigui ben calent i el vi hagi reduït, afegim dos cullerots de brou a la cassola on tenim l’arròs i comencem a remoure. Sense deixar de remoure en cap moment, anem afegint el brou a poc a poc, a mesura que l’arròs el vagi absorbint.
Una vegada l’arròs estigui al punt, corregim el gust de sal i pebre i retirem del foc. El darrer pas és incorporar el formatge de cabra ratllat i acabar de remoure per integrar-lo correctament i aconseguir la melositat característica d’un risotto.
El Dia Mundial de l’Agricultura se celebra cada 9 de setembre com a homenatge a totes aquelles persones que dediquen la seva vida al conreu de la terra per a produir els aliments que la societat necessita per a nodrir-se.
És també un moment per exposar els reptes i dificultats que el sector afronta actualment per a oferir al consumidor el millor producte possible, i promoure els models agrícoles més sostenibles, amb l’objectiu d’assolir la capacitat de produir tot l’aliment que la societat necessita, sense perjudicar el medi ambient ni prioritzar les feines del sector agrari.
L’agricultura va ser la primera gran revolució econòmica de la història de la humanitat. Domesticar els vegetals va permetre l’espècie assentar-se en un lloc i deixar la vida nòmada, així com començar a mantenir una dieta més estable i temps per acomplir altres activitats a banda de la cerca d’aliments, tot això és conegut com la “revolució neolítica”, que eventualment va portar a l’aparició de la civilització.
D’això en fa uns 10.000 anys, i el més sorprenent és que diferents poblacions humanes, repartides per tot el globus, van començar a desenvolupar l’agricultura alhora: a l’Índia, el sud-est de la Xina, la conca del Nil, Perú, Indonèsia, Mesopotàmia i el Sahel. A cada regió, el naixement del conreu es va produir amb la domesticació de plantes diferents, però el resultat per al bé d’aquella població va ser similar. Les tècniques de conreu es van anar expandint ràpidament a poblacions properes i aviat es va aprendre també a amansir diverses espècies animals.
El Dia Mundial de l’Agricultura és un moment per exposar els reptes i dificultats que el sector afronta actualment per a oferir al consumidor el millor producte possible. Foto: Patxi Uriz | Diputació de Barcelona
Es creu que l’agricultura va arribar a la Península Ibèrica per via marítima gràcies a viatgers d’altres punts del Mediterrani, que haurien arribat a la costa catalana fa uns 7.500 anys. A la conca mediterrània, les primeres plantes conreades van ser els cereals i els llegums com el blat, l’ordi, les llenties, les faves, els cigrons i els pèsols; i més endavant, fruites com el raïm, les olives, les nous i les ametlles. Es tracta de productes que actualment defineixen la gastronomia i l’alimentació de tota la regió, i de casa nostra. Altres aliments van arribar més tard, d’Amèrica, per a integrar-se de ple al nostre sistema agrari i de consum: la patata, el tomàquet i el pebrot, per esmenar-ne tres.
La nostra societat, en molts dels seus aspectes, s’ha construït al voltant d’aquests aliments: la nostra cultura, la nostra identitat i la nostra manera de relacionar-nos, però també la configuració del paisatge, l’organització dels pobles i ciutats i de les nostres pròpies cases.
Des de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera no perdem avui l’oportunitat de reivindicar la tradició agrària d’aquest territori i el seu paper fonamental en la configuració de la nostra cultura, i alhora apostar perquè això segueixi sent així, posant en relleu la importància que el sector agrari té per a la nostra societat.
El bròquil és un excel·lent producte gastronòmic i una de les hortalisses més riques en nutrients
El bròquil és una de les hortalisses més nutritives i riques en vitamines i minerals, i tot just en comença la temporada de collita a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera.
El bròquil és un conreu Mediterrani, segurament sorgit de l’encreuament genètic accidental o buscat de dues altres plantes de la família Brassica (a la qual pertany el bròquil, però també la coliflor, les cols de Brussel·les, la col o la col verda) a la península Itàlica durant el segle VI a.C. D’aquesta manera, haurien sigut els romans qui haguessin inventat aquest producte tan comú a la nostra gastronomia.
Aquesta verdura se sol sembrar primer en viver durant la primavera, per ser trasplantada a l’estiu. Es tracta d’un producte que no suporta bé les altes temperatures i creix més sa quan es troba entre els 18 i els 23 graus; és per això que la seva collita es fa a la tardor i de manera manual, perquè una màquina en trencaria la flor. Actualment, Espanya és el quart productor mundial d’aquesta hortalissa, amb unes collites d’entre 500 mil i 700 mil tones anuals.
No només es tracta d’un ingredient excel·lent a nivell gastronòmic, sinó que també és molt sa per al nostre organisme. Una ració de 200 grams de bròquil cobreix quatre vegades les necessitats diàries de vitamina C d’un adult, dos terços de la demanda de vitamina A i satisfà per complet el requisit d’àcid fòlic (vitamina B9). A més, és una font notable de calci, potassi, fòsfor, ferro i vitamines B1, B2 i B6, alhora que aporta dosis rellevants de iode, zinc, coure i manganès. És també una de les verdures més riques en fibra.
El bròquil no és de les verdures més fràgils, però és interessant saber-lo coure correctament per evitar que es perdin les seves propietats nutritives. L’enzim del mateix producte que ens permet assimilar tots aquests nutrients és hidrosoluble i sensible a la calor, de manera que bullir aquesta hortalissa durant 10 minuts podria reduir la nostra ingesta de minerals i vitamines a la meitat.
Així doncs, cal recordar que és una verdura de ràpida cocció i que és recomanable preparar-lo al vapor durant uns 5 o 7 minuts o consumir-lo en cru, de manera que podrem gaudir del seu gust alhora que ens aportarà el valor nutricional que el nostre cos necessita.
Finalment, cal també tenir en compte que el bròquil s’ha de consumir en verd. Que comenci a groguejar és un indicatiu que aquelles parts estan perdent hidratació, començant a morir, de manera que també estan perdent el seu valor nutritiu.
L’anàlisi permetrà plantejar millores en els cultius del tomàquet i l’enciam
L’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries obre un estudi per calcular la petjada ambiental actual de l’horta a la Baixa Tordera i plantejar millores amb l’objectiu d’assolir un standard de qualitat molt per sobre d’altres zones de producció d’horta. Aquest monogràfic, inclòs al programa de Sostenibilitat en Biosistemes del centre, permetrà als agricultors que se sumin al projecte identificar quins inputs (ús de l’aigua, sòl, fertilització i control de plagues) de la seva horta es poden minimitzar per a assolir un grau de sostenibilitat de la seva producció per sobre del d’altres espais de producció d’horta. Aquest primer estudi se centra en els cultius de tomàquet i enciam, però es preveu que es pugui ampliar a altres hortalisses de cara al futur.
“Participar en ell recull de dades, independentment de la petjada ambiental, és el primer guany per a l’agricultor”, explica Assumpció Anton, cap del projecte, perquè això els permetrà conèixer el consum exacte de cadascuna de les entrades necessàries del cultiu.
Una vegada s’hagin endreçat les dades recollides, es podran calcular les petjades ambientals i es compararan amb dades de referència d’altres zones de producció per conèixer el rang actual i possibles millores per a situar l’horta de la Baixa Tordera en la millor posició en relació a la sostenibilitat de la producció.
De la mateixa manera, s’identificaran quins inputs contribueixen en major mesura a la petjada ambiental d’una producció concreta, de manera que es podran plantejar mesures de millora que implicarien una millora de la sostenibilitat, i que sovint coincidiran amb un estalvi de la despesa econòmica.
La metodologia que s’aplica serà la coneguda com “anàlisi de cicle de vida”, que té en compte tota la cadena de producció, en comptes d’enfocar-se només en una part del procés, de manera que s’evitaran externalitzacions de problemes. Així, s’analitzaran fins a 16 categories d’impactes diferents: no només la petjada de carboni o d’aigua sinó altres molt importants també per l’agricultura.
En l’àmbit acadèmic, aquest estudi servirà també per posar a prova una sèrie de metodologies unificades per la Unió Europea (la iniciativa “Product Environmental Footprint”, PEF) i observar si en passar de la teoria a l’aplicació aquest procediment és eficaç a l’hora de mesurar els resultats que es volen obtenir.
Durant aquest mes de setembre començaran les entrevistes amb els agricultors que vulguin participar-hi, i els resultats finals seran entregats a principis de l’any vinent.
Si sou pagesos, teniu un conreu de tomàquets o enciams i esteu interessats a millorar l’impacte ambiental de les vostres produccions, podeu sol·licitar més informació per a col·laborar amb l’IRTA a través del correu de contacte: ariadna.ballega@irta.cat.
Energia renovable: l’aposta per a un futur més sostenible
La Cooperativa Progrés Garbí de Malgrat de Mar va instal·lar al juny plaques solars a la teulada del seu centre administratiu i logístic dins el marc del seu programa d’eficiència energètica.
Des que van ser col·locats, aquests panells fotovoltaics han aconseguit que la nau assoleixi entre un 35 i un 40% d’autonomia energètica, a partir de fonts renovables. “A més, el moment en què més energia necessitem per poder conservar la verdura coincideix amb l’època de màxima insolació” explica Xavier Castells, gerent de la cooperativa. I és que a l’estiu la producció sol ser més elevada, alhora que les càmeres refrigerants han de treballar a major potència per combatre la calor.
Ara fa prop de tres mesos que aquest nou sistema de proveïment energètic es va posar en marxa, i tan sols en aquest temps, la Cooperativa ja ha evitat l’emissió de 15 tones de diòxid de carboni a l’atmosfera, gràcies a aquest percentatge d’autosuficiència a partir d’energia renovable.
L’oportunitat de descobrir què hi ha al darrere dels nostres aliments i omplir el rebost amb productes de proximitat!
Els propers dies 1 i 2 d’octubre se celebra la 7a edició de La Festa de Benvinguts a Pagès, una iniciativa pública nascuda l’any 2016 amb l’objectiu de donar a conèixer el sector primari català. Durant un cap de setmana, els productors obren les portes de casa seva per compartir el seu treball al camp, la pastura, la granja i l’obrador, i ensenyar d’on ve i què hi ha al darrere dels nostres aliments.
L’oferta del cap de setmana es complementa amb altres accions complementàries que també fomenten la promoció del producte local i de proximitat amb descomptes en allotjaments, jornades especials en restauració i organització d’activitats accessòries.
Dins l’Espai Agrari de la Baixa Tordera podreu fer aquestes visites (cal fer una reserva prèvia):
Dissabte 1 d’octubre: de 8:00 a 13:00 Diumenge 2 d’octubre: de 09:00 a 14:00
Camí Ral, 13. Tordera.
Degustació de productes agraris de Tordera acompanyada d’una explicació sobre la història del poble i la seva Cooperativa. A més, podreu comprar productes de productors locals i altres cooperatives de Catalunya.
Dissabte 1 d’octubre: de 10:00 a 14:00 i de 16:00 a 19:00 Diumenge 2 d’octubre: de 10:00 a 14:00
Camí Pla de la Ginesta (Can Pla de Munt). Palafolls.
Visita guiada a les instal·lacions, on el visitant podrà descobrir els coms i els perquès de l’agricultura de proximitat, de temporada i ecològica. En acabar, serem convidats a un petit tastet dels productes ecològics conreats a la finca. Es podrà reservar també un brunch rural amb diferents opcions entre els 5 i els 20€, només disponible dissabte de 10:00 a 13:00.
Dia Internacional de conscienciació sobre la pèrdua i desaprofitament d’aliments
Fa sis mesos que els herbívors del zoo de Barcelona són alimentats amb hortalisses de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. Això és així des que la Cooperativa Progrés Garbí de Malgrat de Mar va guanyar el concurs públic que els va convertir en proveïdors del zoològic.
Aquest conveni permet “donar sortida a produccions que tindrien més dificultat en el canal comercial habitual, però que són perfectament bones i saludables” explica Xavier Castells, gerent de la Cooperativa. Es tracta de donar una oportunitat comercial a aquells productes “imperfectes”, que no compleixen amb les exigències dels compradors usuals: peces massa grans o petites o d’aparença més “lletja” i irregular.
Actualment, la Cooperativa de Malgrat de Mar proveeix, setmanalment, deu tones d’hortalisses al zoo de Barcelona, de diferents varietats segons la disponibilitat i les exigències de les dietes dels diferents animals.
D’altra manera uns 500 quilograms de diversos productes són donats a Càritas cada setmana per part de la mateixa cooperativa, en funció dels excedents de producció que hi hagi hagut. D’aquesta manera, s’evita el desaprofitament de grans quantitats d’aliment que possiblement no haguessin arribat a les nostres taules a través del circuit convencional a causa d’una manca de demanda prou elevada.
A l’aposta contra el malbaratament alimentari s’hi sumen propostes com les d’Espigoladors i Càritas. Foto: Espigoladors
La participació en els programes d’Espigoladors és també cada vegada més habituals entre els pagesos. Tot i que Progrés Garbí no té cap mena d’acord a nivell de cooperativa, sí que incentiva l’aproximació a aquest tipus d’iniciatives, de nou, per evitar que es perdi la mínima quantitat d’aliment consumible possible.
En el Dia Internacional de conscienciació sobre la pèrdua i desaprofitament d’aliments, l’Espai Agrari de la Baixa Tordera reivindica totes aquelles iniciatives que lluitin contra el malbaratament alimentari i caminin cap a un model més sostenible del sector agrari.
En parlem amb Horta Pla de Munt, una de les empreses que subministra aliments a les escoles i ofereix visites a la finca
“L’escola hauria de ser el reservori de l’educació pel dia de demà”, afirma en Miquel Riera, productor ecològic de l’Horta Pla de Munt. Parla d’educació en termes de consum i alimentació, “els nens han de començar a entendre què vol dir això d’‘ecològic’, ‘producte de temporada’ o ‘proximitat’”.
Aquesta explotació agrícola, així com altres de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, fa anys que subministra productes ecològics, de proximitat i temporada a una dotzena de menjadors escolars del Maresme i el Vallès, amb la consciència que en un entorn educatiu, l’hora de dinar també és un espai d’aprenentatge i formació pel futur.
De cara a aquest curs entrant 2022-2023, l’Horta Pla de Munt s’ha associat amb la distribuïdora EcoCentral, una empresa subministradora d’aliments ecològics i de proximitat per a menjadors escolars autogestionats i empreses gestores de menjadors en centres educatius. D’aquesta manera, els productes de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera seran servits a algunes de les escoles més properes als camps de conreu, però també a altres indrets de Catalunya.
En un centre educatiu, l’hora de dinar també pot ser un espai d’aprenentatge.
A més, des de l’Horta Pla de Munt, ofereixen també visites als centres educatius que així ho desitgin, confiant a aportar un granet de sorra a l’aprenentatge dels infants i adolescents. Els alumnes de 3r d’ESO de l’institut de Palafolls, visiten cada any la finca, i no és només per aprendre d’on venen les verdures que troben al plat, sinó per veure també una possible vocació i sortida professional cap al sector agrari.
De la mateixa manera, els estudiants de primer curs del Cicle Formatiu de Grau Mitjà en Producció Agroecològica són també visites habituals per a en Miquel Riera i els seus companys, qui poden aportar consells i experiència als futurs professionals del camp.
Aquest setembre es comencen les obres al local de Blanes, mentre es preparen els plans de viabilitat econòmica i governança
L’objectiu d’aquest espai serà el d’oferir als productors agroalimentaris de la zona un espai i una sèrie de recursos compartits per a transformar els seus productes, reduir les minves i donar una segona oportunitat a les peces hortícoles que no tenen cabuda al mercat, per qüestions d’estètica, calibre o excedent.
Núria Bisquert, Responsable de l’Àrea d’Economia Verda de la Fundació Emys, impulsora del projecte, explica que les produccions que podran sortir d’aquest obrador seran, sobretot, conserves, brous, cremes, salses i melmelades, i que la pagesia està especialment interessada a poder treballar-hi el tomàquet, que genera molta minva a finals de temporada.
Després de presentar el projecte d’obres per al local, es preveu que les tasques de reforma i adequació de l’espai comencin al setembre, finançades en un 50% amb una subvenció de la Generalitat de Catalunya que prové del Fons Europeu de Desenvolupament Regional. Un altre 25% del pressupost serà aportat per part de la Diputació de Girona i esperen poder completar el 25% restant amb les aportacions dels ajuntaments de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera i “altres fonts que puguin anar sorgint més endavant”, diu Bisquert.
A més de les obres, aquesta tardor també s’iniciarà el pla de viabilitat econòmica del projecte i el pla de governança: “un dels punts més importants és la participació dels productors interessats, que són agents claus, perquè seran els futurs usuaris” ha explicat Bisquert.
Finalment, l’obertura i entrada en funcionament d’aquest obrador compartit està prevista per a finals de 2023.
Fer que els petits de la casa mengin verdura amb gust pot ser, a vegades, complicat. Així, hi ha alguns trucs per engrescar el consum d’hortalisses.
El primer de tot és que els nens vegin en els seus pares un interès per menjar verdura, i que no només percebin que se la mengen perquè els fills també ho facin. El segon consell és fer-los partícips en tot el procés, des d’anar a comprar les verdures, escoltant també quins són els seus gustos, fins a la preparació d’aquests productes a la cuina de casa, de manera que sentin que la seva predilecció importa i un cert control sobre la situació. Si se senten orgullosos d’un plat que ells mateixos han ajudat a cuinar, serà més fàcil que tinguin interès a menjar-lo, per això us portem quatre idees de receptes amb verdures per a l’estiu!
Broquetes vegetals al forn
Hi podem posar carabassó, pebrot, xampinyons, tomàquets cirerols, albergínia i pràcticament qualsevol verdura de temporada tallada a trossos de la mida d’una mossegada, que també podem combinar amb pit de pollastre o soja texturitzada, si volem fer les nostres broquetes 100% vegetals.
Una vegada tinguem els ingredients tirats tallats, només hem de punxar-los en un pal per a broqueta i amanir-lo amb les espècies del nostre gust; a banda d’oli d’oliva i sal, podem afegir-hi alfàbrega, orenga, julivert, pebre vermell… Ho cuinem a la barbacoa, a la graella o a la planxa fins que estigui daurat o al forn, a 180 graus durant uns 25 minuts i llest per menjar!
Gelat refrescant!
Un dels aliments que més agrada a l’estiu és un bon gelat de fruita ben refrescant. Com podem fer-lo i involucrar els nens en aquesta preparació? Només necessitem fruita madura i motlles de gelat. D’aquelles fruites que se’ns hagin madurat més del compte, en fem suc o puré (d’això dependrà la textura del gelat) i ho posem dins el motlle al congelador durant algunes hores.
El més divertit d’aquesta senzillíssima recepta és que podem fer volar la nostra imaginació barrejant diferents sabors i textures: suc de taronja amb trossos de maduixa, plàtan o kiwi, puré de síndria amb trossets de xocolata o suc de llimona amb fulles de menta són només algunes idees! Pels més golafres, també podem banyar el “polo” en xocolata desfeta quan la preparació ja estigui ben congelada, just abans de menjar-lo.
Si voleu afegir-hi les vitamines d’alguna verdura, podeu incorporar a la fruita suc de pastanaga, tomàquet, remolatxa o espinacs.
Batut Popeye el mariner
Una gran idea per refrescar-nos i mantenir-nos ben hidratats a l’estiu és beure batuts, als quals també podem incorporar algunes verdures com la remolatxa, el cogombre o les hortalisses de fulla verda. En aquest cas us proposem barrejar una tassa de meló, una poma i un grapat de fulles d’espinac, per créixer ben forts, com Popeye el mariner!
Altres idees per a l’estiu: una tassa de síndria i una fulla de col (que podeu estovar una mica en aigua bullent) o una tassa de maduixes, i mitja remolatxa cuita, a la que podeu afegir una mica de llet.
De la recepta de vichyssoise, podem substituir la mantega per margarina i la nata per nata o llet vegetal i aconseguirem una recepta vegana! Foto: EABT
Vichyssoise
Les sopes fredes són propostes molt hidratants i fàcils de digerir per dinar en un dia calorós, i en general, molt senzilles de preparar.
En aquesta ocasió, per a preparar una vichyssoise per a 4 persones necessitarem 60g de mantega, 500g de porro (la part blanca), 500g de patata pelada, 1l de brou de pollastre o verdures, 200ml de nata líquida i sal i pebre al gust. Ofeguem els porros tallats a rodanxes en una cassola amb la mantega, quan s’hagi estovat, afegim el brou i les patates i ho deixem coure fins que estiguin ben cuites. A continuació salpebrem, ho triturem fins a obtenir una crema. Una vegada s’hagi refredat una mica, ja podem afegir la nata i, si volem, colar la barreja perquè quedi una textura més sedosa. Ho deixem reposar una estona a la nevera i llestos per dinar!
El rei de les sopes fredes a l’estiu és indiscutiblement el gaspatxo. Us animem a provar-ne variants afegint-hi síndria, albercoc, cireres o maduixes.
El carabassó, la pastanaga, el rave, l’enciam i l’albergínia, a més de ser altament hidratants, afavoreixen digestions lleugeres
Les necessitats nutritives del nostre organisme canvien segons l’activitat que realitzem, però també factors externs, com ara el clima. A l’estiu, amb les altes temperatures, l’exposició més prolongada al sol i el canvi de rutina per les vacances, és important que no descuidem el nostre cos i les seves exigències nutritives.
Així, és molt recomanable, durant aquests mesos més calorosos, vetllar per la nostra pròpia hidratació, ja que necessitem més aigua, així com nutrients que n’afavoreixen l’absorció. Alhora, també hem de procurar tenir digestions lleugeres i senzilles, per evitar possibles talls de digestió o sentir-nos massa cansats després de cada àpat, dues causes més comunes durant l’estiu.
Avui us portem cinc hortalisses de la temporada estiuenca que afavoreixen la hidratació i el manteniment sa del cos, alhora que ens ajuden a tenir digestions tranquil·les.
Carabassó
El carabassó és una hortalissa d’estiu refrescant i molt versàtil a la cuina! El 95% del seu pes és aigua i té un alt contingut en vitamina C: per això és tan hidratant.
La vitamina C és fonamental per al bon funcionament de les reaccions metabòliques del nostre cos, però també és molt fràgil durant els processos de cocció de l’aliment. Cuinat al vapor, escaldat o cru, el carabassó té una digestió molt ràpida i fàcil que, sense perdre les seves propietats nutritives, és perfecta durant els mesos més calorosos. En canvi, bullit durant molta estona o fregit, aquesta hortalissa perdrà el seu contingut de vitamina C, ja que aquesta és completament hidrosoluble.
Pastanaga
La pastanaga és una planta de creixement ràpid, uns noranta dies, de la qual se’n menja l’arrel, on aquesta planta emmagatzema els nutrients. La seva carn conté un gran volum d’aigua i destaca per la seva quantitat de glúcids (hidrats de carboni), que ens aporten hidratació i energia.
El seu color taronja tan característic prové dels carotens, un pigment que el nostre organisme transforma en vitamina A, a mesura que en necessitem. Aquest nutrient és necessari per al correcte creixement i desenvolupament del cos quan som infants, però també per al manteniment sa del nostre sistema immunitari, i per la vista.
Rave
El rave és una arrel amb tanta aigua com el carabassó, una aportació calòrica molt baixa (14kcal per 100 grams) i una alta concentració d’àcid fòlic i vitamina C.
L’àcid fòlic, o vitamina B9, és necessari per a la formació dels glòbuls vermells, aquesta contribució a la formació de teixits fa que el rave sigui un aliment bàsic, i especialment important per a dones embarassades i infants.
A més, és una hortalissa molt rica en fibra, que produeix sensació de sacietat, afavoreix una digestió fàcil i té uns efectes diürètics que ens ajuden a mantenir el cos sa i lliure de toxines.
Enciam
En època romana es feia servir el consum d’enciam per afavorir una digestió lleugera, gràcies a components nutritius com les vitamines A, B9 i C, així com el potassi, que col·labora en l’equilibri d’aigua dins i fora les cèl·lules del nostre cos. Per tant, se li atribueixen capacitats hidratants, diürètiques i facilitadores del trànsit intestinal.
Albergínia
Cuinada de manera senzilla, i evitant fregir-la, l’albergínia té un efecte estimulador del fetge que afavoreix una digestió tranquil·la. A més, té també un efecte colagog, que afavoreix el buidatge de la vesícula biliar per facilitar la digestió de greixos més pesats.
A més de molta aigua, també conté vitamines A, grup B i C.
Guia per a crear un petit hortet a casa i ensenyar als més petits d’on venen els tomàquets
Crear un petit hort a casa pot ser una activitat molt divertida i entretinguda per a tota la família, alhora que una oportunitat per als més petits d’aprendre d’on ve tot allò que mengem. Per això avui us portem una petita guia amb algunes idees i trucs per començar el vostre projecte de pagesia al balcó de casa.
1. L’espai
No cal una gran extensió de terreny per plantar un petit hort que ens supleixi amb algunes verdures per a tota la família. Una terrassa, una finestra o un balcó amb llum solar pot ser una gran idea.
En un recipient d’entre 7 i 15 cm de profunditat podreu conrear gairebé qualsevol cosa: pastanaga, tomàquet, fesols, carabassa, albergínia, cogombre, alfàbrega, menta… És recomanable fer servir testos o recipients de terrissa, perquè conserven millor les temperatures necessàries, tot i que sempre podeu fer servir altres contenidors de plàstic, també. En tot cas, l’important és que el contenidor estigui ben drenat (en general, un forat a la base serà suficient) per evitar que s’acumuli gaire aigua.
Si no teniu testos a casa, proveu de fer servir contenidors que tingueu per a reciclar!
2. Què conrear
Si tot just comenceu, és recomanable plantar verdures fàcils de cuidar i amb cicles curts. Algunes de les opcions que podeu plantar durant pràcticament tot l’any són: remolatxes, enciams, raves, alls, cebes o julivert. Ara, en temporada d’estiu també podeu provar amb la coliflor, les bledes, els espinacs, pastanagues i cols. Es tracta de productes que requereixen poc espai per a créixer i que generalment no es veuen afectades per malalties i plagues.
3. El sembrat
Un cop hagueu triat l’espai i les hortalisses que voldreu conrear, s’ha de preparar el substrat, pel qual hauràs d’escollir una bona terra. Hi pots afegir també compost, que pots fer de manera casolana acumulant restes orgàniques de la cuina (fruites, verdures i closques d’ou), desbrossaments del jardí (flors i fulles caigudes, les restes de la poda i tallar la gespa) i fems.
Tot i que la majoria de tubercles, com la pastanaga o el nap no es poden trasplantar, per a un hort de principiant, és recomanable comprar planters en comptes de sembrar les llavors directament, ja que segurament tindrem més probabilitats que la planta arribi a la maduració.
Si optem per l’opció del planter, només haurem de fer un forat a la terra que hem preparat a casa, introduir les arrels de la nostra petita hortalissa i tapar el tros que hem foradat. D’altra manera, si només disposem de llavors, podem germinar-les dins d’una carmanyola i després plantar-la a terra: es posa una capa de paper de cuina humit, tres o quatre llavors separades, una altra capa de paper de cuina humit, es tapa la carmanyola sense tancar-la del tot i es guarda dins d’un armari fins que surti la primera arrel.
Les cebes tendres són una gran oportunitat per a conrear a casa, ja que necessiten tan poc espai que amb l’ampit de la finestra de la cuina en podem tenir prou. Foto: EABT
4. Manteniment
Si les hortalisses han estat ben tirades, un hort casolà no requereix gaire més manteniment que regar i vigilar que no apareguin malalties i plagues. S’ha de tenir en compte, però que depèn de l’època de l’any, s’haurà de regular la freqüència del rec, així, a l’estiu potser ens caldrà regar un parell de vegades al dia, i a l’hivern amb una vegada cada dos dies o una vegada al dia en tindrem prou. Això sí, sempre és recomanable fer-ho entre mitja tarda i el vespre, de manera que les nostres hortalisses “vagin a dormir” ben hidratades. També hem de tenir cura que no s’acumuli un excés d’aigua, fet que fot podrir les arrels i arruïnar la nostra collita.
5. Collita!
Al cap d’unes setmanes d’haver plantat ja podrem recollir els fruits de la nostra feina! Hem d’estar pendents del creixement de les nostres hortalisses per avaluar quan assoleixen el punt perfecte de maduració per collir-los en el moment que puguem gaudir millor dels seus gustos i nutrients.
Si volem tornar a començar un cicle de sembra, hem de tenir en compte que no podem (o no és recomanable fer-ho) plantar el mateix producte dues vegades seguides a la mateixa terra, és millor rotar els cultius perquè el substrat tingui temps a recuperar-se dels nutrients que ha absorbit la collita anterior.
Hem parlat amb Xavier Salicrú, historiador palafollenc i pagès a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, que ha estudiat la influència d’aquest conreu en el desenvolupament de l’agricultura al Maresme i ens ha explicat com encara a dia d’avui gaudim d’alguns dels beneficis que el regadiu va portar a la comarca.
Els inques la conreaven fa més de vuit mil anys, a la zona alta dels Andes, però a Europa no va arribar la primera patata fins al 1560, seixanta-vuit anys després que els vaixells comandats per Cristòfol Colom topessin per casualitat amb una platja del Carib.
Els primers europeus a veure i tastar un producte que avui considerem tan bàsic i comú com la patata, van ser aquells que acompanyaven el conqueridor espanyol Gonzalo Jiménez de Quesada en les seves exploracions al voltant del que avui és Colòmbia, l’any 1537. Al Vell Món, els seus contemporanis van haver d’esperar més de dues dècades per conèixer l’existència d’aquest tubercle, que va creuar l’Atlàntic per primera vegada gràcies al cronista Pedro Cieza de León.
A la seva arribada a la península Ibèrica, la patata va ser vista com un producte ornamental de luxe, i aviat es va popularitzar als parterres florals dels grans palaus de les reialeses europees.
No va ser fins ben entrat el segle XIX, que la patata es va convertir en un aliment bàsic a la dieta del món occidental, i en un producte de subsistència que sovint salvà de la fam a milers de persones en els episodis de males collites de blat.
Gràcies a la patata i els conreus de regadiu, els pagesos arrendataris van poder començar a comprar porcions de terra. Foto: Fons Carreras de fotografia
Entre els anys 20 i 50 del segle passat, el Maresme es va convertir en proveïdor de patata per a gran part del continent europeu. Aquest fet va coincidir amb la transformació del paisatge agrari maresmenc cap a un conreu de regadiu, fet que permetia el cultiu d’aquest tubercle tan apreciat en temps de fam.
Coincidint amb la Segona Guerra Mundial, les exportacions a Europa van ser especialment rellevants als anys 40, quan els estats involucrats al conflicte van perdre capacitat de producció domèstica. En aquells anys, “molta gent ja organitzava tota l’anyada de sembrades per poder contar a principis de primavera amb la plantació de patata, condicionava la resta de cultius” explica Xavier Salicru, historiador i pagès palafollenc. “Era un cultiu que donava molts diners i, per tant, els altres giraven entorn de la patata”, segueix.
La gran demanda des d’Europa, va generar que es popularitzés la marca “Mataró Potatoes”, que englobava tota la producció maresmenca, com a segell de qualitat, sobretot a Regne Unit, França, Alemanya i Bèlgica.
“Durant les setmanes en què s’arrencava la patata, s’arribaven a carregar cinquanta vagons de tren diaris” (Xavier Salicru)
El conreu de patata es va disparar arreu d’Espanya, però el Maresme complia amb una sèrie de requisits que el van permetre fer destacar la seva producció, com són el ràpid desenvolupament del conreu de regadiu, el clima suau (que permetia sembrar i collir abans que a països més al nord) i, sobretot, el ràpid accés en tren. “Durant les dues o tres setmanes en què s’arrencava la patata, s’arribaven a carregar cinquanta vagons de tren diaris a l’estació de Malgrat de Mar, és una xifra tan grossa que ara ens costaria d’imaginar” diu Salicru.
Als anys 40, tota l’anyada de sembra s’organitzava al voltant del cultiu de la patata. Foto: Fons Carreras de fotografia
Així doncs, el conreu de patata -i, per extensió, el desenvolupament del conreu de regadiu- va modelar i canviar el sistema agrari de l’Alt Maresme, amb efectes que es perceben fins al dia d’avui. Exemple d’això és el cas de Palafolls, que a l’entrada del segle XX veia les seves terres repartides entre pocs i grans propietaris, però gràcies a la patata, els pagesos arrendataris d’aquests camps, van poder-ne començar a comprar porcions: “és l’únic moment a la història en què hi ha aquesta capacitat de compra de terreny”, comenta l’historiador.
La “gran revolució de la patata” la veiem, avui en dia, amb un cas molt específic: l’any 48, la Hermandad de Labradores de Palafolls (l’equivalent actual del Sindicat) va construir un complex lúdic i social: el teatre de Palafolls i el seu cafè, que encara és l’escenari principal per a la cultura del poble. “És fruit directe dels beneficis que donava la patata: individualment, els pagesos feien diners i compraven terres, però col·lectivament també es van guanyar molts recursos, que es van invertir al poble” celebra Xavier Salicru.
Als anys cinquanta, amb la recuperació econòmica després de la Segona Guerra Mundial, la demanda europea de patata va anar decreixent i la insígnia “Mataró Potatoes es va anar esborrant. “Tot el Maresme bolcat en el conreu d’un mateix producte, sota una mateixa marca!”, exclama Salicru, “no hi ha res comparable i no s’ha tornat a repetir amb cap altre cultiu”.
La gran demanda des d’Europa, va generar que es popularitzés la marca “Mataró Potatoes”, com a segell de qualitat. Foto: Fons Carreras de fotografia
L’Ajuntament ha celebrat l’èxit d’assistència i ja es prepara per l’any vinent
La segona edició del Fem Palafolls impulsa el teixit comercial del municipi amb un mercat de comerç local, concerts, ofertes especials en restauració i la fira Fora Estocs.
Aquesta iniciativa, nascuda l’any passat, busca incentivar el comerç local després de la crisi econòmica provocada per les mesures de contenció de la pandèmia de Covid-19 i dinamitzar el poble amb activitats, concerts i una fira de botigues i restauració.
La celebració va començar divendres, 1 de juliol, amb una desfilada de moda a càrrec de la Fundació del Molí i la inauguració del village al Parc de les Esplanes. Al vespre vam poder gaudir del plat fort de l’oferta musical, amb un concert del cantant Manu Tenorio, conegut per haver participat a la primera edició del concurs Operación Triunfo.
Dissabte va ser la jornada de botigues al carrer, que va coincidir amb la proposta Fora Estocs, de la Fundació Molí del Puigvert, una iniciativa solidària en que fabricants i marques han donat els seus estocs a aquesta fundació sense ànim de lucre que treballa per la inserció social i laboral de persones amb trastorns de salut mental. El dia va acabar amb les actuacions de Porto Bello i DJ Núria Scarp.
L’objectiu de “botigues al carrer ha estat el de donar a conèixer el teixit comercial del poble i posar de rellevància la seva importància per a la dinamització econòmica i social de Palafolls. Entre d’altres empreses de diversos sectors, hi va participar l’Horta Pla de Munt, qui van poder mostrar i oferir la seva àmplia oferta de productes d’horta ecològica i de proximitat. La seva presència és una bona notícia per a la visibilitat del sector agrari a la Baixa Tordera, fet que permet al públic apropar-se a conèixer i tenir un contacte directe amb la pagesia que produeix els aliments que tots consumim.
I diumenge, 3 de juliol, a mode de cloenda, el village de Fem Palafolls va tancar amb el concert de la pianista Laura Andrés.
Acabat el cap de setmana, l’Ajuntament ha fet una valoració molt positiva de l’experiència, celebrant l’èxit d’assistència i afirmen que, si no hi ha cap imprevist, l’any vinent es podrà celebrar la tercera edició d’aquesta festa del comerç local.
El village de comerç i gastronomia, centre neuràlgic del Fem Palafolls. Foto: Ràdio Palafolls
El projecte d’explica en unes jornades amb altres obradors per a compartir iniciatives de dinamització econòmica del territori
Un obrador compartit és un espai dedicat a la transformació d’aliments que es gestiona de manera col·lectiva, sovint, amb la participació de l’Administració. Aquest és el cas del nou Obrador Compartit que s’ubicarà a Blanes i donarà servei a productors de La Selva i Baixa Tordera. Encara està en fase de construcció i està previst que entri en funcionament l’any 2023. El projecte l’estan impulsant la Fundació Emys i l’Ajuntament de Blanes, municipi que forma part de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera.
Aquest futur obrador té l’objectiu de convertir-se en una eina al servei del sector primari de la Baixa Tordera. Pretén oferir l’espai que permeti donar valor afegit a les produccions agrícoles i aprofitar excedents de les collites i aquells productes que no compleixen els requisits estètics per entrar al mercat convencional, i que d’altra manera suposarien pèrdues per a l’agricultor. Alguns productes que es podran elaborar a l’obrador seran melmelades, plats preparats, verdures cuites, confitades o escalivades o cremes de verdures llestes per menjar.
En els propers mesos de setembre i octubre es duran a terme unes sessions participatives obertes a aquells que vulguin formar part del grup motor, que acabarà de definir el projecte final i treballarà en el pla de viabilitat.
Aquest setembre, la Fundació Emys (que es dedica a la gestió i recerca del patrimoni natural, amb projectes molt diversos, com els dedicats a l’economia verda, focalitzats en impulsar un sistema alimentari més sostenible) participarà en les jornades “Obradors Compartits: una eina per a les iniciatives alimentàries i la dinamització econòmica del territori” junt amb mitja dotzena d’obradors compartits d’arreu de Catalunya.
Aquestes jornades, organitzades per l’Ateneu Cooperatiu Terres Gironines a l’obrador d’innovació en gastronomia industrial Food Lab de Riudellots de la Selva, tenen per objectiu compartir experiències, reptes i oportunitats dels diferents models de gestió dels obradors compartits i les seves aplicacions com a dinamitzadors econòmics del territori. Així doncs, serà un dia d’aprenentatge que ajudarà a acabar de definir el projecte de l’obrador de Blanes.
Representants de l’EABT i pagesos van assistir al showcooking del xef blanenc Harry Wieding
L’Espai Agrari de la Baixa Tordera va protagonitzar la Primera Jornada Gastronòmica de Productes de Proximitat a l’espai Chef Caprabo de l’Illa Diagonal, celebrada el passat 30 de juny. La trobada va girar entorn del tomàquet, un producte que va servir la cooperativa palafollenca La Conca de la Tordera.
“Ens agrada molt que des de Caprabo es possibiliti a la gent de Barcelona conèixer productes d’altres espais com la Baixa Tordera”, ha valorat molt positivament Jordi Urgell, representant de l’EABT i Regidor de Promoció de Blanes.
La jornada es va centrar en el tast dels productes, gràcies a un showcooking conduït pel xef Harry Wieding del restaurant Cal Mut de Blanes, qui va presentar tres plats diferents: una amanida de tomàquets de diverses varietats de la Baixa Tordera (Barbastro, pera de Girona, cor de bou…) amb oli de Salar d’Arbúcies, un tàrtar de tomacó confitat i formatge Idiazabal i focaccia de cirerols confitats amb pernil de xai.
Alhora, productors de Collita Zero i la cooperativa La Conca de la Tordera van participar de l’esdeveniment explicant el procés de conreu dels diferents tomàquets, així com les seves qualitats gustatives i nutritives, i les seves aplicacions culinàries. “És important aquesta jornada que fem avui entorn el tomàquet a Caprabo, perquè defenent el producte km0 i de proximitat, es defensa el medi ambient i el paisatge” afirma Josep Ferrer, gerent de la cooperativa torderenca.
Al seu torn, Francesc Alemany, president de l’ens de gestió de l’EABT i alcalde de Palafolls, també qualifica de molt valuosa l’experiència: “el que s’ha fet és promocionar aquella gent que està vinculada amb la producció d’aquest producte”.
A l’esdeveniment també hi van assistir periodistes i influencers del sector gastronòmic com Raquel Carrio (blog Yummy Barcelona) i Rosa Pich (@comoserfelizconundostreshijos a Instagram).
Després d’un any de reformes, la botiga del Sindicat de Pagesos torna amb noves seccions i més productes
La reobertura de l’agrobotiga del Sindicat de Pagesos de Palafolls, el passat 2 de juny, “ha tingut una molt bona acollida per part de la gent del poble”, tal com celebra dies més tard Josep Ferrer, de la cooperativa La Conca de la Tordera. Acaba així un període de més d’un any de reforma de la nau que ha estat la seu de l’entitat des que es va construir als anys quaranta del segle passat, i s’inicia una nova etapa d’oportunitats presents i futures per a la pagesia del poble.
Ja fa anys que aquest edifici acull la botiga de la cooperativa La Conca de la Tordera, que ofereix productes hortícoles de temporada i proximitat, conreats, en la seva gran majoria, al mateix municipi. Ara, amb la reobertura, tot aquell que visiti l’agrobotiga, podrà també gaudir d’una selecció de productes ecològics Veritas i Espinaler, així com un racó dedicat a la planta viva, un altre a les mascotes i un celler a granel.
En aquests mesos de millora de l’espai, les obres s’han centrat a substituir la coberta de fusta per una de nova, reformar els baixants d’aigua, així com renovació del terra i el sistema d’il·luminació. Aquest treball s’ha pogut dur a terme gràcies a una ajuda econòmica del Departament de Cultura de la Generalitat, qui ha ofert una part dels fons per a l’adaptació de l’edifici històric.
Josep Ferrer explica que tot i haver-se reobert al públic, l’agrobotiga “encara està en procés de millora” i se’n farà una inauguració oficial aviat.
La renovada agrobotiga de Palafolls compta amb noves seccions, com el celler a granel. Foto: Josep Ferrer (La Conca de la Tordera)
Gràcies a la seva quantitat d’aigua, vitamines i minerals, el gaspatxo té qualitats altament hidratants
“Hi ha tants gaspatxos com morters” va escriure Emilia Pardo Bazán al seu llibre La cocina española antigua de 1913. I és que es tracta d’una recepta tan antiga, que les tradicions de cada família l’han anat adaptant als propis gustos i productes disponibles. El que és ben segur és que aquesta sopa freda es prepara sempre amb els productes de la temporada estiuenca i que és una de les millors propostes que podem posar a taula per a refrescar-nos en els dies més calorosos: gràcies a la seva quantitat d’aigua, vitamines i minerals, és molt hidratant.
La recepta més acceptada del gaspatxo andalús se sol preparar amb tomàquet madur o pera, pebrot verd, cogombre, ceba, all, pa, vinagre de Xerès, oli d’oliva verge extra i sal. Tot i que hi ha per qui posar-hi pa és un sacrilegi, hi ha qui treu el cogombre o el vinagre per fer-lo més suau, i qui hi afegeix pebrot vermell per aportar un color més intens.
Una sopa molt rica en nutrients
Gràcies a la presència de diverses hortalisses de temporada, el gaspatxo és una font natural d’una gran varietat de vitamines i minerals com la vitamina C, A i E, el fòsfor, ferro, calci, magnesi o potassi, així com fibres vegetals i substàncies antioxidants.
L’alta concentració de sals han fet que es consideri aquesta sopa una beguda isotònica amb una altíssima capacitat de rehidratació per al cos. Aquests nutrients de les hortalisses s’acompanyen del subtil toc d’all, que hi aporta un efecte vasodilatador, que permet absorbir tots aquests elements de manera més ràpida i efectiva.
Pel que fa a l’aportació calòrica, tot depèn de la proporció de pa que hi posem, però es calculen entre 44 i 55 quilocalories per cada 100 mil·lilitres de la barreja, de manera que és un aliment molt lleuger i perfecte per a una digestió tranquil·la durant els mesos de calor.
Una mica d’història
El consum de gaspatxo a la península Ibèrica es remunta al segle VIII, a l’època d’al-Àndalus, però la recepta s’assembla poc a la que coneixem ara, fet que dos dels productes principals, el tomàquet i el pebrot encara no havien estat introduïts a la dieta mediterrània perquè encara quedaven gairebé vuit segles per a l’arribada dels Europeus a Amèrica. Doncs, el resultat de la recepta originària del gaspatxo, amb molla de pa, oli d’oliva, vinagre, sal i aigua, s’assembla al que ara coneixem pel nom d’“ajoblanco”.
Etimològicament, “gaspatxo” fa referència a la varietat d’objectes que es poden trobar al caixonet d’almoines d’una església, en al·lusions a l’amanida d’ingredients que componen totes aquelles receptes que a Espanya es coneixen com a “gaspatxo”.
Així, hi ha altres receptes a la península Ibèrica que reben aquest mateix nom, com el gaspatxo castellà, que està compost per ingredients similars, però tallats en grans trossos, de manera que s’assembla més a una amanida; o el gaspatxo manxec, que és una preparació calenta que incorpora també conill o pollastre, assimilant-se a un guisat. A Màlaga, el gazpachuelo es prepara amb brou de peix, maionesa de clara d’ou dur i patates cuites. Malgrat tot, les dues variants més populars del gaspatxo són el salmorejo i la porra.
Des del relleu generacional, el valor tradicional de la pagesia i la despoblació fins a la sostenibilitat i el conflicte amb el canvi climàtic, són temes a l’agenda de l’agricultura i l’alimentació. Avui us proposem quatre documentals que tracten aquests temes des de diferents punts de vista per plantejar-nos quin és el present i el futur d’un sector de vital importància per a l’economia, però sobretot per la supervivència
Aquest documental acompanya una familia de pastors de Sant Esteve de Guialbes (Pla de l’Estany) en les llargues hores de treball, el desgast físic, les tradicions arrelades durant generacions, la relació amb els animals i les seves preocupacions per l’ecologia, l’evolució de la societat i els reptes del futur.
Ja fa més de deu anys que Christophe Farnarier va enregistrar el darrer viatge transhumant al Pirineu català del pastor Joan Pipa, que podeu veure a El somni (2008). Ara, junt amb la seva dona Mercè i la seva filla Teresa cuida de les seves ovelles, que es queden al corral i als camps que envolten la granja familiar.
A través de la intensitat de la imatge i el diàleg, L’eternitat és un sospir d’amor a la pagesia catalana i les tradicions del camp, en lluita per evitar la seva pròpia desaparició.
L’any 1992, la familia Carrera, pagesos a la Vall d’en Bas (la Garrotxa) va protagonitzar el reportatge “Un any a pagès” (30 minuts), ara, el programa Sense Ficció els visita de nou, 25 anys després, per comprovar com s’ha transformat el paisatge rural en aquest temps.
La família Carrera es presenta com un mirall de l’evolució de la nostra societat. L’any 92, l’equip de Tv3 els van tirar perquè eren de les poques famílies que encara es dedicaven plenament a la ramaderia; aquest nou documental mostra com la granja ha superat tots els canvis revolucionaris que ha patit la societat en tan sols un quart de segle, i com la família s’ha pogut adaptar als nous temps i reptes. És un testimoni xocant sobre com han canviat les formes de vida a Catalunya des que es van apagar els llums de Barcelona’92.
D’on ve el que mengem – Ignasi Gallart i Sara Segarra (2019)
“Producte de proximitat”, “Km0”, “de pagès”… Són expressions que fa temps que han superat els circuits curts de venta i han arribat als prestatges dels supermercats. Però les dades indiquen que només el 15% dels productes que passen per Mercabarna han estat conreats a Catalunya, 9 de cada 10 patates comprades a casa nostra venen de fora i el 70% de la fruita lleidatana es destina a l’exportació.
D’on ve el que mengem es pregunta si es tracta realment d’un canvi de tendència: El consumidor prioritza la producció local? És només un reclam amb una estratègia de màrqueting al darrera? Quins efectes té sobre l’agricultura catalana? Quina responsabilitat tenen l’agricultor, el venedor i el consumidor?
Per a respondre aquestes qüestions, visitem conreus a Catalunya i Almeria, així com grans distribuïdors i grans superfícies comercials.
Barbecho: en el corazón del despoblamiento – Unión de Pequeños Agricultores y Ganaderos i Diego M. Juste Conesa (2016)
“Un país despoblat és un país abocat a la desaparició. La pèrdua de població en àmplies zones d’Espanya és un fenomen amb efectes molt negatius sobre l’economia, la demografia o el medi ambient”. Així es presenta aquest documental que lluita contra la invisibilitat del sector agrari i posa de relleu la seva importància per a la construcció d’un model de futur sostenible per a la societat europea, destacant funcions com la producció d’aliments, la cura del medi ambient, la prevenció d’incendis i la conformació del paisatge rural.
La Unió de Petits Agricultors i Ramaders s’esforça, en aquest documental, en donar veu als treballadors del camp, en la seva capacitat per aprofitar els recursos naturals de manera sostenible, alhora que frenar el despoblament que afecta moltes zones rurals a Espanya, plantejant si l’agricultura i ramaderia familiar poden ser la eina per resoldre aquest problema.
Propostes per a descobrir casa nostra d’una manera sostenible
Ja comença la temporada de vacances, i la calor i el bon temps conviden a fer escapades de cap de setmana. Avui us portem propostes de turisme responsable amb el medi ambient a l’entorn de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera.
El turisme ecològic proposa un model conscient amb l’espai natural i cultural, alternatiu al turisme de masses, que proposa minimitzar l’impacte negatiu en aquests dos aspectes, així com proporcionar experiències enriquidores tant per als visitants com per a la població local. De la mateixa manera, aquest model és una eina que contribueix a la conservació de la biodiversitat local.
A Can Casellas es prenen el concepte “Km0” al peu de la lletra, ja que del seu propi hort treuen totes les verdures dels plats que podreu tastar. En una masia que data de l’any 1283, la cuina ofereix una proposta gastronòmic que busca el nexe entre la cuina mediterrània tradicional i les tendències contemporànies.
Portat pel xef Fernando Guerra Jr., el restaurant Casa Oms ofereix una cuina creativa, tradicional i innovadora a base de productes de temporada i proximitat, de manera que cada estació és una nova experiència gastronòmica. Els postres, de la mà del mestre pastisser Roger Artigas, comparteixen aquestes mateixes sensibilitats.
Un lloc excepcional per gaudir de la natura i el benestar de compartir. Es tracta d’una proposta de turisme responsable que promou l’ús d’energies renovables, autodepuren les seves aigües residuals, reconvertint-les en aigua de reg per al jardí i l’hort, a més d’incloure materials de bioconstrucció en les reformes. Al menjador, una gran part dels àpats que hi podreu degustar són conreats al seu propi hort, la resta són de producció de proximitat, seguint la seva filosofia de fomentar una agricultura respetuosa amb l’entorn, el productor i el consumidor
En una masia tradicional del segle XVIII envoltada de boscos mediterranis, a tocar del parc natural del Montnegre i les platges de Santa Susanna, trobareu un espai compromès amb el respecte a aquest entorn privilegiat. La seva política de turisme responsable promou un desenvolupament sostenible: podreu gaudir d’esmorzars casolans elaborats amb productes de proximitat i temporada, propostes d’activitats de senderisme, bicicleta, tirolines, piscina i massatges. I, a més, ja han aconseguit reduir un 35% el consum anual de gas propà amb plaques fotovoltaiques per a l’autoconsum energètic.
Envoltada de camps de conreu, Can Turon ofereix allotjament i molt més. Consulta la gran varietat d’activitats pedagògiques i lúdiques per a gaudir en família de l’entorn, a través de jocs tradicionals per a totes les edats, per a descobrir el món de la pagesia i la granja de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera.
L’Horta Ecològica Pla de Munt ofereix visites guiades així com l’Espai Rural Cuina; una experiència completa i única per descobrir d’on venen els aliments que mengem i degustar-los en un entorn privilegiat.
De Tordera fins a Tiana, gaudiu d’una ruta de tres dies (que podeu fer per trams) descobrint i degustant la producció hotícola i la viticultura maresmenca.
Tourdera (Tordera, Palafolls, Malgrat de Mar i Blanes)
Des d’Arbúcies fins a la desembocadura de la Tordera, la ruta de la Tourdera proposa, en el seu tram final, la descoberta de l’entorn natural de Tordera, Palafolls, Malgrat de Mar i Blanes. En menys de 10km, passareu per boscos mediterranis, la riba fluvial i el delta del riu, tot descobrint alguns dels ecosistemes més rics de Catalunya.
Millorar el model alimentari actual, amb la participació dels diferents actors de la cadena productiva és un dels objectius fundacionals de l’EABT
La gastronomia forma part de la identitat cultural d’un territori. El què mengem i com ho fem diu molt de nosaltres, atès que implica una sèrie de responsabilitats amb el nostre propi cos, amb l’entorn, amb la tradició… La sostenibilitat, per la seva banda, implica realitzar una activitat de manera conscient amb els recursos naturals, evitant-ne el malbaratament i evitant que aquesta activitat malmeti l’espai natural i la salut, de manera que es pugui seguir realitzant en el futur.
Per tant, la gastronomia sostenible fa referència a una cuina que té en compte l’origen dels ingredients, com es conreen, com arriben als nostres mercats i com cuinen, abans d’aterrar als nostres plats. Així doncs, la idea de gastronomia sostenible abraça el consum de productes de proximitat i de temporada, així com la tradició culinària d’un lloc.
Segons la FAO, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura, un model sostenible d’alimentació, a més de ser més sa per als nostres organismes, implica també avantatges com la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, la prevenció de la desforestació, una menor despesa d’aigua i un descens de la fam al món, amb una distribució dels aliments més equitativa per a les persones.
El consum excessiu d’uns aliments i el malbaratament d’altres són alguns dels problemes que posen en risc la seguretat alimentària del planeta. Mentre algunes persones mengen carn per sobre dels valors que es consideren saludables, altres sobreviuen amb un plat d’arròs blanc al dia. Alhora, de les nostres terres, que són ben fèrtils i productives, surten uns aliments que són, sovint, exportats a l’exterior, mentre que nosaltres, a les grans superfícies, trobem fruites i verdures que venen de milers de quilòmetres lluny. Aquests fets són alguns dels indicatius que ens assenyalen com d’insostenible i poc equitatiu és el model alimentari actual a la societat en la que vivim.
La carta del restaurant La Balma de Blanes és elaborada amb productes de proximitat, collits a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. Foto: Patxi Uriz | Diputació de Barcelona
Què podem fer des de casa per una cuina més sostenible?
Mantenir una dieta equilibrada, rica en fruites, verdures i hortalisses, reduint el consum de carns, peixos i làctics.
Planificar els menús setmanals per evitar comprar de més i haver d’acabar tirant part dels aliments; també mesurar correctament els ingredients d’un plan perquè no en sobri.
Evitar els aliments envasats en plàstic, i reutilitzar i reciclar aquest material sempre que el seu ús sigui inevitable.
Evitar el malbaratament d’aigua a l’hora de fregar els plats i no contaminar-la amb l’oli d’haver cuinat.
Garantir una gastronomia sostenible depèn dels diferents actors de la cadena de producció: des de unes polítiques públiques que l’afavoreixin, fins un consumidor implicat, passant per uns productors compromesos amb aquesta causa. Aquest precisament, és un dels objectius fundacionals de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, treballar en comú i amb la participació dels diferents sectors socials que participen d’aquesta cadena per a millorar el model alimentari actual i modelar un nou marc que suposi un present i un futur més sostenible a nivell ecològic i mediambiental, alimentari, social i econòmic.
Si és veritat això que som el que mengem, ser més sostenibles a la cuina ens fa més saludables i responsables amb el present i futur de la societat i l’entorn natural.
“Estic satisfet perquè estem treballant de cara al territori, que és el més important, però tenim el repte que la gent ens cregui”
L’ens gestor de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera es va presentar i constituir el 17 de juny de 2021 en un acte al Molí d’en Puigvert, a Palafolls. Quan tot just es celebra el primer aniversari, seiem amb en Francesc Alemany, president de l’Òrgan Rector, per avaluar les primeres passes d’aquest projecte, que va néixer amb l’objectiu de protegir el paisatge agrari del nostre territori i garantir l’alimentació de proximitat en una de les hortes més productives del país.
Quina valoració general fa del primer any de l’Espai Agrari? Estic satisfet perquè estem treballant de cara al territori, que és el més important. I satisfet també perquè quan vam fer la presentació pública, mancaven tota una sèrie de tràmits administratius que hem anat recorreguent, amb la dificultat que som cinc ajuntaments diferents; a vegades costa de coordinar, però ja ho tenim tot aprovat.
Quines dificultats s’ha trobat l’EABT en el seu primer any? A banda de les administratives, les inherents al territori: el mateix objectiu fundacional de l’Espai Agrari marca la necessitat de fer una sèrie d’actuacions per tal de garantir la supervivència del sector i el relleu generacional. També tenim el repte que la gent se’ns cregui i que tots plegats creiem la importància d’aquesta aventura.
De què depèn la supervivència del sector? L’actual generació envelleix: la mitjana d’edat és de 50 i escaig, per tant, no podem perdre temps perquè any que passa, any que es complica el problema. D’altra banda, hi ha també una dinàmica del mateix sector, que té un cert desencís al voltant d’hectàrees que estan abandonades, espais que no es treballen i situacions complexes d’un mateix sector que depèn moltíssim d’uns mercats i d’uns operadors que poden arribar a fer treballar per sota de preus de cost.
L’hem sentit dir que això va més enllà de l’Espai Agrari… És un tema de país. En el moment en què no entenem que garantir una sobirania alimentària és prioritari per a un país, perdem la perspectiva de tot. Ser dependents, a nivell d’alimentació, de l’exterior, vol dir que davant de qualsevol situació que pugui passar -i els últims anys ens han ensenyat unes quantes situacions les quals ens poden deixar absolutament a la intempèrie-, ens quedem sense cap capacitat de reacció.
Tornem al tema del relleu generacional… Garantir la sobirania alimentària implica que hi hagi aquest relleu generacional i, perquè hi hagi aquest relleu generacional, la gent ha de poder-se guanyar la vida dignament. L’actual relació amb la societat, amb el mercat i amb la manera de treballar de la pagesia han d’adaptar-se perquè tot això sigui possible.
El cinc municipis que conformen l’Espai Agrari de la Baixa Tordera celebren el primer aniversari d’un projecte comú. Foto: Marc Puig | EABT
Quina és la funció de l’EABT, en aquest sentit? L’Espai Agrari ha de treballar per tal que tot això sigui una garantia, que des de l’estructura física dels camps i les condicions òptimes de treball a les decisions que es prenguin des d’un punt de vista administratiu, l’Espai Agrari es converteixi en una eina que sigui útil i visualitzada com a tal pel sector. Sense encara poder començar a fer coses que siguin directament impactants, s’intenta compensar.
Quins projectes s’han posat en marxa? Ara mateix tenim un projecte d’inventari de totes les estructures de rec de l’Espai Agrari, que és molt important per coordinar les actuacions entre ajuntaments i per poder mantenir els camins i espais que s’usen a l’àmbit agrícola en estat òptim. Les estructures de rec són compartides entre diferents agricultors, i moltes vegades passa que si una part no està explotada i l’altra sí, aquestes xarxes de rec es degraden i en moments de precipitacions, es generen moltes problemàtiques d’inundacions i malmetement de conreus. Per tant, és importantíssim que hi hagi aquest inventari i que s’hi pugui actuar per tal que tothom tingui mantingudes les seves estructures.
I l’obrador de Blanes… Està començant a caminar. Al principi, l’Espai Agrari hi anàvem sols, però després s’hi ha unit la Fundació Emys, un projecte que és molt proper i molt semblant; la iniciativa ara té més múscul. Serà una sortida interessant per a alguns excedents de productes o per alguns productes que puguin tenir un altre format de venda mig elaborat o elaborat. Amb aquesta diversificació també hi ha un reconeixement a tots els actors del territori.
Per què és important l’existència de l’Espai Agrari? L’existència de l’Espai Agrari i la defensa dels seus valors és importantíssim perquè es pugui invertir en el territori i afavorir que l’activitat sigui l’òptima. I també per poder treballar per tal de millorar la relació tan complexa que hi ha amb els operadors del mercat. La indústria agroalimentària, en general, té una manera de relacionar-se amb el productor que és molt associada al vassallatge. Ells volen marcar els preus, però els preus haurien de reflectir els costos. Si t’obliguen a treballar amb uns marges inexistents o molt minvats es fa molt difícil que una activitat com l’agricultura d’horta, que en inversió és molt intensiva i has de poder compensar això, a banda de tenir un sou i una capacitat d’inversió per seguir la producció.
No tots els pagesos es senten identificats amb l’EABT… Tots els passos s’han fet comptant amb tothom, però crec que no hi haurà una acceptació natural del projecte fins que el sector no experimenti, sense cap mena de dubte, que el que es fa des de l’Espai Agrari té repercussió directa i tangible en el seu dia a dia. Aviat començarem amb les reunions del Consell Rector i podrem operar i gestionar subvencions que tindran una repercussió en el territori, i totes aquestes desconfiances que són històries ja desapareixeran.
Quina distància hi ha entre el sector i l’administració? Hi ha una distància prudencial i unes desconfiances que igual són lícites i s’entenen per tot un històric. És una evidència que moltes vegades les accions que s’han dut a terme a nivell social, econòmic i urbanístic no han anat en la direcció de recolzar el sector agrari, i això ho han anat vivint durant molts anys, els pagesos i les pageses. Això ho hem de canviar.
Com es canvia? La constitució de l’Espai Agrari té com a objectiu mirar molt més enllà i garantir aquesta forma de vida i aquesta capacitat de producció que d’una altra manera no es donaran.
Francesc Alemany: “Garantir la sobirania alimentària implica que hi hagi un relleu generacional i, per això, la gent ha de poder-se guanyar la vida dignament”. Foto: Marc Puig | EABT
Com es pot integrar també a la ciutadania, al consumidor, a l’EABT? El primer repte és fer-lo molt més conegut. Cal que el consumidor potencial, el més proper, sobretot, posi molt en valor aquest producte de proximitat, de qualitat, de garantia, amb impacte i més sostenible. I això, a vegades ha d’anar acompanyat d’un preu diferent a segons quina estratègia de mercat, que posa a disposició del consumidor tones i tones de producte a un preu baixíssim.
Ens hem acostumat a pagar massa poc? Quan aquests preus baixos són els d’agricultura d’horta, pot rebentar a la capacitat de producció local perquè per produir aquí un tomàquet l’has de vendre més car que els 50 cèntims el quilo que paguem per aquells que venen de fora, amb tots els costos de transport. L’única manera de superar això és que el consumidor posi en valor el producte. Aquesta vinculació amb el territori és el que hem de treballar més.
Pel que fa a la ciutadania, hi ha qui pensa que el producte de proximitat és només qüestió de màrqueting… En el plantejament que el producte de proximitat no és sinònim de sostenible, ni de qualitat, hi puc estar d’acord, no ha de ser perquè sinònim. Però estem treballant, precisament perquè això sigui així, és l’únic camí. Aquest tipus d’activitat agrària, en aquesta escala, que és la que permet alimentar a la població, només es pot donar a quatre o cinc llocs de Catalunya, enlloc més. Hem de poder garantir la supervivència del sector i la sobirania alimentària, amb totes les condicions i totes les exigències, també ambientalistes.
On compra Francesc Alemany les hortalisses? Al final tots vivim en un mercat globalitzat i seguim comprant coses que no són de proximitat, a casa també hi ha alvocats. S’intenta comprar la fruita i la verdura de temporada, bàsicament al mercat de proximitat, a la mateixa botiga de la cooperativa i als mercats dels dissabtes d’aquí, de Blanes, de Malgrat… I després, tinc un hort i durant una època de l’any estic a tope: ara tinc tomàquets, pebrots, carbassons, cogombre i albergínies plantades i en res tindré fesols. Puc assegurar que els tomàquets de l’alcalde són boníssims.
Un any després de la seva presentació, l’Espai Agrari de la Baixa Tordera ja ha començat a treballar en la direcció que va motivar la seva fundació. Així ens acomiadem de Francesc Alemany després que ens convidi a tornar per pujar al Castell de Palafolls. Diu, que ofereix una vista privilegiada de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera i el seu entorn, i que és des d’allà d’on podrem observar que “l’agricultura és gestora d’un paisatge i d’una manera d’entendre la vida que, com a mínim a una part important d’aquest país, ens qualifica i ens explica com som i d’on venim”.
Francesc Alemany: “L’agricultura és gestora d’un paisatge i d’una manera d’entendre la vida, que, com a mínim a una part important d’aquest país, ens qualifica i ens explica com som i d’on venim”. Imatge i edició: Patxi Uriz | Diputació de Barcelona
Productes de proximitat i temporada: qualitat, sostenibilitat i defensa de l’economia local
“Producte de proximitat” és un d’aquelles conceptes que actualment està en boca de tothom, però per què? I en quin sentit poden ser beneficiosos?
Els productes agroalimentaris de proximitat són aquells que arriben a les nostres cuines a través d’un circuit de distribució curt, o de la venta directa del productor al consumidor final. No existeix una normativa que tipifiqui exactament què delimita un producte de proximitat d’un que no l’és, però hi ha una mena de consens generalitzat en que és aquell que es consumeix a un màxim de cent quilòmetres d’on s’ha conreat.
“És un producte més fresc i més sostenible, perquè estalviem en transport i cambres frigorífiques, i que a més manté molt millor les propietats organolèptiques”: així ho defineix l’Oriol Arias, pagès de conreu ecològic que podreu trobar a El tros de l’Uri, a Malgrat de Mar. Els productes de proximitat solen ser de temporada, més frescos i nutritius, millorant les qualitats saludables del menjar: com s’han de transportar durant menys quilòmetres, es poden deixar madurar completament abans de collir-los, i a més, com s’estalvia una gran part de la cadena de cambres frigorífiques, el producte es deshidrata molt menys.
Quan comprem productes de proximitat promovem també l’economia local i el desenvolupament socioeconòmic del territori, garantint que el sector agrari de casa nostra mantingui viu i que el productor rebi un preu més just. “Consumir producte local és potenciar l’estructura agrícola que hi ha a casa teva, donar-li importància i valorar-la”, sentencia l’Oriol. A més, es tracta aliments locals, i que per tant, formen part de la nostra cultura gastronòmica.
Un altre projecte de pagesia de proximitat és el de La Barraca de Xon Vives, d’en Joan Onna. Explica que va decidir emprendre la venta directa dels seus productes “per no ser dependent dels grans mercats, que sovint especulen en els preus sense tenir en compte la qualitat dels productes”.
Pel que fa al medi ambient, els productes de proximitat deixen una menor petjada de carboni, gràcies a l’estalvi en el transport, alhora que contribueixen a mantenir les varietats alimentàries autòctones i la biodiversitat de la zona.
Consumir productes agrícoles de proximitat va lligat a consumir de temporada: “el consumidor ha de tornar a ser conscient que això de menjar de tot a totes hores no és real i no és sostenible, és una idea que ens han inculcat arran de la globalització”, explica Arias, i segueix, “s’ha de ser conscient que pots estar sis mesos sense menjar tomàquet i no passa res, quan arribi la temporada ja en tornaràs a menjar, s’ha d’entendre que el tomàquet és bo en aquell temps concret”, durant l’estació que va des de finals de primavera o principis d’estiu fins a la tardor.
“Cada cosa al seu temps” diu Onna, “respectem la temporada de verdures i hortalisses”, remarca el productor, assenyalant que l’objectiu dels petits agricultors no és pas competir en quantitat vers les grans empreses, sinó en la qualitat de la oferta.
Disseny: Espai Agrari de la Baixa Tordera
Però, és més car comprar productes de proximitat? L’Oriol té ben clar que no ho ha de ser: “Nosaltres calculem el preu de cost, i en funció d’això mesurem el preu que considerem just, tant per nosaltres com pel consumidor, perquè nosaltres ens puguem guanyar la vida i el consumidor tingui un preu acceptable”. Però també lamenta que en ocasions, “l’especulació fa que productes que venen de fora portin un preu rebentat” que fan una competència acarnissada als productors locals.
Comprar o no productes de proximitat “depèn molt del consumidor i de que això formi part de la seva filosofia”, diu Oriol Arias. Hi ha productes que no hi ha alternativa en comprar-los importats perquè per les condicions climàtiques a Catalunya no es poden conrear, però “aquí tenim una horta, uns llegums i, fins i tot, uns fruiters suficients per abastir tota la nostra població propera”.
L’Oriol fa cistelles setmanals obertes per als seus clients, qui poden triar què consumiran, dins una varietat d’entre 50 i 60 productes d’horta i llegums d’agricultura ecològica. Podeu trobar-lo aquí: 610 713 199, eltrosdeluri@gmail.com i @eltosdeluri (Instagram i Facebook).
En Joan Onna, des de Malgrat, també organitza cistelles amb una àmplia varietat de productes de temporada, d’entre els que els seus clients trien i reben en un màxim de 24 hores després de ser collits. La manera més ràpida de contactar-lo i fer les vostres comandes és per telèfon o WhatsApp al número 661 800 130 o al seu Instagram @xonvives.malgrat.
Varis pagesos locals preparen cistelles setmanals amb productes de proximitat i temporada a l’EABT. Foto: Joan Onna
Conreu, conservació i manual de bones pràctiques del tomàquet de penjar de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera
Hi ha poques coses més senzilles que la recepta del pa amb tomàquet, però sembla ser evident que tothom se l’ha presa seriosament. Hi ha qui creu que amb repartir una mica de tomàquet ratllat sobre una llesca de pa n’hi ha prou, per a ells, un missatge: “S’equivoquen, ells sabran el que fan, però la gràcia del tomacó és que quan suques el tomàquet, el pa no queda mullat i té un aroma, té un color, té un gust i té una textura”; ho diu en Josep Ferrer, de la Cooperativa Conca de la Tordera, on coneixen molt bé aquest producte, tant, que diuen que és el seu orgull.
Pa, oli d’oliva, tomàquet, sal i podem entrar en un debat sobre l’all, són els únics ingredients que haurien de participar en la creació d’aquesta recepta que no només és la pedra angular de la cuina catalana, sinó que a més, és tota una oda a la qualitat i senzillesa de l’horta mediterrània. Però sobre totes les coses, en el que ens hem de fixar és en el tipus de tomàquet que farem servir: de mida petita, forma arrodonida, pell fina i un vermell intens, el tomacó és la varietat de tomàquet més emblemàtica de Catalunya, puix que gràcies a ell preparem el nostre tradicional pa amb tomàquet.
També conegut com a ‘tomàquet de penjar’, es tracta d’un producte de llavor antiga, és a dir, que no ha estat modificada genèticament i que avui arriba a les nostres taules amb el mateix gust i qualitat que el que consumien els nostres besavis.
Sobre el seu cultiu, Ferrer explica que “ja no es cultiven de la manera tradicional perquè els mètodes de conreu van canviant amb el temps: abans es feia tot a mà i ara tenim eines mecàniques i hivernacles”. Tot i això, aclareix, “l’essència continua sent la mateixa de sempre, la qualitat del producte no ha canviat” perquè a la Conca de la Tordera, el tomacó es tracta amb el màxim respecte i estima.
Els tomacons de la Cooperativa Conca de la Tordera es cusen manualment un a un al cordill del qual es pengen. Imatge i edició: Patxi Uriz | Diputació de Barcelona
I, doncs, què és el que diferencia el tomacó de qualsevol altra varietat de tomàquet? Aquests es recol·lecten ara, a l’estiu, i es lliguen del peduncle a una corda que es penjarà en un lloc ventilat i resguardat de la llum, “en un lloc sec i amb una temperatura constant entre els 17 i els 21 graus”, matitsa en Josep. D’aquesta manera, aguanten en bon estat fins a la primavera següent: així, els catalans hem disposat de tomàquets tot l’any des de fa segles, sense necessitar d’una nevera per a conservar-lo.
Gràcies a aquesta manera de preservar el producte, la seva polpa es va fent pastosa, absorbint l’aigua del mucílag de les llavors (la molècula encarregada d’emmagatzemar l’aigua per afavorir la germinació). És gràcies a aquest procés que el tomàquet adquireix la textura adequada per poder sucar-lo al pa: la polpa es desfà en fregar el fruit sobre la torrada, en comptes de mullar-la, com fan la resta de tomàquets, de manera que ens permet aprofitar tot el producte.
El motiu del viatge ha estat conèixer el format de restauració saludable, sostenible i de km0, pel qual l’EABT es posiciona com un proveïdor de referència
Una delegació de pagesos i cooperatives de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera han visitat la cuina i el menjador de la seu central d’Inditex a Arteixo (A Coruña) per a conèixer el seu pla pilot de restauració saludable, sostenible i de km0.
Amancio Ortega és un home ben preocupat per l’alimentació saludable, el malbaratament alimentari i el medi ambient. Per aquest motiu, l’any 2016, els responsables del departament d’innovació van implementar un canvi de model en l’alimentació que s’ofereix a les instal·lacions de la seu de Zara a la localitat gallega. Sota el nom de “menjador 360º”, els restaurants per als treballadors del bressol d’Inditex serveixen cada dia 4.400 menús saludables, sostenibles, cuinats amb productes de proximitat i lliures d’envasos d’un sol ús.
“El model de menjador 360º visibiliza la importància d’apostar per una alimentació saludable i sostenible, amb una traçabilitat directa”, apunta Sònia Callau, cap de la Direcció Territorial Agrària de la Diputació de Barcelona, i segueix: “a més, garanteix la sostenibilitat social perquè contribueix a garantir el dret ciutadà a una alimentació sana, saludable i suficient; així com la sostenibilitat econòmica del territori, perquè aposta per una producció d’aliments de proximitat a un preu just”.
Aquest model s’ha implementat recentment a la planta de Bershka de Tordera i Palafolls, de la qual alguns dels productors de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera en són proveïdors, posicionant la nostra horta com a referència en l’abastiment de productes de qualitat i proximitat. En efecte, en Miquel Riera, de l’Horta Plademunt, en Josep Soms, de l’Horta Soms, els gerents de les Cooperatives Agràries Conca de la Tordera i Progrés-Garbí van viatjar a Galícia amb l’objectiu de conèixer el projecte de ben aprop; i ho van acompanyats de la Sònia Callau, d’un tècnic de l’Ajuntament de Barcelona, que treballa amb l’equip de Barcelona Capitalitat de l’Alimentació, i del PEMB, que té entre els seus eixos de treball l’alimentació sostenible.
Durant la visita, en Pablo Gómez i en Senén Barral, del Departament d’Innovació i Infraestructures d’Inditex, els van mostrar les entranyes del menjador, la cuina, el rebost, la zona de neteja i un dels horts proveïdors més propers amb la finalitat d’explicar què és i com funciona un menjador 360º. “Va ser molt interessant veure com treballen amb els productors locals, com col·laboren amb ells, com tracten els conceptes de quilòmetre zero, els no-plàstics en els envasos, els residus…”, comenta en Josep Ferrer, gerent de la cooperativa Conca de la Tordera, a qui li agradaria veure aquest model implementat als menjadors col·lectius de Catalunya.
Durant la visita, el Departament d’Innovació d’Inditex van exposar el seu model de restauració més sostenible i rentable. Foto: Xavier Castells
El model proposat pels d’Amancio Ortega vol aconseguir una reducció en l’impacte sobre els recursos naturals i promoure una alimentació sana i responsable, alhora que apostar per la producció local, les varietats autòctones i els productors de proximitat ecològics: “Durant aquest 2022 volem assolir la fita de tenir un 25% de productes d’horta ecològica i, en un termini de quatre o cinc anys, arribar al 99%”, va explicar Pablo Gómez als visitants catalans.
Pel que fa a la rendibilitat del restaurant, Inditex ha demostrat que el seu nou model permet reduir costos, respecte els formats tradicionals: només fent el canvi d’envasos i coberts d’un sol ús per gots i plats de vidre, estalvien uns 60.000€ l’any, i són un dels cinc restaurants gestionats per la multinacional francesa Sodexo més rentables del món.
D’altra banda, fa també anys que a les màquines expenedores dels passadissos d’Arteixo ja no s’hi troben ni KitKats ni CocaColes, sinó productes saludables elaborats per artesans locals i que defugen del plàstic com a envàs. I és que Amancio Ortega es preocupa fins i tot del que menjaran els seus treballadors a casa: cada dijous, vuit dels productors locals monten un mercat setmanal per a vendre les seves collites als treballadors de l’empresa. Ja ho devien saber, a Inditex que “a l’home sa, cullera de pa” i a mantenir als treballadors ben saludables.
La cuina del restaurant de la seu de Zara a Galícia treballa amb productes d’agricultors locals. Foto: Pla Estratègic Metropolità de Barcelona
Les mesures podrien implicar l’expropiació de camps de conreu a Blanes i Malgrat de Mar
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha presentat les diferents alternatives contemplades en el Pla de gestió de motes del tram final de la conca de la Tordera, que preveu una forquilla d’inversió d’entre vint i cinquanta milions d’euros.
L’anunci es va dur a terme al mes de maig en una conferència al teatre de Palafolls, davant d’entitats i organismes del territori, en presència dels alcaldes de Blanes, Palafolls i Malgrat de Mar, Àngel Canosa, Francesc Alemany i Sònia Viñolas, respectivament.
La conca de la Tordera va patir importants desbordaments en els aiguats durant els temporals Dana (octubre de 2019) i Glòria (gener de 2020). Dins d’aquest territori, la Directiva d’Inundacions del Govern de la Generalitat contempla una extensió de prop de 44 quilòmetres en el seu marc de planificació.
En conseqüència, l’any 2020, l’ACA va adquirir el compromís amb el territori d’analitzar i proposar actuacions de millora de la capacitat hidràulica de tota la conca, lligades a una millora de la qualitat de l’ecosistema fluvial. Ja aquell any, després de les inundacions, havia activat un procediment d’emergència per a reposar motes i lleres en el seu estat previ.
El paquet de mesures plantejades el mes passat es volen dur a terme en els municipis de Blanes, Malgrat de Mar i Palafolls, especialment al sòl agrari d’aquestes poblacions. Amb els seus càlculs corresponents, algunes de les propostes que hi ha ara mateix sobre la taula requereixen l’expropiació de camps de conreu per tal de garantir que una ampliació de la llera de la Tordera sigui capaç d’evacuar les torderades en moments puntuals però d’altíssima intensitat, que són relativament habituals a la conca mediterrània.
La primera de les actuacions consisteix en la reordenació de les motes en el tram final del riu Tordera: es preveu l’ampliació de la llera i la creació de noves motes més integrades a l’entorn. També s’han presentat variacions d’aquesta mateixa mesura, amb diferents mides per a les lleres i les motes.
La segona mesura proposada, que es realitzaria dins el terme municipal de Palafolls, consisteix en el recreixement de la mota del marge dret un metre per sobre de la cota actual, per evitar el desbordament del riu en aquesta zona. La darrera proposta, prevista a la zona del Rec Viver de Malgrat de mar, contempla l’ampliació de la llera a uns deu metres d’amplada màxima en un tram de dos quilòmetres.
Abans de prendre la decisió final, l’ACA s’està reunint amb les entitats, sectors i ajuntaments implicats. Foto: Agència Catalana de l’Aigua
Segons va destacar Samuel Reyes, director de l’Agència Catalana de l’Aigua, aquestes mesures també proporcionarien una millora significativa de la integració de l’arranjament en l’ecosistema deltaic, i a més, es realitzaran conjuntament en l’àmbit on es preveu ampliar la dessalinitzadora de la Tordera.
Després de la presentació, s’ha obert un període de dos mesos per abordar aquestes mesures amb les entitats i sectors implicats, a través d’una sèrie de reunions i conferències que ja s’estan realitzant, abans no es prengui la decisió final d’executar-les.
Amb la seva integració a l’Òrgan Rector, sector i administració tindran el mateix poder de decisió
Els municipis fundadors de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera es posen en marxa per a constituir els Consells Agraris, que representaran al sector dins l’Òrgan Rector.
El de Palafolls, per exemple, que ja està en marxa, està format per tot el sector agrari en general, principalment pagesos d’horta, representants de la cooperativa, agricultors d’horta ecològica i cultivadors de planta i flor ornamental. Però el Consell Agrari de cada municipi estarà conformat en funció del paisatge agrari local, així doncs, el de Tordera tindrà una presència més elevada de ramaders, per exemple.
A banda del de Palafolls, el de Malgrat de Mar també ha estat ja constituït, mentre que al de Tordera li queden pocs dies, i aviat s’hi sumaran també els de Blanes i Santa Susanna.
Pel que fa a la funció d’aquests Consells, serà la d’assessorar i traslladar les problemàtiques del sector, que d’altra manera podrien no ser visibles o prioritzades. L’Òrgan Rector, del qual formaran part, està format per vuit integrants de l’administració i vuit més del sector, dels quals, cinc són representants de cada un dels Consells Agraris, i els altres tres, de les cooperatives. Així doncs, els Consells Agraris tindran plena presència en el poder de decisió, i el sector tindrà el mateix pes en vots que l’administració.
“Molt sovint s’han pres decisions des de molts quilòmetres a distància, pensant que eren les millors per al territori, però no estaven ni contrastades ni consensuades”, lamenta Francesc Alemany, president de l’Òrgan Rector i alcalde de Palafolls. Ara, però, amb la fundació de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, s’ha volgut donar prioritat a solucionar aquesta problemàtica, integrant els representants del sector en la presa de decisions que els afecten de manera directa, i fent-los partícips de tot el procés.
Així doncs, els Consells Agraris afronten els reptes del sector i el primer pas “és que es creguin la seva importància i la seva capacitat d’influir a les decisions que es puguin dur a terme” explica Alemany.
El president de l’Òrgan Rector indica que aquests comitès també han de servir per recolzar una adaptació del sector en general: “moltes vegades es deixa la visió empresarial en segon terme i se centra molt en el que ha sigut tota la vida, que és la capacitat de producció, però si tu no tens al darrere un projecte i una proposta empresarial, probablement el rendiment que n’obtinguis no t’ajudi a seguir endavant”.
A més, els Consells Agraris jugaran un paper a l’hora d’afrontar determinades transformacions que venen donades pel canvi climàtic, els canvis tecnològics i els canvis en el tipus d’agricultura, que cada vegada s’enfoca cap a un sistema menys invasiu i més respectuós pel medi ambient.
L’Associació de Propietaris ja ha realitzat els treballs forestals de prevenció d’incendis
Els cinc municipis de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera formen part de la llista de municipis amb alt risc d’incendi forestal que el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya ha publicat per a aquest estiu 2022.
Des de fa ja uns anys, l’Associació de Propietaris del Montnegre i el Corredor promou la realització d’infraestructures de prevenció contra incendis abans de l’arribada dels mesos més càlids i secs. En aquest sentit, s’ha realitzat un tractament del sotabosc, que no s’ha eliminat al cent per cent, sinó que se n’ha fet una cura selectiva perquè “hi ha espècies forestals que viuen en aquesta malesa, i que interessen per a la conservació de la biodiversitat”, explica Xavi Solanes, gerent de l’agrupació.
En els darrers anys, el comportament dels incendis en aquesta zona ha anat evolucionant, fet que ha afectat la necessitat de dissenyar noves eines per protegir els boscos.
Els boscos del Montnegre compten amb les Àrees de gestió prioritària (AGP) que recomana la Diputació de Barcelona. Es tracta de zones estratègiques on fer actuacions de gestió forestal des d’on canviar la tendència de combustió i prevenir grans incendis forestals. Aquestes àrees han estat definides dins l’àmbit territorial de l’Associació de propietaris forestals amb l’objectiu d’actuar de manera conjunta i optimitzar les inversions.
Es tracta del que habitualment anomenem “neteges forestals”, però insisteix Solanes en que no ho és “perquè no es retiren residus, sinó que es fa una reducció de les matèries naturals que actuen com a combustible en cas d’incendi”.
Dins el sistema d’AGP, al Montnegre es dona especial rellevància als Punts Estratègics de Gestió (PEG), zones adaptades amb els seus corresponents accessos perquè els bombers puguin dur a terme maniobres d’atac i contenció per limitar l’afectació dels possibles incendis forestals de manera fàcil, ràpida i segura.
Abans d’iniciar aquestes accions, comenta el gerent de l’agrupació, “trobàvem un bosc sense gestionar, ara, en canvi, l’hàbitat té una millor resiliència”. Gràcies a aquestes accions, no només es minimitza el risc d’incendis, però també les possibilitats que el bosc sigui afectat per una plaga o una malaltia; de la mateixa manera, es redueix l’estrès hídric de la zona en alleugerir la competència per l’aigua.
Aquestes accions s’han pogut dur a terme gràcies al finançament dins d’un pla marc de la Diputació de Barcelona. De totes maneres, els propietaris costegen una part dels treballs forestals: “volem fer aquest treball amb propietaris que estiguin conscienciats i entenguin que fer-ho és necessari i té un preu”, conclou Xavi Solanes.
Gaudeix de més de 20 activitats per a tots els gustos i públics que s’han organitzat dins l’EABT!
La Setmana de la Natura se celebra a Catalunya entre el 22 de maig i el 5 de juny amb més de 300 activitats arreu del territori d’accés lliure i gratuït, organitzades per diferents associacions, fundacions, ajuntaments, escoles o empreses.
Aquestes dates coincideixen amb les dues setmanes que passen entre el Dia Internacional de la Diversitat Biològica i el Dia Mundial del Medi Ambient per celebrar que “La natura ens dona vida”, tal com indica un dels lemes de l’organització. Així doncs, l’objectiu d’aquestes activitats és recordar i reflexionar sobre el fet que protegir el medi ambient repercuteix positivament en la vida humana: per salut, pels recursos que ens proveeix i sustenten la nostra economia, per qualitat de vida, seguretat alimentària…
La Setmana de la Natura és una iniciativa de la Xarxa per a la Conservació de la Natura, una entitat sense ànim de lucre que agrupa 173 organitzacions catalanes (associacions, administracions públiques, universitats, fundacions…) amb la missió de promoure la conservació del patrimoni natural, paisatgístic y cultural, així com promocionar la gestió sostenible del territori, a través de la implicació social i la participació activa.
Dins l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, ajuntaments i entitats han organitzat una quinzena d’activitats per a tots els gustos i públics: des de tallers infantils i passejades guiades, a xerrades especialitzades. Us animem a participar!
Descobreix les activitats a les quals pots participar a prop de casa:
La presència d’abelles a l’entorn és un indicador per garantir la seguretat alimentària
Les abelles, així com altres pol·linitzadors naturals són cada cop més amenaçats per l’activitat humana (com la pol·lució de l’aire) i la presència d’espècies invasores (com la vespa asiàtica), tot i que són imprescindibles per a la nostra supervivència. Cercant el pol·len, les abelles van de flor en flor, permetent la reproducció de la majoria de plantes, inclòs, el 70% dels cultius del món; de manera que la presència i conservació d’aquest insecte és vital per a garantir la seguretat alimentària, alhora que preservar la biodiversitat de l’entorn.
Per donar a conèixer la importància de les abelles i donar valor a la tasca que fan dins els diferents ecosistemes, l’Organització de les Nacions Unides va declarar el 20 de maig com a Dia Mundial de l’Abella.
La mel és un producte d’alt valor nutricional que els humans van descobrir fa 8.000 anys.
Alhora que pol·linitzen els nostres camps de conreu, les abelles produeixen un producte d’alt valor nutricional que s’inclou a les dietes humanes a gairebé totes les latituds del planeta: la mel. Es tracta d’un producte que aporta molta energia (unes 300 kilocalories cada 100 grams) a través de sucres simples d’assimilació ràpida, però no conté greixos; i a més, proporciona una gran col·lecció de vitamines i minerals molt diversos.
Fa més de 8.000 anys que l’ésser humà va descobrir la riquesa de la mel i la va incorporar a la seva alimentació bàsica, però també li’n va trobar altres usos: des dels sumeris a Mesopotàmia fins a l’actual Organització Mundial de la Salut, s’han descrit diversos usos medicinals, com l’alleugeriment natural dels símptomes del refredat, que ha estat provat científicament en infants i adults.
En els 50 dies de vida d’una abella obrera, recorre uns 40 quilòmetres en busca pol·len. En aquest llarg camí, arriba a visitar més de 7.200 flors i només produirà cinc grams de mel, dels quals se n’alimentarà el rusc. Per a fer un quilogram de mel, doncs, calen 50.000 vols d’abella a un milió de flors diferents; un rusc d’unes 30.000 abelles pot arribar a produir 20kg de mel en un any. En el sector de l’apicultura, es netegen els ruscs de l’excedent de mel que produeixen i que sobrepassa la capacitat de consum de les abelles que l’habiten, per traslladar-la al consum humà.
La federació Selmar treballa per garantir la salut vegetal als conreus de manera natural
Una bona salut vegetal pot ajudar a reduir la fam i la pobresa al món, així com protegir la biodiversitat i el medi ambient i potenciar el desenvolupament econòmic: aquestes són les claus del Dia Internacional de la Sanitat Vegetal (12 de maig) que l’Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura promou des de 2018.
Segons aquesta organització, fins a un 40% dels cultius de vegetals per a alimentació al món es perden cada any a causa de plagues i malalties de les plantes, fet que afecta altament a la seguretat alimentària (les plantes conformen un 80% dels aliments que mengem) i l’agricultura, que és la principal font d’ingressos d’una part molt gran de la població global.
Tot i que la Federació Selmar (Santa Susanna) es va formar l’any 2002, ja des de l’any 1987, l’Agrupació de Defensa Vegetal (ADV) Alt Maresme, que actualment forma part de la Federació, feia control biològic de plagues a molts conreus de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. Es tracta d’un sistema natural de protecció de les plantes davant malalties i paràsits amb organismes vius, que permet garantir una sanitat vegetal òptima als camps alhora que és 100% respectuós amb el medi ambient.
“El control biològic es basa en les relacions que de manera natural es creen entre les diferents espècies d’insectes, de manera que una població controla l’altra i s’estableix un equilibri que evita els danys en els cultius” explica la Montse Martí, assessora i responsable d’assajos de la Federació Selmar. Per això, fan servir espècies autòctones que depreden o parasiten aquells que posen en risc o fan malbé la collita.
Les larves de sírfid s’alimenten de les colònies de pugó, per això els horticultors valoren molt la presència d’aquests insectes. Foto: Federació Selmar
El model de control de plagues realitzat en exclusiu amb productes fitosanitaris (químics) pot comportar diverses conseqüències negatives tant pel conreu com per l’entorn. Martí indica que “d’aquesta manera els insectes agafen resistència i a mitjà o llarg termini, el producte deixa de tenir efectes”. Amb la repetició d’un producte químic es dona un procés de selecció natural que farà que només els individus més resistents sobrevisquin, i així en un temps la plaga s’haurà repoblat tot i que no s’hagin deixat de fer servir els pesticides en qüestió. En canvi, “mai trobaràs resistència de les espècies amb un control biològic de plagues, és un sistema més efectiu a llarg termini”.
Per altra banda, l’ús extensiu de plaguicides químics és altament contaminant per al medi ambient, degradant el sòl, l’aigua i la flora i la fauna de l’entorn: “tota disminució dels químics en el control de plagues suposa un gran avantatge a escala mediambiental”, segueix la Montse. “Per al mateix pagès, el control biològic és també beneficiós per a la seva salut perquè es troba menys exposat a aquests productes químics i, per tant, es redueix la possibilitat d’intoxicació”, conclou. A més, s’ofereix al consumidor un producte més sostenible i respectuós amb l’entorn.
Una de les estratègies de la Federació Selmar que més crida l’atenció és la implementació de marges florals als camps de conreu com a reservoris de fauna útil. Es tracta de plantar flors a les vores dels cultius per afavorir la presència d’insectes beneficiosos per l’horta. Actualment, treballen amb els caps blancs (Lobularia maritima) i calèndules (Calendula officialis), que atrauen els sírsids i els Macrolophus pygmaeus, dos insectes depredadors que pugons i altres plagues.
D’aquests darrers insectes, els Macrolophus pygmaeus, que es descobreixen de manera natural a la comarca, i a la conca mediterrània en general, també en fan cria per poder introduir-los i mantenir-ne una població estable a les plantacions de tomaqueres en hivernacles a l’hivern, un període en què la presència d’aquest invertebrat sol baixar considerablement.
Des de Selmar, asseguren que “avui ja no es contempla cap altre sistema de control de plagues i malalties que no prioritzi el coneixement de l’entorn i la riquesa de la nostra fauna auxiliar”. Per això, fa ja més de vint anys que dediquen gran part dels seus esforços a la participació en projectes de recerca a l’àmbit estatal i europeu, posant a disposició el seu propi centre d’assajos.
Recuperar una activitat mil·lenària per lluitar contra el malbaratament alimentari i garantir el dret a l’alimentació saludable
Un terç dels aliments produïts per al consum humà es malbaraten en algun punt entre el camp i la taula, segons dades de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO). Només a la Unió Europea, es perden 88 milions de tones de productes alimentaris cada any, fet que té un cost aproximat de 143 bilions d’euros. Es calcula que en el decurs de la producció i processat es genera un 30% dels aliments que són finalment descartats i ningú no podrà menjar.
Alhora, un 10% de la població mundial pateix d’inseguretat alimentària, segons la mateixa FAO. És a dir, amb els aliments que es malbaraten arreu del món es podria erradicar la gana al món tres vegades.
A partir d’aquestes dades, va néixer l’any 2014 i sense ànim de lucre la Fundació Espigoladors a Catalunya, que lluita per l’aprofitament alimentari, fomenta el dret a una alimentació saludable per a tota la població i genera oportunitats laborals per a col·lectius en risc d’exclusió social, a través de diversos projectes i línies de treball.
“A l’edat mitjana i moderna, dones i nens entraven als camps dels agricultors a collir aquelles espigues que havien quedat després de la sega”, explica l’Anna Gras, cap de comunicació de l’entitat, “nosaltres recuperem aquesta activitat amb arrels mil·lenàries per lluitar per l’aprofitament alimentari als camps del sector primari”, segueix.
Les espigoleres (1857) de Jean-François Millet, mostra la tradició d’aquesta tasca.
El sector agrari té moltes pèrdues alimentàries, és a dir, hi ha molts productes que no tenen sortida comercial, ja sigui perquè no compleixen amb determinats calibres, formes i mides i, per tant, no se’ls permet entrar al circuit comercial, o a causa d’excedents de producció i caigudes de preus que fan que a l’agricultor no li surti a compte vendre el producte al preu que se li pagarà.
“El que fem nosaltres és que tenim una xarxa de productors a tota Catalunya que ens truquen quan no poden collir o vendre una part del camp, de manera que organitzem un grup de voluntaris i anem a espigolar per evitar que es perdin tots aquests aliments”, comenta Gras. Actualment, disposen d’una borsa de voluntaris de 2.500 persones que els acompanyen a les diverses accions que fan, en grups d’entre 15 i 25 persones per camp.
La fruita i verdura que recullen “és portada entitats socials que treballen per fomentar el dret a una alimentació saludable, amb la idea que puguin oferir als seus usuaris un producte fresc” explica l’Anna. “El que nosaltres creiem i volem promoure és la idea que garantir el dret a l’alimentació no només vol dir omplir panxes, sinó alimentar-se de manera saludable i sostenible”, segueix. De fet, la major part de fruita i verdura espigolada arriba a la taula d’alguna família en menys de 24 hores, a través dels circuits de distribució gratuïta. En concret, els productes collits a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera són sovint portats al Banc d’Aliments de la província de Girona i al centre Càritas de Blanes.
La fruita i la verdura que recullen els voluntaris es portada a entitats socials com el Banc d’Aliments o Càritas. Foto: Espigoladors, Palafolls 2022.
Com es pot formar part d’Espigoladors?
Tot aquell que vulgui formar part de la borsa de voluntaris, pot accedir al formulari en línia a la pàgina web d’Espigoladors on triar la seva zona i a partir de llavors rebre convocatòries a espigolades properes. Es tracta d’un voluntariat sense compromís d’hores a dedicar-hi, de manera que cadascú pot apuntar-se quan li vagi bé.
A la mateixa web, trobaran informació de contacte tots aquells productors que vulguin donar una segona oportunitat als seus excedents.
La pastura extensiva esdevé un model més sostenible que beneficia l’entorn i millora la qualitat del producte
En Jordi Sarabia pastura els seus gairebé 300 xais pels camps i boscos de Blanes, Malgrat de Mar i Palafolls, i ho fa des de fa setze anys. Es tracta d’un sistema de ramaderia extensiva que aporta beneficis a l’ecosistema, impulsa l’ofici de pastor i produeix una carn més gustosa i de major qualitat nutricional.
El seu ramat va començar amb 20 ovelles i ha anat creixent a poc a poc, explica que s’esforça molt “per practicar una ramaderia el més sostenible possible”. Les seves ovelles surten a pasturar cada dia i allà s’alimenten de manera natural, no mengen res de pinso, “només els xaiets que encara no poden sortir al camp, mengen una mica de palla a les hores on les mares no són a prop, però la resta del dia s’alleten”.
Els xais i les ovelles d’en Jordi pasturen gairebé sempre a uns camps on hi ha plantat margall italià, tot i que sovint també passen per zones més boscoses i de tant en tant, detalla, alguns companys i pagesos de la zona li demanen que porti el seu ramat “per netejar el camp d’herbes i per preparar-lo per la següent sembrada”.
Des de fa uns anys, la ramaderia s’ha començat a implementar també com a mitjà natural per a la minimització del risc d’incendis: aquests xais netegen el sotabosc, que en cas de calar-se foc, es converteix en un combustible que crema molt de pressa, propagant les flames i engrandint la zona afectada. En Jordi comenta que “si hi hagués més pastura als boscos i als camps, aquests estarien molt més nets”.
Sobre la pastura extensiva, Sarabia comenta que “no és el mateix tenir els xais estabulats, encara que mengin bé, que treure’ls cada dia al camp, on tenen espai per moure’s i caminar mentre els dona el sol i respiren aire fresc”. I assegura que aquest factor es trasllada directament a la gustositat de la seva carn: “els xais que han crescut en un sistema ramader més tradicional tenen un gust molt més bo i també més valorat pel consumidor”.
Sobre el seu ofici de pastor, Jordi Sarabia observa que “cada vegada n’hi ha menys, de pastors, i la majoria que conec són grans, de més de 60 i 70 anys”, i lamenta que “les noves generacions no volen seguir aquest camí ni heretar els ramats dels seus pares”. Ell diu que “és una feina que t’ha d’agradar molt perquè has de sortir al camp cada dia i has de ser molt constant i atent amb les cures”. Ell va aprendre aquest ofici de ben petit, quan sovint acompanyava un tiet de la seva mare que tenia un ramat, i tot i que després va treballar en diversos sectors abans d’emprendre el seu camí com a pastor, sempre havia estimat el camp i la ramaderia.
La guardonada pel·lícula de Carla Simón ja és als cinemes
L’avi ha deixat de parlar però, ningú no sap per què. Com cada estiu, a Alcarràs, un poble del Segrià més rural, la família Solé cultiva la seva gran extensió de presseguers. Després de vuitanta anys treballant les mateixes terres, la família es reuneix per a fer la última collita.
Aquesta és la sinopsi de l’esperada Alcarràs de Carla Simón, que, guardonada amb l’Ós d’Or de la darrera edició de la Berlinale, per fi arriba als cinemes. A l’entorn de la Baixa Tordera, ja es pot veure als cinemes de Blanes.
Es tracta d’una oda a la terra, l’agricultura, la tradició i el vincle familiar. Simón, que ubica la trama al poble natal de la seva mare, parla de la pertinença a un lloc, alhora que tracta les tensions intergeneracionals dins d’un mateix llinatge i el diàleg amb la superació i la negació de les tradicions. Alcarràs afronta les veritats de la pagesia en un temps de canvis.
Alcarràs planteja una crisi familiar entorn la tradició, el vincle i la pagesia. Foto: Festival de Cinema de Màlaga
El film reivindica la identitat d’un ofici: la pagesia tradicional, arrelada a una terra i els seus fruits. I alhora planteja el dilema moral que es viu actualment a moltes famílies del sector primari; el de com el progrés, a vegades, provoca un sentiment de desarrelament a aquell lloc que és casa, quan comença a difuminar les petjades de la història de la nissaga.
En aquesta ocasió, el setè art reflexiona al voltant del què a la Baixa Tordera tothom coneix de primera, segona o tercera mà: la lluita del pagès permantenir la dignitat de la seva feina i el seu futur. Simón porta les càmeres a la terra per narrar una història com de ben segur se’n poden trobar a les nostres comarques.
A aquest patiment, hi contrasta la joia del treball en equip, els dinars familiars al voltant d’una cassola de cargols a la brasa i el joc dels infants a l’horta. Simón ha volgut compartir amb l’espectador una història universalment natural que deslliga una colorida paleta d’emocions, empaties i reflexions.
Els secrets del conreu ecològic de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera
La maduixa del Maresme és un dels orgulls del nom de la comarca
Amb el seu vermell intens, gust dolç amb un to àcid i textura carnosa, ja ho deia Josep Carner als Fruits Saborosos que el seu tast és un trosset d’infància.
En Miquel Riera de l’Horta Pla de Munt porta molts anys fent conreu ecològic de maduixes. Sobre el secret de la qualitat de les varietats més freqüents al Maresme, l’Albión i la Pájaro, diu que “físicament són més madures: tenen molt sucre i, per tant, són més gustoses”, però que alhora, “són molt menys comercials”.
Comparant la maduixa del Maresme amb altres varietats, Riera explica que “les de Huelva, per exemple, són varietats que han d’aguantar molts dies i molts quilòmetres per arribar al seu consumidor final i s’han d’agafar un punt més verdes”, en canvi, la major part de la collita de la Baixa Tordera és per una distribució de proximitat, el que permet portar-les en molt poc temps de l’horta a la taula.
“La collita de la Baixa Tordera és per una distribució de proximitat: es porten de l’horta a la taula.”
El secret és al terra
Gràcies a una orografia de muntanya mediterrània i el seu microclima, l’horta maresmenca produeix unes maduixes de qualitat envejable. Se solen conrear en terrenys en pendent, de manera que tant el fruit com la planta reben una major incidència de llum solar. L’Horta del Pla de Munt és un conreu ecològic: “tot i que es va perdent, molts agricultors encara conreem a terra perquè, a banda del clima, la salabror del sòl també afecta el gust i la qualitat de les nostres maduixes” explica el seu propietari.
Pel que fa al gust del producte, també influeix positivament el fet que el conreu ecològic no pugui dur adobs químics. “Aquella maduixa i aquella planta es nodreixen del que tenen al camp i creixen a un ritme més lent, depenent de la combinació de sòl, aigua, temperatura i minerals naturals, el que dona com a resultat un fruit amb molta fibra que aporta gustositat”, relata en Miquel Riera. “La diferència amb una maduixera que ha crescut més ràpidament és que la fruita d’aquesta tindrà molta més aigua, però amb molta menys fibra”, conclou.
El conreu ecològic no només aporta un valor i un gust afegit al producte agrari, sinó que també esdevé un model més sostenible per al medi ambient. En Miquel Riera explica que “els químics van degradant l’espai; degraden la fauna i la terra i contaminen l’aigua” i defensa que “un cultiu ecològic, ben portat, treballa en simbiosi amb l’entorn” de manera que l’agricultor l’ha de respectar per obtenir-ne el fruit: “per què el rendiment que vols treure d’una terra sigui correcte, l’has de cuidar i mimar i quan treballes així, les coses no es fan malbé”.
“El cultiu ecològic treballa en simbiosi amb l’entorn, de manera que l’agricultor l’ha de respectar per obtenir-ne el fruit”
Riquesa nutricional
Nutricionalment, la maduixa del Maresme és una fruita molt lleugera i fàcil de digerir, rica en vitamines i propietats antioxidants. De fet, 100 grams de maduixes contenen més vitamina C que una taronja, un component nutritiu absolutament necessari per a la formació del col·lagen que trobem als nostres ossos, pell i glòbuls vermells, i que, a més, afavoreix l’absorció del ferro i reforça les defenses.
Si us ha entrat ganes de tastar-les, les maduixes de l’Horta del Pla de Munt podeu comprar-les a l’agrobotiga de la seva finca a Palafolls, que pots visitar de dilluns a dissabte, i on podràs descobrir una gran varietat de productes de collita ecològica i pròpia.
Foto: Horta Pla de Munt
Evitar el malbaratament
Les maduixes del Maresme són una fruita boníssima, però una mica delicada, de manera que s’han de consumir tan aviat com es pugui una vegada adquireixen el punt òptim de maduració i el pagès us les porta a taula. Ací us deixem un parell de consells per evitar-ne el malbaratament. Si no les consumireu el mateix dia que les heu comprat, guardeu-les al calaix de la verdura de la nevera en un recipient ampli perquè respirin bé; sense rentar-les ni treure el peduncle, això ho farem en el moment de preparar-les per evitar que agafin humitat i es malmetin abans d’hora.
Com aprofitar unes maduixes que han passat el punt de maduració? Si no heu pogut consumir-les totes en el seu millor moment, en Miquel Riera recomana fer una melmelada: “amb sucre i la fruita fas un bany maria i pots guardar-ho a la nevera tot el temps que vulguis!”. També en podeu fer vinagretes i amaniments, confitures, pastissos i batuts!
Hi ha infinites maneres de gaudir al màxim de la riquesa d’aquest fruit, perquè, recuperant el poema de l’inici, “el món, en meravelles i jocs atrafegat, és petit i vermell i fresc com les maduixes”.
Hortalisses Pi ens regala la seva recepta de sípia amb pèsols!
Per Santa Creu, faves i pèsols per tot arreu. Som en plena temporada de pèsols i faves, dos dels productes que situen l’Espai Agrari de la Baixa Tordera en el mapa gastronòmic per la seva qualitat i versatilitat.
Un dels agricultors que treballen el camp per proveir aquestes delícies és en Simó Pi, d’Hortalisses Pi. L’especialitat del seu cultiu a Santa Susanna és el pèsol llàgrima, que produeix de manera natural amb control biològic de plagues, un tema molt interessant que tractarem en els propers articles d’aquest mes.
El secret d’aquests llegums maresmencs és, diu, que “es cultiva molt a prop del mar” i, per tant, hi arriba la salabror: “això fa que endolceixi el fruit”. Comenta que “el microclima que es crea aquí al Maresme” també és un factor que ajuda a incrementar la qualitat del pèsol i la fava que s’hi conrea.
Fa més de dos mil anys, els grecs ja coneixien la riquesa nutricional de les faves i els pèsols, que tot i ser llegums, comparteixen també algunes característiques amb les verdures. Són dos productes baixos en greixos, però rics en vitamines del grup B i C, proteïnes, hidrats de carboni d’assimilació lenta, fibra i minerals com el calci, el ferro o el potassi.
Alguns dels seus efectes més positius per a la nostra salut són la capacitat de retenir el colesterol “dolent”, evitant que sigui absorbit per l’intestí i passi a la sang; i el control dels nivells de sucre, gràcies als hidrats de carboni complexos, que es van convertint a poc a poc en simples, de manera que s’eviten les pujades ràpides de glucosa en sang, mentre es manté la sensació de sacietat. A més, la fibra que contenen, sobretot a la pell, augmenta el moviment dels budells i evita l’estrenyiment.
Sobre el seu cultiu, en Simó Pi explica que “al pèsol i la fava no li agrada gaire la calor”. La collita que estem menjant ara es va plantar al novembre; i aquesta és molt més productiva que la que es treballa d’agost a novembre, gràcies a unes condicions climatològiques molt més fredes que fan créixer una planta més robusta a la que pràcticament no li cauen pas flors abans que surti el fruit.
A Hortalisses Pi, els pèsols que es cullen a la primavera són de cultius a terra i a l’aire lliure, mentre que les collites altres collites s’han produït dins l’hivernacle amb el mètode de cultiu hidropònic amb fibra de coco, per tenir un major control de les característiques climatològiques que afecten el creixement i qualitat de les faveres i pesoleres.I com menjar-los? Doncs la gran versatilitat gastronòmica que aquests dos productes permeten és enorme: crus, saltejats, bullits, estofats, amanits… Però en Simó, que els coneix millor que ningú, ens recomana aquesta recepta de pèsols amb sípia.
INGREDIENTS
1,5 kg. de sípia fresca tallada a daus i la seva melsa
4 tomàquets ratllats
2 cebes trinxades
2 grans d’all tallats a làmines
500 gr. de pèsols frescos sense tavella
Brou de peix
Oli d’oliva
Sal
2 llesques de pa torrat
Un grapat d’ametlles torrades
ELABORACIÓ
Preparem la picada: Piquem el pa i les ametlles tot junt en un morter.
En una cassola, daurem lleugerament la sípia amb un bon raig d’oli i hi incorporem la ceba i l’all.
Passats 10 minuts, afegim també el tomàquet, que haurem barrejat amb la melsa de la sípia, i ho deixem reduir uns 20 minuts perquè es cogui bé la sípia.
Afegim uns 4 cullerots de brou de peix, cobrint tota la cassola.
Tan bon punt comenci a bullir, incorporem els pèsols, ho salem i ho deixem coure 25 minuts.
Del mateix brou de la cassola, posem unes cullerades a la picada, barregem i ho introduïm al guisat. Tapem i deixem coure fins que els pèsols estiguin al punt de cocció.
Fora del foc, deixem la cassola reposar una estona i ho tenim enllestit!
Heu quedat amb gana? Hortalisses Pi ven els seus productes de manera directa a la seva finca, i els podreu tastar també a molts dels restaurants de la zona!
La cultura popular i l’economia de proximitat van ser el centre de la trobada
La Fira Mercat del Ram de Tordera va tornar el passat 9 d’abril, després de dos anys d’espera per les restriccions de la pandèmia i ho va fet impulsant amb tanta força com sempre els valors que ha mantingut durant 43 edicions: la cultura popular i l’economia de proximitat.
La Nàdia Cantero, regidora de Medi Ambient, Sanitat, promoció Econòmica, Turisme i Mercats, ha valorat l’experiència molt positivament: “ha sigut una fira molt propera perquè ha vingut molta gent del poble i ha sigut un punt de trobada i germanor”. Explica, també, que després de dos anys de pandèmia hi havia una certa preocupació sobre com funcionaria la Fira, però que el resultat “ha superat les expectatives”.
Jordi Puigneró, vicepresident del Govern de la Generalitat, va inaugurar la fira destacant que esdeveniments com aquest permeten millorar el dia a dia dels visitants i el progrés dels empresaris de la zona. A Twitter, celebrava el “retrobament amb els serveis, comerços de proximitat i emprenedors locals”, alhora que va oferir “tot el suport als sectors productius, pilars del país”.
La fira, plantejada com un espai multisectorial, va comptar amb diversos tipus d’activitats culturals per a nens i adults, zones d’alimentació, ramaderia, mostra d’associacionisme local, espais institucionals, d’automoció, artesania, cooperativisme… “Ens hem adaptat a la demanda local i hem volgut reivindicar l’essència de la Fira: la ramaderia”, explica Cantero.
A l’espai de l’Ajuntament, es va fer èmfasi en l’actuació front l’Agenda 2030 per reflectir la implicació d’institucions i ciutadania en un model econòmic sostenible. De la mateixa manera, es va voler donar significat a la presència de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera: “Volem mostrar la importància de totes aquestes activitats econòmiques tradicionals del nostre paisatge que ens subministren amb una varietat de productes d’alt valor nutricional”, comenta la regidora.
Enguany també es va afavorir la generació de sinergies entre els diferents expositors promovent les relacions comercials entre els participants de la fira, tot posant en relleu l’economia local i de proximitat. De fet, des del mateix Ajuntament confirmen que la majoria de la despesa que els ha comportat l’organització d’aquesta Fira s’ha fet en empreses torderenques, “apostant pel teixit empresarial local”.
“Li hem donat molta visibilitat a la cultura”, remarca Nàdia Cantero. Coincidint en les dates, Tordera ha estat la seu de la Fira del Món Geganter d’enguany; complementàriament, han remarcat encara més el valor de la cultura popular com a motor de l’economia local i la ciutadania.
La presència de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera remarca el valor del producte local i de proximitat. Foto: Ajuntament de Tordera
Planters Casas és una empresa familiar de Malgrat de Mar dedicada exclusivament a la producció de planter hortícola que treballa des de 1870 donant servei als productors finals. Es defineixen com coneixedors de les necessitats de l’agricultor i tenen un viver de quatre hectàrees com el seu principal aliat. Procuren estar atents a les tendències del mercat i a les exigències dels productors i consumidors.
Avui entrevistem uns enamorats de l’agricultura: en Felip i l’Albert, germans i representants de la cinquena generació de Planters Casas. Juntament amb el seu pare, en Felip Casas, són els que estan al càrrec d’aquesta empresa ubicada actualment a Palafolls. Els germans coincideixen que el producte que mai falta a casa seva són les cebes o els porros perquè són “imprescindibles per a fer un bon sofregit!”.
Quin rol juga cadascú de vosaltres a l’empresa? En Felip és el responsable general dels vivers i s’ocupa de coordinar i gestionar la sembra i els encàrrecs. També és el responsable del maneig, de la nutrició i de la sanitat vegetal dels vivers. L’Albert, en canvi, és el responsable de la logística: gestiona els enviaments i coordina els transports. A més, s’ocupa, del manteniment general dels vivers.
Foto: Marc Puig | Diputació de Barcelona
D’on neix la vostra afició a les plantes? Podem dir que no és una afició: és una vocació, ja que des de ben petits hem estat als vivers familiars. Hem tingut el plaer d’haver vist com treballaven els avis i els pares i aprendre d’ells. Ells són els que ens han ensenyat tots els seus coneixements sobre els planters i ens han impulsat a tirar endavant aquest negoci.
Quins són els orígens de l’empresa? Planters Casas es va fundar l’any 1870, quan el nostre rebesavi va iniciar l’activitat de la producció de planter. Generació rere generació ens hem anat adaptant als canvis i incorporant noves millores, siguin de naturalesa agronòmica com tecnològica especialitzada en el sector. Nosaltres, per exemple, quan ens vam unir a l’empresa a la dècada dels ‘90, es va consolidar la hidroponia, un sistema de cultiu alternatiu.
Foto: Família Casas
Quins són els serveis que oferiu a Planters Casas? Venem material vegetal hortícola. Actualment, disposem de tots els tipus d’espècies que es poden cultivar al nostre territori. Des dels inicis realitzem produccions de planter en convencional i és l’any 2010 quan iniciem la producció de planter hortícola ecològic.
Teniu un producte estrella? El nostre producte estrella és la planta empeltada. Empeltem diverses espècies, la que més la tomaquera, ja que és la que té més demanda, seguit de la pebrotera i l’alberginiera. També empeltem cogombre i xíndria.
«Ara tenim de clients els fills o néts dels qui en el seu moment també van ser clients nostres»
Hi ha moltes empreses com la vostra a Catalunya? Quin creieu que és el vostre valor afegit? A Catalunya, antigament hi havia més vivers però en l’actualitat, per diversos motius, molts han anat tancant. En el conjunt de l’estat, en canvi, sí que hi continuen havent força empreses de vivers, la majoria d’elles es concentra a la província d’Almeria. El nostre valor afegit i el que ens diferencia d’altres empreses és la proximitat i el tracte familiar. Mai oblidem que ara tenim de clients els fills o néts dels qui en el seu moment també van ser clients nostres. Per tant, per nosaltres tenir cura de la clientela, aconsellar-la i estar al seu costat durant tot el procés de compra és un valor rellevant de Planters Casas.
Quantes persones treballeu a Planters Casas i quantes hectàrees destineu a producció? Ara mateix a Planters Casas som un equip de 25 persones. Cada persona té el seu rol i és necessària per abastar tota la demanda que ens arriba i poder oferir un producte de qualitat. Sobre les dimensions de les nostres terres, actualment destinem un total de quatre hectàrees a la producció de planter, la qual cosa, es tradueix en una capacitat de viver de 50 milions de plantes.
Les llavors que feu servir, són de producció pròpia? Fins a la dècada dels anys ‘70 les obteníem de les nostres línies pures. En l’actualitat, tanmateix, les demanem a les cases multiplicadores de llavors.
Foto: Família Casas
La majoria de pagesos ha deixat de fer-se el seu propi planter. Per què creieu que passa això? Bàsicament, perquè es necessita una infraestructura i unes condicions específiques per a realitzar la germinació de les llavors i el seu creixement, fins aconseguir un planter de qualitat. Sense aquestes condicions no es pot garantir una seguretat agronòmica i, alhora, pot representar importants pèrdues econòmiques. Aquesta és la principal raó per la qual els pagesos han deixat de fer-se ells mateixos el planter.
A quines cooperatives o empreses veneu el planter? Sobretot subministrem planter al productor professional, cooperatives agràries i agrobotigues de Catalunya. També abastim la Catalunya Nord, arribant fins a Narbona (França) i, puntualment, inclús venem planter a Mallorca i Saragossa.
Quants tipus de planter i varietats diferents teniu de cada cultiu? Produïm al voltant de 30 espècies diferents d’hortalisses i freguem les 900 varietats. Observem, controlem i cuidem tot el procés de cada una de les espècies, des de la sembra fins a l’entrega al productor.
Foto: Planters Casas
Hi ha espècies més complicades de fer créixer que d’altres? La complexitat de fer créixer alguna espècie de planter depèn bàsicament del seu cicle al viver: com més llarg sigui aquest, més susceptible és de ser atacada. També depèn de l’època de l’any, ja que quan les condicions climatològiques són adverses hem de tenir cura per afrontar tots els contratemps que poden sorgir. Sí que com a espècie podem destacar la tomaquera, perquè és de les més susceptibles a virus, bacteris o fongs i, per tant, s’ha de portar un major control i precaució.
«La tomaquera és la planta més susceptible als virus, bacteris i fongs»
L’avenç tecnològic també ha arribat al món dels planters? Per produir planter fem servir línies de sembra de precisió. Cal tenir en compte que des de la dècada dels anys ‘90 hi ha hagut molts avenços, ja que, a part de les línies de sembra, hem introduït capçals de reg, carros de reg, cambres de germinació, cambres d’empelts, etc. A més, el mateix hivernacle es gestiona amb una pròpia estació meteorològica; una gran millora. Amb el temps i l’experiència també hem anat confeccionant un software de clima i de fertirrigació. Finalment, tenim una relació molt estreta amb diferents centres de recerca, amb qui assagem i provem d’introduir noves varietats.
Heu comentat que des del 2010 treballeu també planters ecològics. Amb quines dificultats us trobeu? Més que dificultats, ens agrada parlar de reptes. Amb això ens referim al fet que el maneig de la planta i l’estratègia ha de ser molt curosa. Hem d’estar al cas i avançar-nos als possibles atacs de patògens i de plagues. En definitiva, hem d’aconseguir una planta molt vigorosa i rústica.
«Amb els planters ecològics, hem d’aconseguir una planta molt vigorosa i rústica»
Quines són les tendències de futur? Què demanden els nous pagesos? Amb els anys hem pogut detectar que, en el sector professional, més que nous tipus de planter es reclama més resistències a les espècies hortícoles.
Foto: Patxi Uriz | Diputació de Barcelona
La vostra empresa centenària està ubicada a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. Creieu que és una de les millors zones de Catalunya a l’hora de cultivar aliments d’horta? La nostra és una zona tradicional de producció d’horta perquè tenim un clima que la fa única, com també la nostra orografia. Geogràficament i comercialment, estem també en una ubicació clau i ben comunicada amb el nord de Girona i el sud Barcelona.
Acabeu la frase: és important comprar aliments de proximitat perquè… Per assegurar el futur del sector. També creiem que és rellevant per la seguretat alimentaria, l’economia local del pagès i per la consciència social que tothom hauria de teni
El calçot és un dels aliments més típics de la gastronomia catalana que es cultiva cada any, entre altres llocs, a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. Aquesta ceba, tradicionalment consumida en ambients festius i de caràcter social durant les famoses calçotades, està llesta per menjar a finals de desembre, i es pot assaborir fins a finals de març o principis d’abril. Avui parlem amb Joaquim Ribas, pagès i propietari de Xaubet S.C.P. (una empresa familiar situada al Pla de Grau -Malgrat de Mar-), per descobrir els secrets d’aquest aliment tan estimat.
Característiques d’un bon calçot
Els calçots són els brots de ceba blanca que es replanten. A mesura que la tija va creixent, els pagesos la cobreixen periòdicament amb terra fins que aquesta mesura uns vint o vint-i-cinc centímetres de llargada. Aquest mètode de cultiu que consisteix a cobrir, cada cert temps, una part de la planta perquè creixi i emblanqueixi s’anomena “calçar”, verb que dona nom al protagonista d’avui: el calçot. Un cop arrancat, el calçot té forma allargada i llueix de color blanc. És dolç, tendre i de sabor intens. “Per obtenir bons calçots és important cuidar-los bé, mantenir la fulla ben sana i tenir-los ben calçats perquè puguin tenir una bona cama: blanca i de com a mínim vint centímetres”, explica Ribas. I hi afegeix: “Si produeixes un calçot que té set o vuit centímetres de blanc no te’l voldrà ningú”.
El cultiu del calçot
Per fer créixer calçots, primerament cal comprar cebes blanques que posteriorment es plantaran als camps. Després de tres o quatre setmanes de la plantació, que sol ser al mes de setembre, es fa la primera calçada i, al cap d’un temps, quan els brots de la ceba ja són una mica més grossos, es tornen a calçar. Finalment, s’arrenquen i es comercialitzen en feixos de vint-i-cinc o cinquanta unitats. “Nosaltres preparem el terreny amb uns tractors petits, sembrem manualment, calcem amb motocultors i arranquem a mà”, diu Ribas, que aquest any ha plantat 4.000 quilos de calçots de la varietat semar.
Foto: Patxi Uriz | Diputació de Barcelona
La plaga principal d’aquest cultiu, igual que la de les cebes, és el míldiu, una malaltia produïda per un fong que malmet la fulla del calçot tornant-la groga i que pot arribar a matar la planta. “Aquesta plaga apareix a causa de la humitat i les temperatures altes, però aquest any, per sort, no l’hem tingut”, confessa Ribas. “El principal problema que ens trobem amb el calçot a la zona del Pla de Grau són les pluges fortes. Si plou amb força i en grans quantitats, el calçot es podreix i es fa malbé”, explica Ribas.
Beneficis de cultivar calçots a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera
Fa anys que els calçots es cultiven a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, “no en quantitats grans, perquè els set o vuit pagesos que treballem amb aquest producte no ens dediquem exclusivament a aquest tipus de cultiu”, tanmateix sí que es produeix prou per abastir els supermercats i cooperatives de la zona, detalla Joaquim Ribas. “La terra de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera és molt solta i tova, i això li va molt bé a la planta perquè l’arrel creix molt ràpidament”, afirma Ribas. A banda de disposar d’un sòl ideal per produir aquest tipus de cultiu, la zona de l’Espai Agrari compta amb un clima que afavoreix el creixement d’aquest aliment. “El cultiu del calçot, com moltes plantes d’hivern, necessita temperatures fredes per créixer, però sense arribar a tenir glaçades fortes”, afegeix Ribas.
Foto: Patxi Uriz | Diputació de Barcelona
Els calçots de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera són especialment melosos i suaus: “molta gent ens comenta que els nostres calçots són més dolços que els de Tarragona, no sé si per la varietat que cultivem aquí o per les condicions climàtiques i de sòl de les quals disposem”. Un dels altres beneficis de menjar calçots de proximitat és la ingesta de tots els seus nutrients, ja que el mateix dia que s’arranca es pot consumir. “Un cop talles la planta, has de consumir-la en un o dos dies, aquest és el temps que l’aliment manté totes les seves propietats”, aconsella Ribas. No és el mateix menjar verdura acabada de collir que aquella que fa quinze dies que és a la botiga.
Les conseqüències de la Covid-19 al sector productor de calçots
El perill més gran que afronta actualment la pagesia que produeix calçots és la baixa demanda del mercat. “Aquí les colles d’amics sempre s’ajuntaven per fer calçotades, però fa dos anys que pràcticament no se’n fan i la venda de calçots ha baixat una barbaritat”, es lamenta Ribas. La pagesia de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera espera que els pròxims mesos els calçots tinguin més sortida comercial, ja que la quantitat de feixos que tenen per vendre és elevada. Tot i això, sembla que el calçot va guanyant popularitat fora de Catalunya i això fa que s’obri una nova oportunitat de mercat pels pagesos de la zona.
Conservació del calçot
“Quan arranques el calçot el millor és menjar-te’l el mateix dia o l’endemà”, recorda Ribas, així i tot, si no tens l’oportunitat de fer-ho, sempre el pots conservar fora de la nevera durant una setmana ben bona. L’ideal és que estigui a temperatura ambient, ja que durant aquesta època de l’any la temperatura és fresca. També és imprescindible que no li toqui el sol.
Foto: Patxi Uriz | Diputació de Barcelona
Com cuinar el calçot
Nutricionalment, el calçot és molt semblant a la ceba blanca i ajuda a depurar l’aparell digestiu, eliminar les pedres renals, combatre l’arterioesclerosi i prevenir certs tipus de càncer. Per preparar els calçots cal tallar les barbes i les cues i posar-los en una graella damunt del foc, fins que es quedin negres. S’acaben de coure embolicats amb paper i es mengen tot sucant-los en una salsa semblant al romesco. “Nosaltres aquí fem calçotades i ens mengem els calçots amb botifarra i carn a la brasa, com s’ha fet tota la vida”, comenta Ribas, però reconeix que és un aliment amb el qual cada vegada s’innova més a la cuina, cosa que afavoreix la seva sortida comercial. Hi ha restaurants que elaboren des de tempura fins a croquetes i melmelada de calçots, però el rei de la festa continua sent el calçot a la brasa.
Ramon Font, nascut a Malgrat de Mar i fill de família pagesa, és un gran enamorat de les maquetes. Ja de ben jove, durant les tardes d’hivern, quan la feina al camp s’acabava abans per falta de llum, estudiava figures que li cridaven l’atenció per poder reconstruir-les. La seva afició per crear objectes d’alumini i fusta es va anar coneixent entre els ciutadans de Malgrat i fins i tot ha aconseguit que una de les seves maquetes, la gran Galera Reial, estigui exposada a Madrid. Avui en Ramon, el pagès de les maquetes, ens obre les portes del seu taller per parlar-nos sobre aquesta afició tan peculiar. Aprofitem l’ocasió per parlar sobre el seu passat com a pagès al Pla de Grau, una de les zones agrícoles més productives de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera.
D’on sorgeix l’afició de construir figures de maquinària agrícola en miniatura? Des de petit que m’agrada construir coses petites i amb fusta. Quan exercia de pagès als horts que tenia la meva família aprofitava les tardes d’hivern, quan ja no hi havia llum per poder treballar al camp. Però des que estic jubilat, ara farà vuit anys, que m’hi dedico a temps complet. Tinc temps per continuar construint figures en miniatura: maquinària de camp, però també catedrals, vaixells, peces de Lego reproduïdes amb fusta…
Fotos: Ramon Font
És una activitat que practica individualment o en grup? En Josep Maria Marquès és el company que m’ajuda a buscar plànols i fotos de les figures que vull fabricar. Ell es mou molt millor que jo per internet i m’ajuda a trobar tot el que em fa falta amb l’ordinador. En Josep no construeix les figures, tanmateix m’ajuda a buscar coses.
Quin és el procés que segueix per construir les maquetes i quin material utilitza? Primer aconseguim els plànols o les fotos de les figures que volem reproduir. Normalment, ho fem a través d’internet, però altres vegades, com quan vam reconstruir la Sagrada Família, hem anat nosaltres a fer les fotografies. D’aquesta manera, aconseguim veure els detalls. Després calculem les mides que ha de tenir cada peça amb l’ordinador, tenint en compte si ho volem a escala 1/3, a 1/5 o a 1/20. I a partir d’aquí ja anem tallant les peces a mà i construint les figures. Tot el material que uso és fusta. En faig servir de diferents tipus: melis, flandes, noguera. I mai les pinto. Sempre escullo la fusta segons el color que vull que tingui: blanc, vermell, groguenc… No m’agrada pintar, m’agrada jugar amb els colors de la mateixa fusta.
Foto: Ramon Font
Quant de temps triga a elaborar una peça d’aquestes? Depèn de la maqueta. Per exemple, si són castells grans com la Sagrada Família o Notre Dame, trigo uns sis o set mesos treballant-hi cada dia. Pensa que tenen una mida d’un metre vint, no són tan petits. També tinc una flota de vaixells que mesuren, aproximadament, un o dos metres. Ara tinc la Galera Reial exposada a Madrid. És un vaixell que va existir durant la Guerra de Lepant, la batalla més gran que coneixem de la història de les galeres, i va tenir lloc al mar Mediterrani. Vaig començar amb petits vaixells de pesca i de mica en mica vaig anar fent embarcacions més complexes i plenes de detalls.
Ha fet moltes figures vinculades a l’ofici de pagès també, oi? Sí, al principi vaig començar a fer maquetes senzilles que no requerien molta precisió. Reproduïa les eines que feia servir al camp com tractors, màquines de sembrar i remenar la terra, remolcs, arades, freses, estripadores, subsoladors… Eren figures en miniatura i estaven fetes amb alumini. Això és el primer que vaig fer quan em vaig jubilar fa vuit anys.
Què l’inspira a l’hora d’escollir la peça que reproduirà? Jo he dedicat tota la meva vida al cultiu de la terra. Durant anys, preparava el terreny, sembrava, cuidava i collia els aliments dels horts que la meva família tenia en propietat. Em passava els dies al camp i per això les primeres figures que vaig fer van ser les eines agrícoles que veia dia sí i dia també durant la jornada laboral.
Quins aliments cultivava al terreny de la seva família? Els horts els tenim a Malgrat de Mar i treballem amb la cooperativa Progrés Garbí, una de les principals cooperatives de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. Cultivem tota mena de verdura, depèn de la temporada, conreem unes o altres. Ara que jo estic jubilat, és el meu fill qui ho porta tot. Per sort, gaudeix de la feina com jo ho feia, però amb algunes comoditats més gràcies a la tecnologia, que ha avançat molt.
Fotos: Ramon Font
Quin creu que és el millor invent tecnològic agrari que s’ha realitzat fins ara? Un dels grossos és el tractor, perquè pots enganxar-hi la maquinària que vols fer servir. El tractor ha substituït els cavalls i els burros. La resta d’invencions també han sigut bones i benvingudes; han facilitat molt el treball al camp. El que fa el meu fill al camp no és el mateix que feia jo. Fa molta feina, però d’una altra manera, per sort. Jo ho havia de fer molt manual i ara hi ha el traspalat, el tractor que tragina… Ha canviat tot molt.
Creu que l’estima a la terra i l’ofici d’agricultor s’està perdent? No s’està perdent, jo diria que està pràcticament perduda. Això no hi ha qui ho ressusciti ja. Quan jo vaig començar a treballar aquí a Malgrat amb el meu pare érem unes 280 famílies que vivien del camp de Pla de Grau. I ara puc comptar les famílies que s’hi dediquen amb els dits de la mà. I un dels dits és el meu fill. Els dos o tres pagesos més que hi ha quan es jubilin… això se n’anirà en orris. Aquí no quedarà ni l’apuntador.
Foto: Ramon Font
Per què que s’ha abandonat el camp i l’ofici de pagès? Perquè ara hi ha empreses que es dediquen a cultivar aliments de manera industrial i nosaltres, els petits pagesos, no podem lluitar contra els seus preus. Ells tenen propietats enormes i porten al mercat els seus aliments a preus molt baixos. A ells els hi resulta, però a mi no. Com que no podem fer-los front, nosaltres ens anem fonent.
Comprar productes de proximitat pot salvar la petita pagesia? Els locals que venen els aliments com ara els supermercats volen que els serveixis els productes durant tot l’any. I, per exemple, aquí a la zona on estem nosaltres, de tomàquets només en tenim a l’estiu. A l’hivern, no es poden cultivar per raons climàtiques. Al sud sí que n’hi ha tot l’any, però aquí no. Nosaltres no tenim res a fer amb això. No podem combatre-hi.
Tornant a la teva afició de construcció de maquetes… Quina és la figura de la qual se sent més orgullós? Orgullós m’hi sento de totes. Tinc una maqueta d’un vaixell que és molt maco, el Mississipí. És un vaixell de vapor que anava pel riu Mississipí, per Amèrica. M’agrada molt. I el que tinc exposat a Madrid, la Galera Reial, també. Fa dos metres i té tres-cents rems.
El restaurant Brutal de Blanes és un dels locals gastronòmics que cuinen amb aliments frescos de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. Avui, en Ferran Roca, propietari del restaurant, comparteix amb nosaltres aquesta deliciosa recepta elaborada a base d’un dels productes estrella d’aquesta temporada: els calçots.
Ingredients:
4 calçots
3 ous
250 gr de farina de blat
300 gr de farina de cigrons
400 ml d’aigua
250 ml d’aigua de Vichy o aigua amb gas
Un polsim de sal al gust
Oli
Salsa romesco
Elaboració:
1- Netegem bé els calçots perquè no tinguin terra i traiem la primera i segona capa.
2- En un bol barregem els ous, les farines i l’aigua sense deixar ni un grumoll.
3- Aclarim la massa amb l’aigua de Vichy fins que quedi més aviat espessa.
4- Afegim els calçots ja tallats dins la massa i barregem.
5- Coem els calçots al forn, dins d’una bossa al buit amb oli i sal, a 18 min a 100ºC amb vapor.
6- Traiem els calçots del forn i emplatem. Només faltarà afegir una mica de salsa de romesco al plat per acompanyar els calçots. Bon profit!
A l’Espai Agrari de la Baixa Tordera trobaràs aliments de proximitat i de temporada com ara aquests calçots que el xef del restaurant Brutal ha utilitzat per elaborar la tempura. Aquesta i moltes altres fruites i verdures de tardor les pots adquirir a través de les cooperatives agràries que treballen a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, les agrobotigues i altres comerços locals de la zona que venen productes de proximitat.
Unió de Pagesos, conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona, ha posat en marxa el projecte Terra Pagesa, una iniciativa que té per objectiu la comercialització i distribució d’aliments de proximitat, provinents de l’agricultura familiar de Catalunya, a la capital catalana.
La prova pilot, que es va iniciar a finals de novembre i durarà tres mesos, consisteix a distribuir els productes agrícoles de setze productors i productores d’horta a set comerciants de sis mercats municipals diferents. Entre les empreses productores, hi destaca l’Horta Ecològica Pla de Munt i Mas Roca, dos negocis familiars situats a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, concretament, a Palafolls.
Foto: Patxi Uriz | Diputació de Barcelona
Sindicat i administració preveuen desenvolupar el projecte durant el 2022. Avui dia, Terra Pagesa compta amb noranta productors i productores interessats a participar en la següent fase del projecte, que resideix en l’ampliació de l’oferta de productes. A part de fruita i verdura, també es vol proporcionar oli, fruita seca, vi, mel, ous i productes làctics, entre d’altres.
Unió de Pagesos també ha creat un lloc web tipus marketplace perquè les persones compradores puguin fer les comandes directament a les persones productores. La traçabilitat i la garantia sobre l’origen del producte són elements clau del projecte. Per aquest motiu, els consumidors i consumidores podran escanejar un codi QR situat a les estaques del punt de venda que els indicarà quin pagès o pagesa ha cultivat el producte que està comprant.
Foto: Terra Pagesa
Unió de Pagesos adreça aquest instrument a la petita i mitjana pagesia, tant de producció ecològica com convencional. El sindicat no actuarà d’intermediari sinó de facilitador d’una relació comercial directa entre producció i comerç amb l’objectiu de garantir un preu just, tant per al productor, com per al consumidor final. Amb aquest circuit curt de comercialització, l’únic intermediari serà el comerciant de la botiga de barri o del mercat municipal on es compren els aliments.
Terra Pagesa
Terra Pagesa és una iniciativa que neix de la necessitat d’apostar per un canvi de model alimentari que tingui per pilars el reforçament de la pagesia catalana, el suport al comerç local, la qualitat alimentària, la garantia de l’origen dels productes i la sostenibilitat ambiental i territorial. Terra Pagesa compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona i, des del sindicat, s’està treballant perquè altres administracions col·laborin amb el projecte.
Els alumnes del Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Producció Agroecològica de l’Institut Ramon Turró i Darder (Malgrat de Mar) han implementat franges florals de calèndula a diverses zones agràries de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera amb l’objectiu de controlar i regular de manera biològica les plagues dels cultius. Aquests marges florals, d’uns 50 centímetres d’alçada, són un recurs agrari natural que consisteix a fomentar la biodiversitat útil de la zona per tal d’eliminar les plagues o paràsits que malmeten els cultius de la pagesia. Gràcies a l’aplicació d’aquestes tècniques s’aconsegueix que el nombre de tractaments químics es redueixi i que aquells que s’implementen siguin totalment respectuosos amb el medi ambient. Tot això es tradueix en beneficis, tant per la qualitat del producte que es comercialitza com pel respecte ambiental que suposa.
En aquest cas, els alumnes del cicle han plantat Calèndula officinalis, una herba que propicia l’aparició de Macrolophus i Lobulària marítima, uns insectes que atrauen unes petites mosques anomenades sírfids. Aquests organismes són els responsables de controlar les plagues de pugó, ja que les larves dels sírfids són les depredadores d’aquest insecte tan comú.
Foto: Institut Ramon Turrró i Darder
Ja fa dos anys que la finca on es desenvolupen els estudis d’aquest grau mitjà compta amb marges florals de boixac. Actualment, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) fa monitoratge d’aquests insectes a les instal·lacions de l’Institut Ramon Turró i imparteix classes teoricopràctiques sobre el control biològic de plagues i l’ús de fongs beneficiosos per a les plantes. Aquestes tècniques són molt complexes i necessiten un coneixement tècnic elevat per tal de saber mantenir l’equilibri entre depredador-presa. La finca, que compta amb un altre sistema de reserva de biodiversitat en forma de tanca vegetal, també rep les visites d’especialistes de la Federació Selmar (Santa Susanna), experts en la gestió i recerca de tècniques alternatives al control químic de plagues.
Cicle Formatiu de Grau Mitjà en Producció Agroecològica
El CFGM Producció Agroecològica forma part de l’oferta acadèmica de L’Institut Ramon Turró i Darder de Malgrat de Mar. Aquests estudis que es distribueixen en dos cursos acadèmics tenen per objectiu capacitar l’alumnat a obtenir productes agropecuaris ecològics de qualitat amb tècniques agrícoles i ramaderes que millorin la biodiversitat, l’estabilitat del medi ambient i la fertilitat del sòl.
Per ampliar informació sobre les franges florals pel control biològic de plagues que du a terme l’Institut Ramon Turró i Darder, podeu contactar amb Xavi Fontanet, responsable del Departament de Formació Agrària a xavi.fontanet@iesmalgrat.cat.
Els voluntaris de la Fundació Espigoladors han espigolat durant els mesos d’octubre, novembre i desembre de 2021 un total de 8.179 quilos d’aliments sense sortida comercial a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. Aquesta xifra suposa un estalvi de 3.966 quilos de CO₂ emesos a l’atmosfera i 5.250 m² d’aigua. Les jornades d’espigoladors han estat possibles gràcies a totes les persones voluntàries que han assistit a la recollida d’aliments. L’activitat d’espigolar consisteix a recollir els excedents dels camps agrícoles per tal de reduir les pèrdues i el malbaratament alimentari, facilitar l’accés a una alimentació adequada per a tota la població i impulsar la transformació social.
Després de la primera Marató #JoEspigolo que va tenir lloc a Palafolls el passat 3 d’octubre amb una participació extraordinària, s’han organitzat diverses espigolades als camps agraris de Malgrat de Mar, Blanes i Palafolls, on s’han recollit albergínies una mica endurides, però igualment bones; tomàquets exclosos del mercat per unes taquetes a la pell; carbassons “massa” grans o petits i pebrots verds no aptes per al mercat a conseqüència del punt de maduració extra que fa que es tornin vermells. També s’han espigolat, en diverses ocasions, bledes (1.214 quilos), patates (985 quilos), cols (968 quilos), mongetes (390 quilos) i enciams (315 quilos). Tots aquests cultius eren perfectament comestibles, nutritius i de proximitat, però els estàndards estètics del mercat els havien deixat sense sortida comercial.
Foto: Espigoladors
Una de les espigolades amb més assistència voluntària i més quilos recollits va ser la del 15 d’octubre, que va tenir lloc a Malgrat de Mar i durant la qual es van espigolar 1.021 quilos de tomàquets. Aquest és l’aliment que més s’ha espigolat amb diferència a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, amb una xifra total de 4.897 quilos.
Tots aquests aliments recollits han estat distribuïts a diferents entitats socials locals que treballen per donar accés a una alimentació saludable a col·lectius en situació de vulnerabilitat i risc d’exclusió social com Càritas Blanes, l’Espiga Solidària de Riudarenes i el CDA de Maçanet de la Selva.
Foto: Espigoladors
Fundació Espigoladors
Aquestes accions voluntàries organitzades per la Fundació Espigoladors tenen com a objectius lluitar contra el malbaratament alimentari, una problemàtica mundial originada, generalment, a causa de les dinàmiques poc assertives de l’actual model agroalimentari i de la societat de consum, i sensibilitzar sobre el valor dels aliments.
Totes aquelles persones interessades a assistir a aquestes jornades ho poden fer omplint el formulari d’inscripció de la borsa de voluntariat de la Fundació Espigoladors. Un cop apuntats/des, rebran les convocatòries de les espigolades que es facin a les seves zones de preferència.
Espai Agrari de la Baixa Tordera
L’Espai Agrari de la Baixa Tordera (EABT) és una de les zones agràries més fèrtils i singulars de Catalunya. Tal com el seu nom indica, l’EABT se situa a la vall baixa de la Tordera i comprèn una superfície de 140 km² a cavall entre el nord del Maresme i el sud de la Selva. És un territori d’alt valor productiu, cultural, ecològic i paisatgístic vol fer valdre la capacitat que té d’abastir amb aliments de proximitat les generacions presents i futures. Els cinc municipis que l’impulsen són Tordera, Santa Susanna, Palafolls, Malgrat de Mar i Blanes, juntament amb la Diputació de Barcelona.Per ampliar informació sobre les espigolades que s’han dut a terme a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, podeu contactar amb Sònia Callau, cap de la Direcció Territorial Agrària de la Diputació de Barcelona a callaubs@diba.cat.
El xef David Andrés, cuiner del restaurant Via Veneto (Barcelona) i copropietari del Somiatruites (Igualada), ha elaborat dotze receptes amb productes amb Denominació d’Origen Protegida i Indicació Geogràfica Protegida, una per cada mes de l’any. La recepta del mes de desembre és la següent: mongetes del ganxet amb capipota i morro de bacallà. És un plat elaborat amb aliments de temporada i amb un dels productes estrella de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera: les mongetes del ganxet. Esperem que us agradi!
Ingredients
200 gr de mongetes del Ganxet seques
un cap de vedella cuit
una pota de vedella cuita
100 gr de xoriç ibèric curat
1 l de caldo d’ossos de vedella
200 gr de morro de bacallà
un gra d’all
una fulla de llorer
oli d’oliva
aigua per posar les mongetes en remull
sal
Elaboració
1- Posem les mongetes del ganxet en remull la nit anterior amb aigua freda (cal preveure força aigua, ja que doblaran el seu volum i es podrien quedar sense líquid).
2- L’endemà les posem en una olla amb aigua nova, freda, i un grapat de sal.
3- Les fem coure a foc baix i quan comencin a bullir les espantem: hi afegim un bon raig d’aigua freda perquè deixin de bullir.
4- Esperem que tornin a arrencar el bull, sempre a foc baix, i les fem bullir durant una hora i mitja, fins que estiguin toves.
5- Anem retirant la bromera blanca que es vagi creant durant la cocció.
6- Tallem el cap i la pota de vedella i el xoriç a daus d’un centímetre aproximadament.
7- En una cassola hi posem el caldo de vedella i els daus de carn i ho fem coure tot a foc molt lent.
8- Quan el guisat estigui ben lligat i brillant hi afegim les mongetes ja cuites perquè s’integrin dins del capipota.
9- Submergim el bacallà a l’oli d’oliva amb l’all i el llorer i ho fem coure durant 10 minuts a 70 ºC aproximadament.
10- Retirem de l’oli per servir-lo.
11- Per muntar el plat disposem el capipota i les mongetes en el plat i al damunt hi posem el bacallà. Bon profit!
A l’Espai Agrari de la Baixa Tordera trobaràs aliments de proximitat i de temporada com ara les famoses mongetes del ganxet que s’han utilitzat per elaborar aquest plat. Aquest i molts altres fesols, fruites i verdures d’hivern les pots adquirir a través de les cooperatives agràries que treballen a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, les agrobotigues i altres comerços locals de la zona que venen productes de proximitat.
La recepta que us proposem cuinar aquest hivern forma part de l’estratègia “Del camp a taula”, una proposta de la Comissió Europea que té l’objectiu de transformar la manera de produir, distribuir i consumir els aliments per aconseguir un sistema alimentari més just, saludable i sostenible. Amb la finalitat de protegir els agricultors, sector clau per a la sobirania alimentària i l’adquisició de productes de qualitat, la Unió Europea promou productes estretament vinculats als territoris on es produeixen a través de diversos segells de qualitat.
Utilitzem galetes per optimitzar el nostre lloc web i el nostre servei.
Funcional
Sempre actiu
The technical storage or access is strictly necessary for the legitimate purpose of enabling the use of a specific service explicitly requested by the subscriber or user, or for the sole purpose of carrying out the transmission of a communication over an electronic communications network.
Preferències
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Estadístiques
The technical storage or access that is used exclusively for statistical purposes.The technical storage or access that is used exclusively for anonymous statistical purposes. Without a subpoena, voluntary compliance on the part of your Internet Service Provider, or additional records from a third party, information stored or retrieved for this purpose alone cannot usually be used to identify you.
Màrqueting
The technical storage or access is required to create user profiles to send advertising, or to track the user on a website or across several websites for similar marketing purposes.
Alcarràs planteja una crisi familiar entorn la tradició, el vincle i la pagesia.
